Linopteris és un gènere extint dde falgueres amb llavors de la família extinta †Parispermaceae i de l'ordre extint de les medul·losals (Medullosales) que va viure durant el període Carbonífer. Tot i que les seves fulles s'assemblen a les de les falgueres veritables, pertanyen a un grup completament diferent de plantes gimnospermes primitives.
Característiques principals Les fulles tenen una xarxa de nervis interconnectats (reticulats) que formen una malla, un tret distintiu clau per identificar aquest gènere davant d'altres similars com Neuropteris.
Mida i port: Estudis sobre l'espècie Linopteris obliqua indiquen que eren plantes de port arbori, assolint alçades d'entre 9 i 10 metres, amb frondes que podien fer prop de 7 metres de llargada.
'Reproducció: En lloc de reproduir-se per espores com les falgueres, generaven òvuls (estructures precursores de les llavors) que s'engantxaven directament a les frondes.
'Fòssils comuns: Els seus fòssils són excel·lents marcadors bioestratigràfics i es troben sovint associats a les conques de carbó d'Europa i Amèrica del Nord.
Espècies Tot i que la paleobotànica primerenca va identificar nombroses espècies basades en la forma de la pínnula (fulla) i la densitat de les venes, les revisions taxonòmiques han simplificat el gènere. Les espècies més destacades inclouen:
Linopteris obliqua (Bunbury) Zeiller: Descrita originalment al Canadà, aquesta és una de les plantes medul·losàlies més ben documentades. Feia gairebé 9-10 m d'alçada i es caracteritzava per folíols estrets en forma de falç amb una nervació areolada (enreixada) clara. Linopteris neuropteroides (Gutbier) Potonié: Una espècie molt estesa que es troba a les conques carboníferes europees i nord-americanes (com ara Mazon Creek i la conca de l'Alta Silèsia). Presenta pínnules més grans, en forma de llengua, amb venes de malla molt estretes i punxegudes. Linopteris florini Teixeira: Una espècie amb una distribució més localitzada, que es troba principalment als estrats del Carbonífer superior de la península Ibèrica (nord de Portugal i nord-oest d'Espanya). Linopteris gangamopteroides: Recuperat principalment de dipòsits de l'Estefanià (Pennsilvània superior) a França, Espanya i Itàlia, i considerat evolutivament relacionat amb L. florini.
Referències
Categoria:Plantes del Carbonífer Categoria:Medul·losals