El Banc de Prússia () va ser el banc central del Regne de Prússia. Originalment va ser fundat per Frederic el Gran el 1765-1766 com el banc estatal Banc Reial Prussià ( o ). El 1847 es va reorganitzar com una entitat formalment privada i va ser rebatejat com a Banc de Prússia. Va operar fins a l', quan va ser succeït pel noucreat Reichsbank.
Banc Reial Prussià miniatura|Mapa del centre de Berlín el 1847, amb el Banc assenyalat en vermell
Frederic II va fundar el Banc Reial l', però aviat va patir problemes financers i se li va haver de concedir un estatut revisat per emetre bitllets el 29 d'octubre de 1766, motiu pel qual sovint s'esmenta el 1766 com l'any de la seva fundació; va començar a operar sota aquesta nova modalitat el 1767. El banc estava situat a la Jägerstrasse 34-35, al districte de Friedrichswerder de Berlín, inicialment només a la planta baixa d'un edifici que havia estat erigit per l'arquitecte Johann Arnold Nering el 1690 com a residència del mestre caçador en cap de Brandenburg. Cap al 1786, el banc es va expandir per tot l'edifici.
El capital propi del Banc Reial va passar a ser negatiu el 1806 arran de la derrota de Prússia davant de Napoleó a la batalla de Jena-Auerstedt, i posteriorment va continuar així durant un llarg període de temps, restablint-se la convertibilitat de manera gradual a la dècada del 1820 i assolint-se completament només a la dècada del 1830. Es va desenvolupar més com una institució d'estalvi que com un banc central, i la seva emissió de bitllets va ser comparativament limitada.
Banc de Prússia El Banc de Prússia va començar a operar l', amb accionistes privats individuals que van aportar nou capital propi, mentre que l'estat prussià es va convertir en accionista minoritari mitjançant l'aportació del negoci de l'antic Banc Reial. D'aquesta manera, l'estat prussià va aportar al voltant d'1,2 milions de Reichstaler, i els inversors privats (no tots prussians), 10 milions de Reichstaler. Tot i que els accionistes individuals estaven representats en un consell assessor amb un cert grau d'influència, la gestió del banc va romandre fermament sota el control del govern. El primer president del Banc va ser el ministre d'Estat prussià Christian Rother, qui prèviament havia ocupat el mateix càrrec al Banc Reial.
El 1848, David Hansemann es va convertir en el governador del banc, però les seves idees sobre la reforma bancària no van poder prosperar sota el govern conservador prussià de l'època i va dimitir l'abril de 1851.
El repte més gran del banc va ser establir el monopoli de l'emissió de diners per tal de consolidar-se enfront dels bancs emissors competidors. El 1856 el banc va rebre un privilegi d'emissió il·limitat però no exclusiu. Aquell mateix any, en aliança amb el conservador ministre de l'Interior Ferdinand von Westphalen, es va oposar amb èxit a la creació de bancs per accions a Prússia, que s'havia aturat amb l'únic cas de l'A. Schaaffhausen'scher Bankverein el 1848. Les seqüeles del pànic de 1857 van consolidar la posició del Banc de Prússia com el principal banc emissor de bitllets a Alemanya.
El Banc de Prússia tenia 143 sucursals el 1867, augmentant fins a 167 el 1875. Del 1869 al 1876, la seva oficina central va ser reconstruïda segons un disseny de l'arquitecte Friedrich Hitzig; l'estructura completada va ser assumida directament pel Reichsbank, que mentrestant havia substituït el Banc de Prússia.
Finalment, el 1876 fou integrat en el Reichsbank.
Vegeu també Bayerische Hypotheken- und Wechsel-Bank Frankfurter Bank Banc de Bremen
Referències
Bibliografia Jörg Lichter: Preussische Notenbankpolitik in der Formationsphase des Zentralbanksystems 1844 bis 1857. Duncker & Humblot, Berlin, 1999, ISBN 3-428-09545-6 Dieter Ziegler: Zentralbankpolitische Steinzeit? Preußische Bank und Bank of England im Vergleich. In: Geschichte und Gesellschaft, Heft 4, 1993, S. 475–505 Marcus von Niebuhr: Geschichte der Königlichen Bank in Berlin: Von der Gründung derselben (1765) bis zum Ende des Jahres 1845; aus amtlichen Quellen. Berlin 1854 Digitalisat der Bayerischen Staatsbibliothek
Prussia Categoria:Prússia Categoria:Bancs desapareguts