Paripteris és un gènere extint de falgueres amb llavors de la família extinta †Parispermaceae i de l'ordre extint de les medul·losals (Medullosales). Van viure principalment durant el període Carbonífer (fa uns 300 milions d'anys), específicament de les èpoques mississipiana i pennsilvaniana, sovint associades amb antics ambients de pantans formadors de carbó.
Característiques principals A diferència d'altres gèneres de medul·losals, les frondes de Paripteris i Linopteris manquen d'una gran bifurcació (dicotomia important) a la part proximal o inferior del raquis principal.
La disposició foliar tenien una organització pseudopinnada i els raquis (eixos de les fulles) dels exemplars joves podien presentar espines robustes.
S'han trobat fòssils de fulles despreses on les pínnules (els petits folíols o "fulles") se solen trobar aïllades de l'eix principal en el registre fòssil. S'ha descobert que les frondes joves presentaven espines robustes al llarg dels eixos que servien per protegir la planta dels depredadors d'aquella època.
El nom Paripteris fa referència a la disposició simètrica o aparellada de les seves pínnules (els petits folíols de la fulla).
Distribució La distribució biogeogràfica i estratigràfica de Paripteris és molt específica d'aquestes regions antigues:
1. Euramèrica: Paripteris està excepcionalment ben documentada a tota l'Euramèrica varisca, que abasta els cinturons de pantans de carbó de l'Europa occidental i central. Es troba en extenses localitats fòssils, com ara el Regne Unit (sud de Gal·les i camps de carbó de Yorkshire), la conca francobelga, la conca de Dobrudzha a Bulgària i la conca intrasudètica de la República Txeca (en particular, la zona de Žacléř).
2. Corredor Paleotetià (Àsia oriental i Orient mitjà): Les proves fòssils rastregen Paripteris al llarg d'una massa continental gairebé contínua que s'estén cap a l'est fins als blocs asiàtics: Xina i sud-est asiàtic. Va aparèixer per primera vegada en blocs xinesos durant el Viseià superior (fa 330 milions d'anys), i les restes es troben habitualment al regne floral cataià (com ara la formació de Taiyuan). Àsia Central. El gènere també va proliferar en zones com el Kazakhstan.
Espècies Les espècies clau identificades dins del gènere inclouen: Paripteris gigantea (Sternberg) Gothan: És l'espècie tipus. Es caracteritza per pínnules més grans (fins a 4 cm de longitud) i una vena mitjana que normalment arriba a la meitat de la pínnula. Està ben documentada als estrats del Pennsilvanià (Carbonífer) d'Europa. Paripteris pseudogigantea (Potonié): Estretament relacionada amb P. gigantea però es distingeix per tenir pínnules més petites i compactes (rarament superiors a 2 cm de longitud) i una vena mitjana lleugerament més curta. Paripteris linguaefolia (Bertrand): Anteriorment considerada com una variació, aquesta espècie presenta pínnules diferents en forma de llengua i mostra estructures de cutícula de forma sorprenentm similars quan s'estudia sota un microscopi en comparació amb P. gigantea.
Referències
Categoria:Plantes del Carbonífer Categoria:Medul·losals