El Banc Central de la República Islàmica de l'Iran (CBI; ; Codi SWIFT: BMJIIRTH), també conegut com a Bank Markazi, o Banc Central de l'Iran, es va establir en virtut de la Llei Bancària i Monetària de l'Iran l'any 1960. Actua com a banquer del govern iranià i té el dret exclusiu d'emetre bitllets i monedes. El CBI té la tasca de mantenir el valor del rial iranià i la supervisió dels bancs i les institucions de crèdit. Actua com a custodi de les Joies Nacionals, així com de les reserves de divises i d'or de l'Iran. També és membre fundador de la Unió de Compensació Asiàtica, controla els fluxos d'or i capitals a l'estranger, representa l'Iran al Fons Monetari Internacional (FMI) i celebra acords de pagament a nivell internacional entre l'Iran i altres països.
Al novembre de 2023, després de 50 anys, el banc central es va reformar completament i es va modificar per incloure el Banc de Desenvolupament de la República Islàmica. El Banc Central va patir un ciberatac per part d'IRLeaks l'agost de 2024. El govern iranià es va veure obligat a pagar un rescat als siberdelinqüents per tal d'assegurar les dades dels clients iranians.
El Governador del Banc Central de l'Iran des del col·lapse de la moneda de desembre de 2025 és Abdolnasser Hemmati, qui va substituir Mohammad-Reza Farzin.
Història miniatura|Primer edifici del Banc Central de l'Iran al carrer Ferdowsi de Teheran, vist des de la part del darrere L'agost de 1960, el govern iranià va establir el Banc Central de l'Iran (CBI) mitjançant la reorganització de les responsabilitats de banca central que anteriorment exercia el Bank Melli Iran. L'abast i les responsabilitats del Banc Central s'havien definit a la Llei Monetària i Bancària de l'Iran (1960).
Després de la Revolució iranesa de 1979, el Banc Central de l'Iran va passar a anomenar-se "Banc Central de la República Islàmica de l'Iran", i el sistema bancari de l'Iran es va adherir l'any 1983 a les noves normes islàmiques que prohibeixen obtenir o pagar interessos.
Set economistes amb almenys 15 anys d'experiència laboral havien de passar a ser membres de l'assemblea general segons una nova llei proposada pel Majlis el 2010, fet que passaria aquest òrgan d'estar dominat per l'estat a un on el sector privat tingués més veu en el procés de presa de decisions. El mandat de cada membre seria de 10 anys i només per un període. El llavors president Mahmoud Ahmadinejad va criticar aquesta proposta i va afirmar que és important que el Banc Central de l'Iran no caigui sota control privat "perquè no beneficiaria el poble iranià" a llarg termini.
Mohammad-Reza Farzin va ser nomenat governador del Banc Central el 29 de desembre de 2022, i va ser confirmat de nou en el càrrec l'octubre de 2024.
Al desembre de 2023, el Banc Central i el Ministre d'Economia van ordenar la fusió de la institució de crèdit privada Nour, amb un deute de 400.000 milers de milions de rials, amb el banc públic Bank Melli.
El Banc Central va rebre un ciberatac per part d'IRLeaks l'agost de 2024. El banc central va ser un dels 20 bancs, d'un total de 29 bancs iranians, atacats pel grup. El ciberatac al sector bancari iranià va ser descrit per Politico com el "pitjor atac" de la història de l'Iran. El govern iranià es va veure obligat a pagar un rescat als siberdelinqüents per salvaguardar les dades dels usuaris iranians.
El 25 de juny de 2025, el ministre de Defensa israelià Israel Katz va signar una ordre declarant el Banc Central de l'Iran, el Shahr Bank, el Mellat Bank i Sepehr Energy Jahan (una empresa propietat de les Forces Armades iranianes) com a organitzacions terroristes a causa del seu presumpte paper en el finançament de grups milicians proiranians i del terrorisme en nom del CGRI i de la Força Quds. Israel també va declarar tres dels alts càrrecs del banc com a agents terroristes.
Objectius i funcions Els objectius del Banc Central de la República Islàmica de l'Iran segons els seus estatuts i d'acord amb la secció 10 de la Llei Monetària i Bancària de l'Iran (MBAI) són els següents:
Mantenir el valor de la moneda nacional Mantenir l'equilibri de la balança de pagaments Facilitar les transaccions financeres relacionades com el comerç Millorar el potencial de creixement econòmic del país
Per assolir els objectius establerts a la MBAI, el CBI té la responsabilitat de complir les funcions següents:
Emissió de bitllets i monedes Supervisió de bancs i institucions de crèdit Formulació i regulació de polítiques i transaccions de divises Regulació de les transaccions d'or Formulació i regulació de les transaccions i de l'entrada/sortida de la moneda nacional
Organització Consell de la Moneda i el Crèdit El Consell de la Moneda i el Crèdit (MCC) és l'òrgan superior de presa de decisions en política bancària del Bank Markazi. Els seus membres permanents inclouen el governador del CBI, el ministre de Finances i Economia, dos ministres escollits pel Gabinet, el president de la Cambra de Comerç, Indústries i Mines de l'Iran, el Procurador General de l'Iran i dos legisladors (membres del Parlament).
Cada any, després de l'aprovació del pressupost anual del govern, el CBI presenta una política monetària i de crèdit detallada a l'MCC per a la seva aprovació. Posteriorment, els elements principals d'aquestes polítiques s'incorporen al pla quinquennal de desenvolupament econòmic. L'MCC es reuneix cada tres mesos.
A la pràctica, la capacitat del sistema bancari per crear diners no es veu gaire limitada per la quantitat de diners escriturals mitjançant la banca de reserva proporcional. De fet, la majoria dels bancs primer concedeixen crèdits i busquen reserves més tard. El Banc Central iranià necessita més independència del govern per lluitar contra la inflació, segons el Centre d'Investigació del Parlament del país. A data de 2010, el Banc Central de l'Iran no pot dur a terme una política monetària "proactiva" (per exemple, necessita l'aprovació del Majlis abans d'emetre bons de participació) i no té cap control sobre la política fiscal del govern.
Assemblea General La composició actual del consell d'administració del Banc Central la formen el President, els ministres d'Economia i Comerç, el vicepresident de planificació estratègica i un ministre seleccionat pel Gabinet.
Política monetària Les taxes d'inflació de dos dígits han estat una realitat habitual a l'Iran durant els darrers 20 anys. Entre 2002 i 2006, la taxa d'inflació a l'Iran va oscil·lar entre el 12 i el 16%.
La política monetària a l'Iran no ha aconseguit complir els objectius d'inflació i monetaris establerts en els Plans Quinquennals de Desenvolupament de l'Iran, a causa principalment de l'impacte monetari de la despesa pública provinent dels ingressos del petroli. Tot i que l'assoliment dels objectius d'inflació ha millorat lleugerament darrerament, no s'ha aconseguit l'objectiu d'una desinflació gradual cap a nivells d'un sol dígit. A més, s'ha incomplert sistemàticament l'objectiu intermedi implícit de la política monetària, que és el creixement del diner. El Banc Central és una extensió del govern iranià i com a tal no opera de manera independent. El tipus d'interès se sol fixar en funció de prioritats polítiques i no d'objectius monetaris. Hi ha molt poca alineació entre la política fiscal i la política monetària.
El Banc Central avalua la taxa d'inflació utilitzant els preus de 395 béns i serveis a les zones urbanes de l'Iran.
Els alts nivells d'inflació també s'han associat a un creixement de la massa monetària de l'Iran. Les dades del Banc Central suggereixen que el creixement de la massa monetària ha estat d'aproximadament el 40% anual. El ràpid creixement de la massa monetària prové de l'alta demanda de capital de préstec al tipus del 12% que ofereixen els bancs, imposat pel Govern per fer accessible el crèdit als iranians mitjans i als petits empresaris. Malgrat tot, aquest tipus és inferior a la taxa d'inflació. Això fa que el cost del préstec sigui menor que el cost del mercat lliure determinat per l'oferta i la demanda, basant-se en la taxa d'inflació i el risc d'inversió.
Instruments directes Tipus de rendiment bancari – A data de 2010, el tipus d'interès que es cobren els bancs entre si (és a dir, el tipus interbancari) el fixa el govern de l'Iran. Sostre de crèdit – el CBI pot intervenir i supervisar els afers monetaris i bancaris limitant els bancs, especificant els mecanismes per a l'ús dels fons i determinant el sostre de préstecs i crèdits a cada sector.
Instruments indirectes Coeficient de caixes (o de reserves obligatòries) – Segons l'article 14 de la Llei Monetària i Bancària de l'Iran, el CBI està autoritzat a determinar el coeficient de reserves obligatòries d'entre un 10 i un 30 per cent segons la composició dels passius dels bancs i el seu camp d'activitat. Títols de participació del CBI – El Banc Central ha d'obtenir l'aprovació del Majlis per poder emetre títols de participació. Compte de dipòsit obert (ODA): controla la liquiditat mitjançant l'absorció dels recursos excedents dels bancs. El CBI paga "beneficis" a aquests dipòsits fets al CBI sobre la base de normes específiques.
Massa monetària El Fons Monetari Internacional (FMI) informa que l'any 2001, els diners en circulació i els dipòsits a la vista (un agregat comunament conegut com a M1) equivalien a 71,7 milers de milions de dòlars. En aquest mateix any, el M2 (un agregat igual al M1 més els dipòsits d'estalvi, els petits dipòsits a termini i els fons d'inversió del mercat monetari) era de 153,6 milers de milions de dòlars. Segons el CBI, la liquiditat del país pujava a uns 174 milers de milions de dòlars a l'abril de 2008, a 197 milers de milions de dòlars a l'octubre de 2009 i a més de 300 milers de milions de dòlars el 2011.
La moneda en circulació va assolir els 700 milers de milions de dòlars el març de 2020 (segons el tipus de canvi del preu anterior a la devaluació del 2017). La base monetària de l'Iran va arribar als 3.721,46 bilions de rials (prop de 12 milers de milions de dòlars) al setembre de 2020, mentre que el M2 va arribar als 95 milers de milions de dòlars (és a dir, un increment del 26% i del 36,2% en un any, respectivament), mentre que l'efecte multiplicador del diner (que mostra quants diners nous pot crear la base monetària en l'economia) havia assolit un màxim històric, cosa que explica l'augment de la inflació (40%) i la caiguda del rial iranià en els darrers anys. El rial iranià s'ha devaluat gairebé cinc vegades des de l'inici del 2018. Al seu torn, les reserves de divises de l'Iran han caigut, ja que l'Iran intenta mantenir el valor de la seva moneda injectant divisa al mercat per satisfer la demanda de dòlars EUA del públic general i de les empreses, així com per pagar les importacions.
Al seu torn, la causa d'això es deu a una fiscalitat ineficient i a la recaptació d'impostos a l'Iran (i a l'evasió fiscal en particular). La inflació (o pèrdua de la paritat de poder adquisitiu) actua com un impost uniformement ocult sobre la població (tret que es compensi amb un augment dels salaris i de la productivitat) que afecta de manera més desfavorable les classes més baixes de la població iraniana.
Deute del govern i del sector privat A data de desembre de 2019, el deute del govern amb els bancs va arribar als 3.880.000 milers de milions de rials (aprox. 30 milers de milions de dòlars, cosa que representa un augment del 3,5% des del 2013, quan el President Rouhani va assumir el càrrec). Això significa que el govern imprimeix diners, els posa a disposició dels bancs controlats per l'estat a l'Iran i després demana préstecs a aquests mateixos bancs amb interès. El deute del sector privat amb els bancs en el període de dotze mesos que va acabar el 20 de desembre de 2019 va arribar als 14.400.000 milers de milions de rials, és a dir, més de 110 milers de milions de dòlars.
Sistemes de pagament