El Banc Central de l'Iraq (CBI; ) és l'autoritat monetària establerta l'any 1947 a Iraq. Els objectius principals del CBI o Banc Central són garantir l'estabilitat dels preus nacionals i promoure un sistema financer estable i competitiu basat en el mercat.
Història Després de la Primera Guerra Mundial i la dissolució de l'Imperi Otomà, el sistema monetari de l'Iraq va ser administrat pel Mandat Britànic de Mesopotàmia fins al 1931, quan es va establir la Junta Monetària de l'Iraq a Londres per emetre el nou dinari raquià i mantenir les seves reserves. La Junta Monetària de l'Iraq va seguir una "política monetària conservadora, mantenint reserves molt altes darrere del dinar", que es va veure "enfortida encara més pel seu vincle amb la lliura esterlina".
L'any 1947 es va fundar el Banc Nacional de l'Iraq (avui dia, el Banc Central de l'Iraq). Dos anys més tard, el 1949, la Junta Monetària de l'Iraq es va dissoldre i va ser substituïda oficialment pel Banc Nacional de l'Iraq després que aquest últim comencés a emetre formalment la moneda iraquiana. Des que va passar a dependre del seu propi banc central, el sistema monetari iraquià va estar "ple de mala gestió, mesures provisionals coercitives i la producció d'una moneda inestable i poc fiable que no s'ha pogut negociar al mercat internacional durant [molts] anys". Saddam Hussein va utilitzar la política monetària i el dinar com "un poderós instrument de repressió".
A partir del 18 de març de 2003 (el dia abans que les forces dels Estats Units entressin a Bagdad com a part de la invasió de l'Iraq de 2003), es van robar prop de 1.000 milions de dòlars EUA del Banc Central de l'Iraq. Aquell mateix mes va aparèixer una nota manuscrita signada per Saddam Hussein que ordenava retirar 910 milions de dòlars per lliurar-los al seu fill Qusay Hussein. Els funcionaris del banc van declarar que Qusay i un altre home no identificat van supervisar la càrrega dels diners en efectiu —caixes de bitllets de 100 dòlars protegides amb segells estampats, coneguts com a fons de seguretat— en camions i remolcs durant una operació que va durar cinc hores.Papers show Saddam snatched $1bn from bank a day before invasion", The Telegraph. Aquest va ser considerat el robatori de bancs més gran de la història fins a l'any 2010. Més tard, Qusay Hussein va morir a mans de la 101a Divisió Aerotransportada dels EUA durant un combat.
Els inspectors del Departament del Tresor dels Estats Units i de l'Autoritat Provisional de la Coalició van trobar el banc en runes després de la batalla de Bagdad (2003) i dels saquejos massius posteriors a la invasió. Després de la caiguda del govern de Saddam Hussein, el Banc Central de l'Iraq es va establir com el banc central independent de l'Iraq mitjançant la Llei del Banc Central de l'Iraq de 2004, amb un capital autoritzat de 100.000 milions de dinars.Central Bank of Iraq Law, Section 2, Article 5.1 Segons aquesta llei, el 100% de les accions de capital del banc estarien en mans de l'Estat i serien intransferibles.Central Bank of Iraq Law, Section 2, Article 5.2
La Constitució de l'Iraq estableix que el banc central és una institució financera i administrativament independent, responsable davant el Consell de Representants de l'Iraq.Constitució de l'Iraq, Section 3, Chapter 4, Article 103 Segons la Constitució, el govern federal iraquià té la "competència exclusiva" per "establir i administrar un banc central".Constitució de l'Iraq, Section 3, Chapter 4, Article 110
El 25 de gener de 2010, el Tribunal Suprem de l'Iraq va dictaminar que el Banc Central de l'Iraq havia d'estar sota la supervisió del Consell de Ministres de l'Iraq. El llavors cap del Banc Central, Sinan Al Shabibi, va advertir que la sentència posaria en perill la independència necessària de la institució.
Durant la batalla de Mossul (2014), el juny de 2013, milicians de l'Estat Islàmic (EIIL) van saquejar la sucursal regional del Banc Central a Mossul i es va endur més de 4,29 milions de dòlars EUA.
Governadors Governadors del Banc Central de l'Iraq des de la seva fundació: 12/6/1948 a 14/2/1949: Tawfiq al-Suwaidi 14/2/1949 a 23/3/1949: Saleh Haidar 24/3/1949 a 30/4/1959: Abdulellah Hafedh 1/5/1959 a 14/11/1960: Nadhim al-Zahawi 15/11/1960 a 31/12/1962: Abdullatif al-Shawaf 1/1/1963 a 18/1/1963: Ahmed Abdullbaqy 19/1/1963 a 14/8/1963: Abdulhassan Zalzalah 15/8/1963 a 28/11/1965: Khairuddin Haseeb 29/11/1965 a 20/1/1969: Saleh Kubba 17/12/1968 a 20/5/1973: Abdulhassan Zalzalah 12/5/1973 a 29/12/1975: Fawzi al-Qaisi 27/12/1975 a 13/5/1976: Ahmed Abdullbaqy 11/5/1976 a 1/7/1976: Salah al-Din al-Sheikhli 1/7/1976 a 29/4/1978: Fakhri Kadouri 3/5/1978 a 15/7/1979: Ezz al-Din Mohamed Saleem al-Bahrani 16/7/1979 a 10/10/1984: Hassan Tawfiq Al-Najafi 10/10/1984 a 23/10/1987: Hikmat Mizban Ibrahim al-Azzawi 3/6/1989 a 30/6/1991: Subhi Nadhem Frankool 12/12/1991 a 31/5/1994: Tariq Taleb al-Takmachi 1/6/1994 a 8/4/2003: Essam Rasheed Howaish 4/9/2003 a 17/10/2012: Sinan Al Shabibi 17/10/2012 a 9/9/2014: Abdel Basset Turki 9/9/2014 a 15/9/2020: Ali Muhsin al-Alaq 15/9/2020 a 23/1/2023: Mustafa Ghaleb 23/1/2023 a l'actualitat: Ali Muhsin al-Alaq
Arquitectura La seu central del banc va ser dissenyada pels arquitectes danesos Dissing+Weitling i es va acabar de construir l'any 1985. És un edifici de forma cúbica fet de formigó armat i revestit de marbre. Té poques obertures exteriors i s'organitza al voltant d'un pati interior que travessa el cor de l'estructura i s'eleva fins a una alçada de 40 metres. El pati està envoltat per tots costats d'oficines, separades per un mur cortina de vidre interior.
L'agost de 2010, l'arquitecta Zaha Hadid, nascuda a Bagdad, va ser designada per dissenyar una nova seu per al Banc Central a Bagdad. Les primeres converses sobre el projecte es van dur a terme a Istanbul (Turquia) el 14 d'agost de 2010, amb la presència del governador del Banc Central, Sinan Al Shabibi. El 2 de febrer de 2012, Zaha Hadid va acompanyar Sinan Al Shabibi en una cerimònia a Londres per signar l'acord entre el Banc Central de l'Iraq i l'estudi Zaha Hadid Architects per a les fases de disseny del nou edifici de la seu del CBI.
Referències
Enllaços externs
Pàgina web oficial del Banc Central de l'Iraq
Categoria:Iraq Iraq