Maria Airaudo (Bagnolo, província de Cuneo, 18 d'octubre de 1924), coneguda com a Meri durant la Segona Guerra Mundial, és una dona italiana que va ser partisana i va sobreviure a un afusellament pels soldats nazis el 1945.
Maria Airaudo va néixer en una família nombrosa —eren quatre noies i dos nois— modesta i al dotze anys va començar a treballar com a filadora en una fàbrica tèxtil a Luserna San Giovanni. Per poder ser-hi admesa, va haver de fer-se falsificar els documents perquè la llei no permetia el treball as menors de tretze anys. Quan tenia divuit anys va decidir estudiar comerç, però no podia deixar el treball perquè el seu sou era necessari a la seva família. A més, necessitava diners per pagar-se els estudis. Els va aconseguir intensificant el seu treball i doblant el nombre de telers que eren al seu càrrec. Entre maig i setembre de 1943 fa els exàmens per obtenir el diploma d'avviamento commerciale.
Els 1943, a les valls de la província de Cuneo hi havia tranquil·litat, no hi ha soldats alemanys i molta gent està convençuda que la guerra ja ha acabat. Fins i tot el germà de Maria Airaudo, que havia estat oficial ferroviari, torna a casa. El mes de desembre, però, es presenta a casa seva un jove partisà que havia fet el servei militar amb el seu germà i li demana ajut, perquè els soldats nazis ja són al poble. Aquell dia, Maria Airaudo entra a la Resistència i esdevé una partisana de la IV Brigada Garibaldi. El seu paper serà fer de missatgera (stafetta) entre destacaments. La seva bicicleta i el salconduit alemany que té com a treballadora de la fàbrica tèxtil li permeten desplaçar-se lliurament. Gràcies a la seva molt bona memòria, pot transmetre missatges que seria perillós dur per escrit i de vegades ha d'arribar fins a Torí per informar el màxim comandament de la Brigada. Durant els vint mesos que van transcorre fins al final de la guerra, la casa de la família Airaudo va ser un punt de referència per als partisans de la zona i els alemanys van provocar-hi incendis fins a tres vegades; al final només els quedava el graner i després de la guerra la família va anar a viure a Luserna San Giovanni, el poble on ella treballava.
El març de 1945 va ser detinguda amb dos companys i els van condemnar a mort. Airaudo recorda que va sentir la ràfega com si li caigués sorra al damunt i a la cara. Els companys van morir, però ella, ferida, va perdre el coneixement i els soldats alemanys la van donar per morta
Airaudo va afirmar anys més tard que, quan estava a la Resistència, no es va adonar de la importància de la seva tasca de missatgera per a l'alliberament del seu país i quan, després de la guerra va rebre un reconeixement oficial, li va sobtar. Avui dia, per mantenir la memòria històrica de la lluita contra el nazisme en aquelles contrades, hi ha diversos itineraris que recorden els fets que van dur a l'alliberament. A Bagnolo, un dels llocs inclosos en l'itinerari és la casa de la família Airaudo. Durant molts anys, fins i tot ja nonagenària, Maria Airaudo va anar a les escoles per explicar el que ella havia viscut durant el feixisme i l'ocupació nazi. Va participar en el documental Nome di battaglia Donna, de Daniele Segre, sobre el paper destacat que van tenir les dones de la Resistència a la regió del Piemont. És membre del Comitè executiu de l'Associació Nacional Partisans d'Itàlia (ANPI) de Torí, vicepresidenta de la secció de Luserna San Giovanni i presidenta de la secció de Torre Pellice de l'Associació Nacional de Mutilats i Invàlids de Guerra (ANMIG).
Referències
Bibliografia
Enllaços externs Testimoni de Maria AIraudo sobre la seva activitat com a partisana, amb motiu un simposi celebrat a Banyolo el 1998.
Categoria:Persones de la província de Cuneo Categoria:Segona Guerra Mundial Categoria:Membres de la Resistència italiana Categoria:Nascuts el 1924