El pasquer (pascuarium) era, a Catalunya, una exigència o impost, inicialment públic, que calia pagar per l'ús d'una zona de pastures. És sinònim de pasturatge.
La seva existència es remunta a l'època visigoda.Farías 2009: p. 72 Cal partir de la base que, als inicis del comtat de Barcelona, es garantia als gots i hispans que hi residien l'antic costum de tallar llenya, aprofitar les pastures i aprofitar les aigües sense cap mena d'impediment."La idea que inspirava aquestes franqueses la tornarien a reforçar els Usatges de Barcelona, proclamant el caràcter públic dels espais incultes i garantint-ne expressament el lliure accés i la lliure explotació a tots els súbdits." Farías 2009: p. 72. Els terrenys incultes podien, així, ésser lliurement explotats, i ja cap al encara es podia considerar que els erms eren franqueses comtals, de lliure explotació sense tribut ni servei.
Cap al , aquestes facultats van cristal·litzar com a dret d'empriu atribuït als titulars dels masos o capmasats. No obstant això, era usual que, a canvi d'aquest dret d'explotació, si no hi havia cap franquesa al respecte, es lliuressin una sèrie de càrregues públiques, que es recaptaven en benefici del fisc comtal, i entre elles, el pascuarium o pasquer, que gravava la pastura del ramat als pastius i boscos públics.
A partir de la primera meitat del , es va iniciar una progressiva apropiació particular i patrimonialització dels espais inclultes per part dels barons o senyors. Aquesta patrimonialització, no obstant, ja té antecedents a l'època carolíngia,Farías 2009: p. 73 en la qual, per exemple, al bisbat de Girona, el pasquer fou en part cedit als bisbes d'aquesta seu.Bolós 2000
En el ja no s'esmenta el pasquer, que sembla que va ésser substituït per una diversitat de drets que gravaven tant la pastura com el trànsit de bestiar pels pastius i boscos baronials, com el carnatge, lherbatge i el beuratge.Farías 2009: p. 74-75
Notes
Referències
Bibliografia Bolós 2000 :
Farías 2009 :
Categoria:Impostos de l'edat mitjana Categoria:Història del dret públic català