Joaquim Font i Fargas (Prats de Lluçanès, 13 d'agost de 1879-Girona, 30 d'octubre de 1936) va ser un pedagog, polític i periodista carlí català, germà del també periodista tradicionalista Josep Font i Fargas.
Biografia Va realitzar els seus estudis primaris a Prats de Lluçanès i a l'escola municipal la Galera de Barcelona, estudiant a més solfeig i piano a l'escola municipal de música. Va completar els seus estudis elementals en una acadèmia particular i a les escoles de l’ Alliance Française. Posteriorment va cursar magisteri a l'Escola Normal de Barcelona, on va obtenir el títol de Mestre. Pel que sembla, va residir algun temps a Lleida, on va ser president del Cercle Tradicionalista d'aquesta ciutat i director de La Tradición Leridana. En 1899 era vocal de l'Agrupació Folklòrica de Barcelona.
miniatura|izq|270px|Joves del Requeté Jaumista de Girona. Al centre, Joaquim Font i Fargas, director de La Defensa (1911) En política va militar en les files de la Comunió Tradicionalista, actuant en la Junta Escolar Tradicionalista i en el Requeté de Barcelona. A la ciutat comtal va ser redactor de Lo Mestre Titas (1897-1900). En 1900 es va traslladar a Girona, on va participar en la fundació dels periòdics carlistes El Tradicionalista (1903-1910), La Defensa (1910-1911) i El Norte (1910-1936), dels que seria director. El 1914 es va presentar com a candidat jaumista a diputat a Corts per la circumscripció de Girona, encara que no va resultar elegit.
miniatura|izq|300px|Joaquim Font i Fargas (esquerra) en el centre provincial d'Acció Monàrquica de Girona (1922) Va guanyar per oposició la càtedra d'Història de l'Escola Normal de Mestres de Cadis en 1916, obtenint el mateix any una permuta per a Girona, on romandria la resta de la seva vida, sent regidor de l'Ajuntament durant 12 anys i tinent d'alcalde en dues ocasions. Va dirigir les Colònies Escolars de Girona en 1917, després de la mort del seu anterior director.
En l’aplech tradicionalista celebrat al Santuari de Tona en 1919 va manifestar el seu suport incondicional a la causa, afirmant que els jaimistas desitjaven una Catalunya catòlica abans que «una Catalunya rica i plena», en al·lusió a Els Segadors.
miniatura|150px|Joaquim Font i Fargas retratat a l'Enciclopedia Espasa. Suplemento 1936-1939, 1.ª parte (1944). Entre 1919 i 1921 va ser director de l'Escola Normal de Mestres de Girona, de la que era professor de Geografia i Història. Posteriorment va dirigir l'Escola de Belles Arts i de preparació professional. En 1921 va fundar l'Associació de Mestres Catòlics de la província de Girona i la revista Gerunda, òrgan d'aquesta associació.
Després d'esclatar la guerra civil espanyola, va ser afusellat el 30 d'octubre de 1936 a causa de les seves idees tradicionalistes. En el lloc de la seva mort, en la carretera C-250, km 1,5 (Girona), es troben diverses làpides, presidides per una creu, en memòria de trenta de les persones assassinades. En una d'elles pot llegir-se «Joaquín Font y Fargas (Professor de la Normal, tradicionalista, de 56 anys, de Prats de Lluçanès, mort a Girona el 30-10-1036)». A l'Escola Normal de Girona va ser erigida així mateix una làpida de noguera i bronze amb el seu nom i els d'altres dos professors d'aquesta escola que també van ser afusellats durant la contesa.
Obres Nociones de aritmética: con ejercicios prácticos para las escuelas de primera enseñanza (1899) a la Biblioteca Digital Hispánica Notas pedagógicas (1911) Colonias escolares (1917) Rebrolls (poesia)
Referències
Enllaços externs Hemeroteca digital d’El Tradicionalista (Girona, 1903-1910) Hemeroteca digital de La Defensa (Girona, 1910-1911) Hemeroteca digital d’El Norte (Girona, 1910-1923)
Categoria:Persones de Prats de Lluçanès Categoria:Morts a Girona Categoria:Assassinats polítics al bàndol republicà de la Guerra Civil espanyola Categoria:Periodistes carlins catalans Categoria:Pedagogs catalans del sud contemporanis Categoria:Morts el 1936 Categoria:Nascuts el 1879