Victor Tutugoro (Ponérihouen, 1 de maig de 1956) és un polític independentista canac de Nova Caledònia.

Trajectòria a la UPM i al FLNKS Nascut a la tribu Nébeouba de Ponérihouen, el 1981 es va unir a la Unió Progressista Melanèsia (UPM), un petit moviment independentista que va formar part del Front Independentista des del 1979 i, més tard, del Front d'Alliberament Nacional Canac Socialista (FLNKS). Entre 1996 i 2001 va esdevenir-ne president i, a continuació, la figura més emblemàtica després de la deserció d'Edmond Nékiriaï el 1997. Va participar en les negociacions de l'Acord de Nouméa, que va signar en nom de la UPM. El 2000 va esdevenir el portaveu del buró polític del FLNKS i va romandre en el càrrec fins al desembre de 2010. A partir de 2001, com que la coalició no va poder elegir un president unificat a causa de les divisions internes entre el Partit per l'Alliberament Canac (Palika) de Paul Néaoutyine i la Unió Caledoniana (UC) de Pascal Naouna i més tard Charles Pidjot, Tutugoro es va convertir en el representant del Front davant la premsa i els organismes internacionals. Proper a Paul Néaoutyine, a partir de 1999 va facilitar l'afiliació de la UPM a la Unió Nacional per la Independència (UNI), dominada pel Palika. Això va rebre crítiques de la UC, que finalment va aconseguir que fos destituït del seu càrrec de portaveu del buró polític del FLNKS en el seu 30è congrés, celebrat a Dumbéa el 4 i 5 de desembre de 2010. En comptes d'això, es va establir la rotació del gabinet, cada tres mesos, entre els quatre components, cadascun dels quals tenia l'encàrrec d'escollir el seu propi portaveu dins dels altres moviments.

Va recuperar la presidència de la UPM en el 28è congrés celebrat a la tribu Port-Bouquet, a Thio, el 20 de novembre de 2011. Més tard, durant el 32è congrés del FLNKS, organitzat a Païta el 23 i 24 de març de 2013, va ser escollit per assumir durant dos anys, i en nom del Front Independentista, la presidència rotatòria de l'organització de cooperació regional del Grup Melanesi Punta de Llança (GMFL).

Delegat de Paul Néaoutyine a la Província del Nord El 21 de març de 1993 es va presentar per primera vegada eleccions legislatives franceses com a substitut de Léopold Jorédié (Unió Caledoniana) a la segona circumscripció electoral. Van obtenir el segon millor resultat amb el 29,79 % dels vots emesos, molt per darrere del candidat oficial del partit Reagrupament - Els Republicans (RPCR) Maurice Nénou, que va ser reelegit a la primera volta amb un 54,15 % dels vots.

A les eleccions provincials de 9 de juliol de 1995 va anar en 8è lloc de la llista de del FLNKS a la Província del Nord, liderada pel president sortint de l'Assemblea Léopold Jorédié (UC). Aquesta llista va obtenir el millor resultat, amb 5.602 vots (34,3 % del total de sufragis emesos) i 6 escons de 15. Per tant, Tutugoro no va ser escollit com a representant electe.

A les següents eleccions provincials de 9 de maig de 1999, la UPM va decidir formar la seva pròpia llista, independentment de l'oficial del FLNKS liderada per la UC (Bernard Lepeu) i la de la UNI (Paul Néaoutyine). El primer lloc va ser per a una figura històrica del partit, André Gopoea, mentre que Tutugoro va quedar en tercera posició. Van obtenir la sisena i penúltima puntuació, amb 954 vots (5,52%) i cap escó.

Entre el 2001 i el 2009 va aparèixer a totes les llistes presentades o recolzades per la UNI per a les eleccions dels successius governs (9è al govern del 3 d'abril de 2001, 3r al del 28 de novembre de 2002, 4t al 10 i 24 de juny de 2004, 7è al 6 i 21 d'agost de 2007 i de nou 3r al 5 de juny de 2009). Tanmateix, mai va ser elegit per al poder executiu.

A les eleccions provincials de 9 de maig de 2004 es va presentar en el 9è lloc de la llista UNI-FLNKS, encapçalada pel president sortint Paul Néaoutyine, a la Província del Nord. Va obtenir la majoria de vots, amb 7.711 (37,51 %) i 11 dels 22 escons (9 dels 15 també enviats al Congrés de Nova Caledònia. Va obtenir així el seu primer mandat electe, i el 14 de maig va ser elegit 2n vicepresident de l'Assemblea de la Província del Nord.

Es va mantenir en el càrrec durant tot el mandat, fins a les eleccions provincials del 10 de maig de 2009. Durant aquells comicis va concórrer en la 9a posició de la llista UNI de Paul Néaoutyine. Tot i que va continuar sent la principal força política de la província, va obtenir un resultat menys favorable que el 2004 amb 6.631 vots (30,6 %), cosa que va representar només 211 vots i menys d'un punt de diferència amb la UC de l'alcalde de Canala, Gilbert Tyuienon, i una majoria relativa reduïda a 9 escons (en comparació amb els 8 de la Unió Caledoniana). Mentre que Paul Néaoutyine va aconseguir mantenir la presidència de l'assemblea a la tercera ronda de votacions gràcies als vots en blanc dels 3 membres del Partit Laborista, aquests van donar suport a la UC en el nomenament dels tres vicepresidents. Els partidaris de Paul Néaoutyine només van conservar la segona vicepresidència, que va ser per a Jean-Pierre Djaïwé (Palika i 1r vicepresident durant el mandat anterior). Victor Tutugoro, però, va esdevenir el cap del grup UNI a l'Assemblea Provincial, així com, des del 7 de juliol de 2009, el president del consell d'administració de la Societat Financera i de Desenvolupament de la Província del Nord (Sofinor), que gestiona les participacions financeres d'aquesta comunitat en diversos sectors econòmics, en particular la mineria (amb l'SMSP) i el turisme (amb els «Hotels de luxe de Nova Caledònia»).

El 10 d'agost de 2011 va ser elegit per al càrrec de 2n vicepresident de l'Assemblea de la Província del Nord, un càrrec que va deixar vacant Jean-Pierre Djaïwé, que acabava de ser elegit 1r vicepresident. Va obtenir una majoria relativa de vots a la tercera ronda de votació, amb 11 vots (és a dir, els 9 del grup UNI però també el dissident de la UC de Pascal Naouna i una altra papereta) contra els 10 de Cézelin Tchoeaoua de la Unió Caledoniana i 1 papereta en blanc.

Per a les eleccions senatorials de 25 de setembre de 2011 va ser un dels dos candidats (juntament amb Charles Pidjot de la UC) del FLNKS (sense el Palika). Aquesta va ser la primera vegada des del 1999 que no va formar una aliança electoral amb el partit de Paul Néaoutyine. A la primera ronda va obtenir 121 vots (24,15 % dels sufragis emesos, el tercer millor resultat de 10 candidats) i, a la segona ronda, 91 vots (18,16 %, el quart millor resultat de 7 candidats), i per tant no va ser elegit. Durant el congrés de la UPM celebrat a la tribu Port Bouquet de Thio, el 19 i 20 de novembre de 2011, la seva línia pro-UNI va prevaldre sobre la línia pro-UC del president sortint Guy Pascal. Va ser llavors quan va ser elegit per substituir-lo com a cap del partit.

Referències

Categoria:Polítics de Nova Caledònia Categoria:Independentistes Categoria:Polítics francesos del segle XXI Categoria:Activistes del segle XX Categoria:Activistes oceànics Categoria:Activistes francesos Categoria:Polítics oceànics Categoria:Polítics francesos nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1956