El Diccionari de Kangxi és un diccionari xinès publicat el 1716 durant l'apogeu de la dinastia Qing, considerat des del moment de la seva publicació fins a principis del segle XX com la referència més autoritària per als caràcters xinesos escrits. Amb la voluntat de millorar els diccionaris anteriors, així com de mostrar la seva preocupació per la cultura confuciana i fomentar l'estandardització del sistema d'escriptura xinès, la seva compilació va ser ordenada per l'emperador Kangxi el 1710, de qui el compendi rep el nom. El diccionari va ser el més gran de la seva classe, amb 47.043 entrades de caràcters. Al voltant del 40% d'ells eren variants gràfiques, mentre que d'altres eren caràcters morts, arcaics o trobats només una vegada en el corpus del xinès clàssic. En el xinès escrit vernacle actual, s'utilitzen habitualment menys d'una quarta part dels caràcters del diccionari. El text està disponible en moltes formes, des d'edicions d'impressió de blocs de la dinastia Qing, fins a reimpressions que utilitzen l'enquadernació de llibres tradicional xinesa, passant per tapes dures d'estil occidental que inclouen revisions i assajos auxiliars, fins a una versió digitalitzada accessible a través d'internet.
Compilació En el seu prefaci a l'edició de 1716, l'emperador va escriure: Cada vegada que llegeixo extensament els comentaris sobre els clàssics, les pronunciacions i els significats són complexos i obscurs, i cada persona protegeix les seves pròpies explicacions segons la seva visió individual, de manera que no és probable que cap d'elles ho comuniqui tot sense llacunes. Per tant, he ordenat als funcionaris acadèmics que adquireixin tots els documents antics, per després organitzar-los i revisar-los.
L'emperador va triar ell mateix el terme ; en aquell moment no tenia el significat de «diccionari», sinó més aviat el d'un «compendi» o caràcters «estàndard» o «model», per tal de mostrar les seves formes correctes i les pronunciacions autoritàries. El compendi s'anomenava generalment només com a , que més tard es va convertir en la paraula xinesa estàndard per a «diccionari» al segle XIX, i s'ha utilitzat per titular pràcticament tots els diccionaris xinesos publicats des de llavors. El xinès clàssic és majoritàriament morfosíl·lab amb molt pocs morfemes dependents, la qual cosa significa que la majoria dels caràcters individuals representaven paraules independents. Com a tal, els compiladors no feien distinció entre els sentits com a «caràcters» o com a «paraules»; aquesta distinció només començaria a fer-se clarament a finals del segle XIX.
Els editors originals incloïen Zhang Yushu (1642–1711), Chen Tingjing (1639–1712) i un personal addicional de trenta homes. No obstant això, tant Zhang com Chen van morir un any després de ser nomenats per a la tasca, i el treball va ser reprès per acadèmics de l'Acadèmia Hanlin. La compilació es va basar en part en dos diccionaris de la dinastia Ming: el Zihui de 1615 de Mei Yingzuo, i el Zhengzitong de 1627 de Zhang Zilie.
L'edicte imperial exigia que el projecte es completés en un termini de cinc anys. Per aquest motiu, els errors eren inevitables. Tot i que el prefaci de l'emperador deia que «totes i cada una de les definicions es donen detalladament i es proporciona cada una de les pronunciacions».Tr. Creamer 1992: 117.Mair 1998: 169. El funcionari acadèmic Wang Xihou (1713–1777) va criticar el Kangxi Zidian en el prefaci del seu propi diccionari . Quan l'emperador Qianlong —net de Kangxi— va ser informat d'aquest insult el 1777, va condemnar tota la família de Wang a mort mitjançant l'execució de nou generacions, la forma més extrema de pena capital.Creamer 1992: 117. Tanmateix, com era habitual en aquests casos d'inquisició literària, l'emperador va commutar la sentència perdonant tots els parents de Wang, i als seus nets se'ls va donar només una sentència procedimental d'execució en les sessions de tardor (), durant les quals el cas seria revisat i normalment se'ls estalviaria l'execució real. La pròpia sentència de Wang es va commutar de mort per mil talls a simplement mort per decapitació.李雪涛《一位传教士记载的王锡侯〈字贯〉案》 Més tard, l'emperador Daoguang va nomenar Wang Yinzhi (1766–1834) i una junta de revisió per compilar un suplement oficialment sancionat al Kangxi Zidian, que es va publicar el 1831 com el (), corregint 2.588 errors trobats majoritàriament en cites i referències.Teng and Biggerstaff 1971:130
miniatura|esquerra|Una versió de 1827 del «Diccionari de Kangxi» El diccionari suplementat conté 47.035 entrades de caràcters diferents, a més d'1.995 variants gràfiques, donant un total de 49.030 caràcters diferents. S'agrupen segons una llista de 214 radicals, i es classifiquen posteriorment pel nombre de traços addicionals del caràcter. Encara que aquest conjunt particular de 214 radicals es va utilitzar per primera vegada al Zihui, ara es coneixen principalment com els radicals de Kangxi, i segueixen sent populars com a mètode de categorització de caràcters xinesos.
Les entrades de caràcters proporcionen definicions i pronunciacions tant en l'ortografia tradicional fanqie com amb un homòfon modern, així com cites d'exemple del corpus xinès, i llistes de qualsevol variant i significats diferents. El compendi també conté taules de rimes amb caràcters ordenats per classes de rimes sil·làbiques, tons, així com inicis de síl·laba.
El missioner Walter Henry Medhurst, un dels primers traductors de la Bíblia al xinès, va compilar el Diccionari xinès-anglès de Medhurst (1842–1843) en dos volums, amb el xinès procedent del Diccionari de Kangxi.
El diccionari és un dels diversos utilitzats pel Grup de Recerca Ideogràfica per a l'estàndard Unicode.
Referències
Categoria:Diccionaris Categoria:Xinès Categoria:Dinastia Qing