La Sierra de La Cabrera és un contrafort rocós de la Cuerda Larga —un dels massissos més importants de la serra de Guadarrama (Sistema Central)—, que integra el major massís granític de la zona oriental d'aquesta serra. Administrativament és a la Comunitat de Madrid, Espanya, al nord del municipi del mateix nom i a l'est de Valdemanco. És accessible des de l'autopista A-1 (Madrid-Burgos), a l'alçada del quilòmetre 60.
És un de les inselbergs més importants del vessant sud del Guadarrama, denominació que es refereix a aquelles elevacions muntanyenques que apareixen separades de l'alineació principal. Els seus principals cims són Cancho Gordo, de 1563 msnm i el Pico de la Miel, de 1392 msnm; i la seva longitud és d'uns quatre quilòmetres.
Medi físic esquerra|miniatura|Pico de la Miel a l'extrem oriental de la Sierra de La Cabrera. En termes geològics, la Sierra de La Cabrera presenta un caràcter aïllat, producte d'una erosió diferencial. Està formada per roques plutòniques, amb dues menes de granit, de gra fi i gruixut, que resulten especialment visibles als vessants meridionals. Aquestes presenten un relleu molt escarpat, amb parets rocoses gairebé verticals, molt diferent al del vessant septentrional, caracteritzada per un pendent més suau. A l'entorn de la serra, apareixen roques sedimentàries, fonamentalment calcàries, i també metamòrfiques.
Des del punt de vista geomorfològic, el paisatge està conformat principalment per pedroses i berrocals, de forma arrodonida en les zones de menor altura i aguda en els cims. Hidrogràficament la serra és escassa en deus i rierols.
Fauna i flora esquerra|miniatura|Vista general de la serra des del Cancho Gordo (extrem oest). Pel que fa a la vegetació, el melojo (varietat del roure) pobla el pla situat al peu de la serra. Conforme es guanya en altura, aquest arbre és substituït per l'alzina, els ginebres i, en la cara nord, el pi pinastre. L'estepa ladanífera s'ensenyoreix del paratge en les seves zones més altes, al costat dels berrocales. En relació amb la fauna, en el vessant meridional són abundants el conill, la rata cellarda, la mostela, la sargantana cuallarga, les ratapinyades, el tudó i les garses, entre altres espècies. El vessant nord reuneix poblacions tant de mamífers (teixons, fagines, genetes i llebres) com d'ocells (milans, astors, guatlles, mallerengues blava i carbonera, grives, i trobats).
Valors històric-artístics esquerra|miniatura|Convent de San Antonio. A la sierra de La Cabrera es troba el convent de San Antonio, construït en estil romànic, encara que presenta transformacions posteriors. Va ser fundat entorn els segles i , al s. XIV, va passar a formar part de l'Orde de Sant Francesc, quedant sota l'advocació de Sant Antoni de Pàdua.
La «Tumba del Moro» és un conjunt de tombes antropomorfes, situades en la carretera que uneix els pobles de La Cabrera i Valdemanco. No es coneix el seu origen, però tal vegada pugui tractar-se d'un enterrament paleocristià.
Entre els cims del Cancho de la Cabeza hi ha les restes del Castro de la Cabeza, que s'estén costa avall, a través de terrasses. És probable que sigui un poblat ibèric. La Cañada Real d'Extremadura discorre per l'entorn de la Sierra de La Cabrera, de nord a sud. center|miniatura|600px|Cara sud de la Sierra de la Cabrera.
Referències
Bibliografia
Cátedra de Planificación y Proyección de la E.T.S. de Ingenieros de Montes. Guía de la Sierra de La Cabrera. Madrid: Dirección General de Promoción y Disciplina Ambiental de la Comunidad de Madrid; 2003.
Categoria:Sistema Central Categoria:Serralades d'Espanya Categoria:Geografia de la Comunitat de Madrid