va ser un periodista basc.
Biografia A la dècada de 1950 va ser sacerdot a Okina (Àlaba). A la dècada de 1960, abans d'abandonar l'hàbit, va exercir de capellà abans de treballar de pescador a les aigües de Terranova (Canadà). Després d'estudiar periodisme, va treballar als diaris Posible, Cuadernos para el Diálogo i Egin a les dècades de 1970 i 1980. Va ser el primer cap de delegació del diari Egin a Vitòria, i també va ser director de la revista Punto y Hora de Euskal Herria, formant part dels equips directius d'ambdós mitjans. També va participar a la junta nacional d'Herri Batasuna el 1978, i va treballar per a les associacions Elkarri i Herria 2000 Eliza. En els seus últims anys abans de jubilar-se, va treballar com a professor de periodisme a la Universitat del País Basc.
El 15 d'abril de 1983, el periodista Xabier Sánchez Erauskin va ser condemnat a 18 mesos de presó per dos articles publicats a la revista Punto y Hora, va ser detingut per la Guàrdia Civil al cafè Casablanca de Vitòria i traslladat a Madrid. Xabier era l'editor de la publicació i va ser condemnat a sis mesos de presó per insultar el rei espanyol, a més de la seva condemna anterior d'un any. D'una banda, se l'acusava d'"apologia del terrorisme" per una entrevista als familiars de Mikel Goikoetxea i Martin Apaolaza (un any de condemna); de l'altra, va ser condemnat a sis mesos per "insult a la corona espanyola". L'article feia referència a la visita dels Borbons a la Casa de Juntes de Guernica amb un to humorístic. L'advocat Javier Añua va denunciar irregularitats en el judici, com la filtració de la detenció a l'agència Europa Press abans que es produís. Durant el seu captiveri a Langraiz Oka, Sánchez Erauskin va iniciar una vaga de fam i es van convocar nombroses manifestacions de protesta. En sortir de la presó el gener de 1984, s'havia convertit en el primer professional condemnat per un delicte d'opinió durant la transició espanyola i en un símbol de la llibertat d'expressió. Finalment, l'any 2024, l'Associació de Periodistes Bascos va reconèixer la seva trajectòria amb un premi honorífic.
Obres publicades Llibres Euskadi: El último estado de excepción de Franco. Sanchez Erauskin, ed. (Ruedo Iberico, Paris, 1975) Gasteiz-Vitoria. De la huelga a la matanza. Sanchez Erauskin, ed. (Ruedo Iberico, Paris, 1976) Cuerpos Represivos, Disolución. Sanchez Erauskin, ed. (Mugalde, Hendaia, 1978) Txiki-Otaegi. El viento y las raices. (Hordago, Donostia, 1978) Que se vayan. (Hordago, Donostia, 1978) Que se vayan ya. (Mugalde, Hendaia, 1978) El delito de opinar. (Punto y Hora, 1983) La cuenta de los pasos. Poesia, (Vosa, Madrid, 1988) El nudo corredizo. (Txalaparta, Tafalla, 1994) Por Dios hacia el imperio. Neonacionalcatolicismo en las vascongadas del primer franquismo, 1936-1945. (R & B Ediciones / Kriseilu, 1994) José Bergamín. Escritos en Euskal Herria. (Txalaparta, Tafalla, 1995) El nacional catolicismo en las vascongadas del primer franquismo. (Euskal Herriko Unibertsitatea, 1999) José Bergamín. Angel rebelde. (Foca, Madrid, 2007)
Llibres que esmenten Xabier Sánchez Erauskin Joxe Felix Azurmendi: Xabier Sánchez Erauskin. Vida de un rebelde con causas (Xabier Sánchez Erauskin. Kausak dituen errebelde baten bizitza).
Referències
Categoria:Religiosos alabesos Categoria:Professors de la Universitat del País Basc Categoria:Periodistes alabesos Categoria:Vitorians Categoria:Morts el 2026 Categoria:Morts a Getxo Categoria:Periodistes morts al segle XXI Categoria:Nascuts el 1935