La Cova de Kilu és un jaciment prehistòric situat a l'Illa de Buka, a la regió autònoma de Bougainville, a Papua Nova Guinea. Amb evidència d'ocupació humana que es remunta si fa no fa a 32.000 anys, la Cova de Kilu és el jaciment prehistòric més antic conegut de l'arxipèlag de les illes Salomó.

Situació La Cova de Kilu és a l'Illa de Buka, al peu d'un penya-segat de pedra calcària, a 65 m de la costa.

Context Abans del descobriment de la Cova de Kilu al 1987, els jaciments més antics que mostraven rastres d'ocupació humana a l'arxipèlag de les illes Salomó eren jaciments polinesis de la cultura lapita, que daten si fa no fa del 1000 abans del present. Els antropòlegs, però, han cregut durant molt de temps que l'ocupació humana de les illes Salomó es remunta a molt més antic, tot basant-se en proves lingüístiques i antropològiques.

Durant l'últim màxim glacial, fa 26.000 a 19.000 anys, l'Illa de Buka formava part d'una illa molt més gran, la Gran Bougainville, que connectava les illes actuals de Buka, Bougainville, Shortland, Choiseul, Santa Isabel i Florida en una sola gran illa. Sembla que la Gran Bougainville tenia una superfície total d'uns 46.400 km². Aquesta gran illa era no gaire lluny de Guadalcanal.

Cronologia La Cova de Kilu s'habità per primera vegada durant el paleolític superior, fa d'entre 33.000 a 20.000 anys. La datació per carboni-14 més antiga, feta en una closca de gastròpode marí del gènere Nerita, és d'entre el 33560 i 31850 abans de la nostra era.

Després d'una interrupció durant el període màxim tardiglacial, la cova fou reocupada més intensament durant l'Holocé, si fa no fa entre el 7000 i el 3000 abans del present.

Fauna Els habitants de la Cova de Kilu tenien una àmplia varietat d'espècies d'animals terrestres i marines per menjar. La majoria dels ossos d'animals fossilitzats trobats a la cova deuen ser el resultat de la depredació humana. El jaciment conté un gran nombre de petxines, ossos de peix i restes d'animals terrestres. Les restes d'animals terrestres provenen de mamífers (rosegadors, ratpenats) i rèptils (fardatxos, serps, tortugues, granotes...).

S'han trobat ossos de peix a la Cova de Kilu. La majoria dels ossos de peix del primer període provenen de peixos d'escull, i un 20% de peixos marins. Aquests darrers pertanyen a les famílies Scombridae, Coryphaena i Carangidae. També s'hi han trobat restes de taurons.

S'han trobat espècies extingides a la Cova de Kilu.

Al jaciment es van recollir setanta-set ossos fòssils d'ocells. Els ossos provenen de 18 espècies diferents d'ocells terrestres, de les quals set no s'especifiquen o s'han extingit, i 11 ara se n'han extingit a l'Illa de Buka. S'han identificat cinc espècies de rates endèmiques de les illes Salomó, i dues noves espècies de rates, Solomys spriggsarum i Melomys spechti, a partir de restes fòssils de la Cova de Kilu.

Arqueobotànica La Cova Kilu és a hores d'ara l'únic jaciment de Melanèsia amb evidències de l'ús de plantes pels primers habitants de l'àrea. Es van trobar grans de midó de taro en 17 de les eines lítiques de la capa del paleolític superior. I dos tipus de taro: Colocasia (14 eines identificades) i Alocàsia (3 eines identificades).

Els ocupants de la cova de Kilu també semblen haver menjat nous de galip (espècies de Canarium, Canarium indicum i Canarium solomonense) i coco.

Artefactes El conjunt d'artefactes de la Cova de Kilu consta sobretot d'eines senzilles d'ascles, fetes de roca volcànica (un 80% de tots els artefactes), de quars, calcita i sílex. Es van descobrir 214 eines lítiques al jaciment. La majoria (200) provenen de la capa del paleolític superior. També s'hi van recollir petxines. Les fetes de Turbo marmoratus es van trobar a la capa del paleolític superior, mentre que les fetes de Terebralia palustris i Tridacna eren a la capa de l'Holocé. També es van trobar dents de tauró perforades a la capa de l'Holocé.

A més a més, 44 fragments de ceràmica de la cultura Lapita, datats si fa no fa del 500 abans del present, aparegueren a les capes superiors del jaciment.

Notes i referències

Kilu Categoria:Geografia de Papua Nova Guinea Categoria:Jaciments arqueològics