El Museu de Belles Arts i Arqueologia de Viena del Delfinat (Isèra) és un dels cinc emplaçaments de la ciutat de Viena que també inclouen el Museu de la Indústria Tèxtil, el Museu Saint-Pierre, el Teatre Antic de Viena i el Museu del claustre de Saint-André-le-Bas. Situat en un antic mercat de grans, al bell mig de la ciutat d'Isèra, va obrir les portes al públic el 1895 i des de llavors ha presentat col·leccions que van des del període neolític fins a l'època actual.

Història Construcció miniatura|Planta baixa de la Sala dels Grans Entre els segles XVIII i XIX, Viena va experimentar una fonda transformació a causa de l'auge industrial. La població augmentà significativament durant aquest període: passà de 7.500 habitants el 1715 a 12.035 el 1793.

Al centre antic de la ciutat, el dens traçat de carrers medievals ha estat parcialment redissenyat. Es van demolir edificis religiosos, inclòs el palau arquebisbal, situat al nord-est de la catedral de Saint-Maurice. S'hi dissenyà una gran plaça. Al bell mig, De Teyssier de Miremont, batle de Viena del 1816 al 1830, va construir un mercat de grans el 1823.

Transformació Per tant, l'edifici de la plaça de Miremont no estava pas destinat a albergar un museu i fou el Museu de Saint-Pierre el que esdevingué el primer museu de Viena, el 1809, després d'una donació de Pierre Schneyder, que llegà a la ciutat totes les obres que havia col·leccionat. miniatura|Sala Antiga Anys més tard, el museu es traslladà a l'antiga església de Notre-Dame-de-Vie, ara el Temple d'August i Lívia.

Aleshores, es va prendre la decisió d'afegir una planta addicional al mercat del gra de la plaça de Miremont per tal que pogués allotjar un nou espai per a exposar les col·leccions. El projecte, recolzat per l'alcaldessa Camille Jouffray, el realitzà l'arquitecte Ernest Bizot, el futur conservador del museu. El nou museu, que també tenia una biblioteca, obrí les portes l'1 de setembre del 1895.

Col·leccions Antiguitat miniatura|Dofins de bronze daurat La riquesa de l'antiga ciutat de Viena del Delfinat es reflecteix en les col·leccions d'aquest període. Alguns bronzes monumentals (estàtua de mida natural en cercle de Pacatià, del segle II; un relleu de bronze daurat de dofins; fragments d'una estàtua eqüestre, etc.) constitueixen una col·lecció remarcable.

El tresor de la plaça de Camille-Jouffray es va descobrir el 1984 durant la restauració de la plaça. Es trobà en una casa a l'est de la carretera i a prop d'un fanum, un petit temple de tradició gal·la. La troballa inclou una col·lecció d'objectes metàl·lics que daten de començament del segle IV.

Conté elements fets de ferro (eines), bronze (plats) i sobretot d'argent: soterrat a començament del s. IV, consta d'una vaixella (plat decorat pastoralment, en particular un trident en miniatura), dues capses d'espècies, objectes relacionats amb l'adorn (espill) i un objecte de culte (pàtera).

Un cofre de vori amb forma de cap juvenil trobat a Viena al segle XIX mostra la prosperitat de les elits de la ciutat en el s. IV.

Al voltant d'aquestes peces extraordinàries hi ha sèries notables: antefixes, canonades de plom, làmpades d'oli, ceràmica sigil·lata, vidre, ceràmica comuna…

Al costat d'aquests objectes trobats a Viena o a la rodalia, hi ha col·leccions de jaciments llunyans: objectes de necròpolis de l'edat del bronze a la Xampanya, donats pel conservador Vassy, o de necròpolis predinàstiques de Khozan (Egipte) i necròpolis antigues de Koban (Ossètia), donats per l'arqueòleg de Lió Ernest Chantre.miniatura|Exposició de terrissa

Edat mitjana miniatura|Orfeu i Eurídice Dos jaciments vienesos (el carrer de Borgonya i l'antiga església de Saint-Georges) han proporcionat sèries completes de ceràmica comuna que daten de principis de l'edat mitjana fins al s. XVIII, i il·lustren l'evolució de la producció autòctona. Durant aquestes excavacions també es van descobrir alguns objectes de vidre, incloent-hi bombetes. L'epitafi del rei Bosó de Provença (844-887) evoca el període en què la ciutat era la capital del Regne de Borgonya. Una base de faristol (primera meitat del s. XII) de marbre testimonia la qualitat dels artistes contractats a Viena aleshores.

Èpoques moderna i contemporània Les col·leccions moderna i contemporània no estan pas directament vinculades a la història de la ciutat, sinó que provenen de donacions.miniatura|Bust de Camille JouffrayLa col·lecció de terrissa comença amb rajoles de paviment de la capella del castell de la Bastie d'Urfé, del segle XVI. És molt ric per a la producció francesa: Moustiers, Lió, Marsella, Meillonnas, La Tronche, Varatges, Rouen, Estrasburg, Niderviller, Nancy, Sceaux. Delft també està representada en els segles XVII i XVIII. En sorgeixen dos grups: pots de farmàcia i piques d'aigua beneïda de taulell. Les pintures exposades a les galeries del museu s'agrupen per gènere. A la sala d'arqueologia es mostren pintures inspirades en l'antiguitat, mentre que la sala de pintures agrupa paisatges, retrats i escenes de gènere, pintures religioses, natures mortes i pintures d'animals. Abasten des del segle XVI fins al XIX. La col·lecció comença amb dues obres del s. XVI: un pessebre de l'església de Saint-André-le-Bas i un retrat de l'arquebisbe Jérôme de Villars del 1589. N'hi ha mestres holandesos menors i peces de taller juntament amb Lot i les seues filles de Claude Vignon. Artistes de Lió i la regió del Dofinat hi són especialment ben representats: Jean-Baptiste Poncet, alumne d'Hippolyte Flandrin, Tony Zacharie, l'abat Guétal i Eugène Ronjat, del s. XIX.

Una col·lecció d'escultures complementa la sala de pintures. L'escultura està dominada per la figura de Joseph Bernard, considerat una de les figures principals del Renaixement de la talla, amb la presència de Les ballarines (1927), que evoca el tema del moviment i la dansa tan estimat per ell, així com el bust de Camille Jouffray, senadora d'Isèra, i la maqueta del monument a Miquel Servet. Aquest darrer monument fou el primer gran encàrrec de Joseph Bernard, de l'ajuntament de Viena, lloc de naixement de l'escultor.

Referències

Vegeu també Museu Gal·loromà de Saint-Romain-en-Gal

Categoria:Museus arqueològics de França Categoria:Viena del Delfinat