El poni de les Fèroe o cavall de les Fèroe () (Equus ferus caballus) és un poni petit, amb una alçada d'entre 114 a 124 cm). Tècnicament, aquest animal és un poni a causa de la seva alçada, però a les Illes Fèroe se l'anomena cavall per la seva força. Com que el poni de les Fèroe només viu en aquell arxipèlag, no és gaire conegut en altres països. El 2021, només en quedaven 94.
Característiques miniatura|El cap d'un poni feroès amb un pelatge negre i platejat. Els colors del poni poden variar, però són principalment marró castany, negre o clapejat, amb alguns de blancs en poblacions antigues. Se sap que és una raça molt resistent, forta, amable, adaptable i de peu segur amb quatre aires, inclòs el tölt, que comparteix amb el cavall islandès. Un poni feroès adult pesa entre 250 i 300 quilograms. El seu pelatge d'hivern és molt llarg, dens i repel·lent a l'aigua, mentre que el pelatge d'estiu és curt i llis.
El poni feroès és molt semblant al cavall islandès, i estudis genètics han demostrat que la relació estreta. Tanmateix, el cavall feroès és generalment lleugerament més petit que el cavall islandès.
Història Orígens Hi ha diverses hipòtesis sobre els orígens d'aquests ponis. En qualsevol cas, és probable que siguin una de les races de cavalls més antigues i pures del món, amb pocs encreuaments al llarg de la seva història i una gran adaptació al clima local.
L'arribada dels primers cavalls a les Illes Fèroe probablement va coincidir amb la dels colons, entre el 500 i el 800, cosa que suggereix un origen escandinau i/o celta, des d'Escandinàvia o les Illes Britàniques. Segons l'autor austríac Martin Haller, els avantpassats de la raça van ser portats per colons islandesos. El 1906, el biòleg britànic Francis H. A. Marshall en va defensar un origen celta, a través de les Illes Britàniques. Tanmateix, amb el temps, és possible que s'hagin produït diversos encreuaments.
El setembre de 2004, enunl congrés a Tòquio de la Societat Internacional de Genètica Animal, els investigadors Sofia Mikko, Carl-Gustaf Thulin i Tróndur Leivsson van presentar els resultats de les anàlisis genètiques comparatives realitzades a la raça. Van concloure que, genèticament, el poni de les Illes Fèroe és molt proper al poni islandès.
Primers esments miniatura|Ponis a Hvalvík, cap al 1898 o 1899. El poni de les Fèroe s'esmenta en fonts escrites del segle XVII. S'utilitzava per transportar o arrossegar càrregues pesades a les granges i algunes fonts també descriuen que estava entrenat per pasturar ovelles (conegut com a tøkuhestar). Quan no estava treballant, s'alliberava a les muntanyes on vagava lliurement. Avui dia només el tenen criadors aficionats i s'utilitza principalment com a cavall de lleure.
Devallada i recuperació El poni de les Fèroe ha viscut a les Illes Fèroe durant molts segles. El 1880 es van registrar més de 800 animals a l'arxipèlag, però a la dècada de 1960 la població s'havia reduït a només cinc o sis exemplars. Una de les raons va ser una extensa exportació d'aquests animals del 1850 al 1920, per al seu ús a la indústria minera al Regne Unit. Leivur T. Hansen va iniciar un programa de conservació i cria i el 1978 es va establir l'organització Felagið Føroysk Ross (Criadors de Ponis de les Fèroe). Gràcies a esforços a gran escala, la població de ponis de les Fèroe va augmentar a 70 animals el 2015 genèticament purs, amb 14 sementals reproductors i l'objectiu de mantenir i desenvolupar encara més la raça. La baixa població corre el risc de consanguinitat; l'aprovació per a l'exportació podria millorar-ne la diversitat genètica.
Referències
Bibliografia
Categoria:Cultura de les Illes Fèroe Categoria:Races de cavalls