Rita Rossi Colwell (Beverly, Massachusetts, 23 de novembre de 1934) és una microbiòloga ambiental i política científica estatunidenca. Colwell va estudiar bacteriologia, genètica i oceanografia i és experta en malalties infeccioses. És fundadora i presidenta de CosmosID, una empresa de bioinformàtica. De 1998 a 2004, va dirigir la National Science Foundation, essent la primera dona al front d'aquesta institució. És membre de la junta directiva d' EcoHealth Alliance des de 2012.
Biografia Colwell va néixer el 23 de novembre de 1934 a Beverly (Massachusetts). Va ser la setena dels vuit fills que van tenir Louis i Louise Rossi, d'origen italià i sense formació científica. El 1956, Colwell va obtenir una llicenciatura en bacteriologia a la Universitat Purdue i l'any següent un màster en genètica a la mateixa universitat. Es va doctorar en microbiologia del medi aquàtic a la Universitat de Washington sota la direcció del microbiòleg John Liston el 1961. Va treballar amb una beca postdoctoral al Canadian National Research Council a Ottawa.
Colwell va conèixer el seu marit, Jack H. Colwell (1931-2018), quan ell era estudiant de postgrau en química física a Purdue. Van tenir dues filles i tres néts. Jack H. Colwel va ser un científic de l'Oficina Nacional de Normes.
Carrera professional Colwell és reconeguda pel seu estudi de les malalties infeccioses globals propagades a través de l'aigua i del seu impacte en la salut. Amb la seva recerca, ha desenvolupat una xarxa internacional que ha cridat l'atenció sobre l'aparició de noves malalties infeccioses a l'aigua potable i de bany, relacionades sobretot amb el seu paper en els països en vies de desenvolupament.
Investigació del còlera Amb la seva recerca i estudis inicials sobre el còlera, Colwell va descobrir que el bacteri causant d'aquesta malaltia infecciosa pot quedar latent en condicions desfavorables i després reprendre les funcions normals quan les condicions tornen a ser-li favorables.
Molts dels seus treballs de recerca s'han centrat a reduir la propagació del còlera als països en vies de desenvolupament Ho va aconseguir millorant les maneres de fer un seguiment de la seva propagació i investigant mètodes econòmics per filtrar els agents infecciosos en els sistemes de distribució de l'aigua. Alguns d'aquests mètodes són l'observació de patrons meteorològics, de la temperatures de l'aigua superficial, la concentració de clorofil·la i la pluja. El seu estudi de la correlació entre aquests fenòmens indicava que la taxa d'infecció del còlera està relacionada amb la temperatura de l'aigua. L'augment de la temperatura causa floracions d'algues que allotgen bacteris del còlera, i les pluges i els patrons meteorològics extrems ajuden a propagar el còlera entre els sistemes d'aigua. L'estudi d'aquestes variables en l'ecosistema marí poden ser útils per a predir epidèmies de còlera i prendre decisions per afrontar-les. Colwell també va concloure que el canvi climàtic tindrà un gran impacte en la propagació del còlera.
Vibrio cholerae, el bacteri causant del còlera, viu adherit a la closca i a l'aparell digestiu dels copèpodes, crustacis microscòpics molt abundants en el zooplàncton de rius, d'estuaris i en mar oberta. Per tant la ingestió d'aigua que contingui copèpodes portadors del bacteri pot causar fàcilment una infecció. No cal que el nombre de copèpodes ingerits sigui molt alt perquè un sol copèpode pot contenir de 103 a 105 cèŀlules de V. cholerae i una concentració de 109 per miŀlilitre d'aigua és suficient per a desenvolupar la infecció.
Colwell va proposar alguns mètodes econòmics per filtrar l'aigua quan no es disposa d'instal·lacions per a la depuració de l'aigua. Un membre del seu grup de recerca, Anwar Huq, originari de Bangla Desh, va explicar que en el seu país es feia servir la tela de saris vells i desgastats, per filtrar una beguda ensucrada de producció casolana i eliminar-ne els insectes que contingués. Al llarg de tres anys, el grup va dur a terme un estudi a 65 pobles en àrees rurals de Bangladesh, amb una població de 133.000 persones, que consistia a usar uns filtres fets amb roba de sari plegada o amb malla de niló. Per obtenir aigua potable, col·locaven els filtres en la boca de pots o gerres que omplien amb aigua dels cursos d'aigua locals. Van comprovar que la tela vella era més adequada perquè, amb els fils tous i desgastats, els porus eren més petits. Aquests materials, barats i fàcils d'obtenir van reduir la incidència del còlera un 48 per cent en comparació amb el grup de control, que consumi aigua no tractada amb cap tipus de filtre.
Fundació Nacional de la Ciència dels Estats Units Colwell és la primera dona que ha dirigit la Fundació Nacional de la Ciència dels Estats Units (NSF, de l'anglès National Science Foundation), que és la institució que subvenciona i gestiona la recerca bàsica que es fa en les universitats i centres que depenen del Govern estatunidenc i va ocupar aquest càrrec de 1998 a 2004. En una presentació als membres de la fundació l'any 2002, va detallar què hauria d'abordar la fundació en el futur. Va explicar que una societat educada és fonamental no només per desenvolupar tecnologia, sinó també per donar suport a aquest desenvolupament, tant per part de la població com del govern.
Colwell està interessada en l'educació matemàtica i científica a l'escola primària i secundària, i és una defensora d'augmentar el nombre de dones i minories en ciència i enginyeria. Rita Colwell va ser la responsable de duplicar el finançament de la iniciativa NSF ADVANCE, que dóna suport a l'avenç de les dones en les carreres acadèmiques de ciència i enginyeria. També va impulsar invertir 60 milions de dòlars com a part d'una nova àrea prioritària en ciències matemàtiques i estadístiques.
El 2004, Colwell va completar el seu mandat com a directora de la National Science Foundation. Després va ser científica en cap de Canon US Life Sciences, una divisió de la filial de Canon als Estats Units. Va exercir com a presidenta de Canon US Life Sciences fins al 2006, en què va ser nomenada assessora sènior i presidenta emèrita .
Acadèmia Colwell es va incorporar al professorat del Departament de Biologia de la Universitat de Georgetown el 1964, i hi va obtenir una plaça fixa el 1966. Mentre s'estava a Georgetown, Colwell i el seu equip de recerca van descobrir que l'agent causant del còlera es trobava de manera natural a les aigües de la badia de Chesapeake . El 1972, Colwell va obtenir una càtedra a la Universitat de Maryland. Continua sent professora a la Universitat de Maryland a College Park i a la Johns Hopkins Bloomberg School of Public Health. A la Universitat de Maryland a College Park, és professora universitària distingida de l'Institut d'Estudis Informàtics Avançats (UMIACS), que forma part de la Facultat d' Informàtica, Matemàtiques i Ciències Naturals d'aquella universitat.
CosmosID Colwell va fundar l'empresa CosmosID el 2008, i actualment exerceix com a oficial científica global i presidenta del consell. CosmosID és una empresa de bioinformàtica que desenvolupa mètodes computacionals que aprofiten les tecnologies de seqüenciació de nova generació (NGS, de l'anglès next-generation sequencing) per detectar, a nivell de soca, els microorganismes en qualsevol ecosistema i identificar-ne l'activitat. És una tasca que, amb la tecnologia actualment disponible, es pot fer en minuts.
EcoHealth Alliance Colwell va ser elegida membre del Consell d'Administració d' EcoHealth Alliance el novembre de 2012. EcoHealth Alliance és una organització sense ànim de lucre que busca solucions per prevenir les pandèmies i promou la conservació. El seu abast és internacional, però se subvenciona amb aportacions d'agències governamentals i no governamentals dels Estats Units i fa públics els noms de les entitats que li proporcionen els fons econòmics.
Publicacions i mitjans de comunicació Colwell és autora o coautora de més de 800 informes i publicacions científiques, i de dinou llibres.
El 1977, Colwell va produir la Invisible Seas. En aquesta pel·lícula de 26 minuts, el Departament de Microbiologia de la Universitat de Maryland, College Park, mostra quins tipus de metodologia són necessaris per l'estudi dels microorganismes marins. S'hi destaca la importància d'aquests estudis per tal de determinar l'impacte que ha tingut la contaminació en els ambients marins.
Colwell és directora fundadora de Geohealth, una revista de la American Geophysical Union . Colwell va reconèixer l'augment de la investigació geohealth (de la salut del planeta) que es publicava a causa de l'avenç en la nostra comprensió de com les ciències de la Terra i de l'espai ofereixen una visió més profunda de la salut i les malalties tant en les persones com en els ecosistemes.
L'agost de 2020 va publicar el llibre autobiogràfic A Lab of One's Own: One Woman's Personal Journey Through Sexism in Science, escrit amb la col·laboració de Sharon Bertsch McGrayne.
Amb motiu de la pandèmia de covid-19, Colwell va signar una carta publicada a The Lancet titulada «Declaració en suport dels científics, professionals de la salut pública i professionals mèdics de la Xina que combaten la COVID-19», en què els signataris declaraven: «Ens unim per condemnar fermament les teories de la conspiració que suggereixen que la COVID-19 no té un origen natural».
Premis i reconeixements Colwell ha rebut més de seixanta títols honoraris, entre els quals els doctorats honoris causa de NUI Galway, la Universitat de Notre Dame, The New School i la Universitat de St Andrews el 2016.
Activitats a la Unió Internacional de Societats Microbiològiques de 1962 a 1986 Membre del National Science Board (1984–1990) President de la Societat Americana de Microbiologia (1984–85) 1991, Saló de la Fama de les Dones de Maryland El massís de Colwell a l'Antàrtida va rebre el seu nom el 1994. President de l'Associació Americana per a l'Avenç de la Ciència (1996) Onzena directora de la National Science Foundation dels Estats Units i la primera dona a ocupar aquest càrrec (1998–2004). Premi Golden Plate de l' American Academy of Achievement (1999) Condecorat amb l'Ordre del Sol Naixent -Estrella d'Or i Plata- per l'Emperador del Japó (2005 ) 2005, Inducció al Saló Nacional de la Fama de la Dona El 2006, Colwell va rebre la Medalla Nacional de la Ciència en la modalitat de Ciències Biològiques «per la seva investigació exhaustiva que ha contribuït a una major comprensió de l'ecologia, la fisiologia i l'evolució dels microbis marins, en particular de Vibrio cholerae, l'agent causant del còlera pandèmic, i que ha elucidat els vincles crítics entre la salut ambiental i la salut humana.» El visitant Leonard Brockington de 2008 a la Queen's University President de l' Institut Americà de Ciències Biològiques el 2008 * Stockholm Water Prize (2010) Presidenta del Comitè de Dones en Ciència, Enginyeria i Medicina de l'Acadèmia Nacional de Ciències (2016) Premi Internacional Príncep Sultan Bin Abdulaziz d'Aigua; Premi a la Creativitat, 2016 Premi Mahathir Science (2016) Membre de les Acadèmies de Ciències de Suècia, Canadà, Bangla Desh, Índia i Estats Units L' Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències La Societat Filosòfica Americana Royal Society of Canada Va rebre el premi Vannevar Bush el 2017 Va rebre el premi Lee Kuan Yew Water Prize el 2018 Premi Foreom del Centre Nacional d'Investigació Sanitària el 2018 Medalla William Bowie de la Unió Geofísica Americana el 2020 El Columbus Center de Baltimore va ser rebatejat com a Rita Rossi Colwell Center en el seu honor el 2022
Referències
Ayala, Christine. «Rita R. Colwell». National Science and Technology Medals Foundation, 2016. [Consulta: 29 octubre 2016]. University of Maryland, College Park (1977-01-01), Invisible seas, The Office