Giaele Franchini o Giaele Angeloni, va ser una política antifeixista italiana, d'ideologia socialista, que va tenir un paper rellevant en la Segona República Espanyola, durant la Guerra Civil. Va patir la repressió i l'exili.

Biografia Filla primogènita d'Enrico Franchini (advocat i l'últim alcalde de Cesena abans de l'arribada del feixisme) i de Maria Giovannini, tenia un germà, Franco. La família tenia ideals republicans. Giaele va estudiar magisteri i durant la Primera Guerra Mundial va assistir els soldats ferits en el conflicte i va obtenir el diploma d'infermera de la Creu Roja. El 1917 va conèixer l'oficial Mario Angeloni, que després de la desfeta de Caporetto havia estat enviat, amb altres soldats, a Cesena per reorganitzar la seva unitat. Acabada la guerra, Angeloni va ser condecorat amb la Medalla de Plata al valor militar i el grau de tinent per mèrits de guerra. El juliol de 1921 es van casar i es van establir a Perugia, a casa del pare d'Angeloni. Durant molts anys van rebre múltiples amenaces dels membres dels esquadrons feixistes, fins que Angeloni va ser greument agredit i apallissat; aquella commoció va provocar a Giaele Franchini la pèrdua del fill que esperava

El novembre de 1926, el seu marit va ser condemnat a cinc anys d'exili interior, essent un dels primers 600 antifeixistes arrestats i enviats a les illes de confinament mediterrànies. Uns dies més tard, ella el va seguir, primer a Lipari, després a Ustica i finalment a Ponza. Durant aquell desterrament, Mario Angeloni i Giaele Franchini van construir una densa xarxa de relacions polítiques. Des d'Antonio Gramsci fins als antifeixistes més importants del moment, com ara Amdeo Bordiga, Marion Cave, Carlo Rosselli o Ferruccio Parri. Un moment especial per a Giaele Franchini va ser la trobada amb Giuseppe Masserenti, líder sindicalista bolonyès que, en els anys següents, li va inspirar la seva decisió política més important: unir-se al Partit Socialista Italià.

El 1929, el seu marit es va beneficiar de l'amnistia concedida als antifeixistes que havien lluitat com a voluntaris a la Primera Guerra Mundial (Angeloni havia sigut condecorat) i es van traslladar a Roma. L'any següent, després d'haver-los prohibit tornar a Perugia, van decidir tornar a Cesena, on Angeloni va reprendre la seva carrera d'advocat al bufet del sogre, Enrico Franchini. La seva estada a la Romagna, però, només va durar dos anys. Entre febrer i març de 1931, es va descobrir la xarxa antifeixista que Angeloni havia organitzat a tota la regió, i davant del perill d'una nova detenció, van decidir exiliar-se a França i es van establir a París.

A l'esclat de la Guerra Civil Espanyola, Mario Angeloni es va traslladar a Espanya per ensinistrar els voluntaris republicans en l'ús de les armes. El 17 d'agost de 1936, les Columnes Angeloni, Roselli i Berneri, agregades a la Columna Ascaso, van sortir de Barcelona amb destinació al front d'Aragó. El 28 d'agost de 1936, Angeloni va ser ferit en la Batalla del Monte Pelado i va morir el mateix dia a l'hospital de Sarinyena.

Diverses setmanes després d'assumir la seva viduïtat, Giaele va decidir deixar París i traslladar-se a Barcelona com a voluntària de les Brigades Internacionals . A partir del febrer de 1937, va ser nomenada delegada de la Lliga Italiana pels Drets Humans (LUDU) i encarregada de gestionar l'oficina del Consolat italià a Barcelona. La seva tasca va ser incansable, inspirada pels ideals de justícia i llibertat. Malgrat la commoció que li van provocar els Fets de maig de 1937, on van morir assassinats els seus amics anarquistes, Camillo Berneri i Francesco Barbieri, va decidir continuar en el seu lloc, portant a terme una tasca crucial per a salvar les vides de desenes d'anarquistes i militants del POUM que van ser empresonats després d'aquells enfrontaments. Durant quells anys va tenir el suport del seus grans valedors, Luigi Campolonghi i Pietro Nenni.

Amb la desfeta del Bàndol Republicà, va passar a França on va ser confinada en un poble Pirinenc, tot i que va poder arribar clandestinament a Marsella, des d'on va embarcar cap a Algèria, per traslladar-se després a Casablanca i finalment salpar rumb a Mèxic, on va viure fins el final de la Segona Guerra Mundial. (En la fitxa d'entrada a Mèxic, el desembre de 1941, consta amb els seus cognoms de soltera, Maria Giaele Franchini Giovannini i com a forma alternativa, Maria Giaele de Turner, amb tres anys de diferència en la data de naixement, 1901 en comptes de 1899). Finalment el 1946, essent Pietro Nenni ministre d'exteriors, va aconseguir tornar a Itàlia. Va viure a Cesena, va treballar pel Partit Socialista Italià i va ser ser una de les fundadores de l'Associació Italiana de Combatents Voluntaris de la Guerra Civil Espanyola (AICVAS). En aquells anys, va escriure diversos articles, publicats al diari socialista Avanti!, en defensa del treball i els drets laborals de les dones. El 1978, va publicar un petit llibre de memòries, Nel Ricordo di Mario, dedicat a la seva experiència política i la del seu marit durant els anys de l'antifeixisme.

Es conserva nombrosa correspondència sobre l'activitat política i personal de Giaele Franchini Angeloni, que va morir a la seva ciutat natal el 26 de gener de 1991.

Referències

Categoria:Guerra Civil espanyola Categoria:Socialistes italians Categoria:Brigades Internacionals Categoria:Persones de Cesena Categoria:Antifeixistes italians Categoria:Activistes del segle XX Categoria:Morts el 1991 Categoria:Polítics de l'Emília-Romanya Categoria:Polítics nascuts al segle XIX Categoria:Polítics italians morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1898