Les figures de maternitat de Yombe, Phemba (Pemba) o Kongo, són un antic arquetip idealitzat de bellesa femenina dels pobles del grup Kongo.
Conceptes És al poble yombe, un subgrup del nord-oest del Congo(actualment situat a la República Democràtica del Congo, la República del Congo i l'enclavament angolés de Cabinda), a qui devem una de les expressions més codificades i rituals de la representació de la mare i el fill. Aquest art, totalment dedicat al culte a la fertilitat eleva aquesta representació a una icona de l'art kongo.
Els artistes kongos van esculpir figures i objectes caracteritzats per trets naturalistes. Per exemple, els mintadi (en kikongo, 'tutors' (singular: ntadi) són escultures de pedra esteatita utilitzades per a adornar les tombes de l'elit del Regne del Congo. No es tracta pas simplement d'un gènere, sinó d'una afirmació del poder espiritual que sosté la societat, la necessitat de fertilitat i la promesa de les generacions futures. La mare fundadora del clan ocupa una posició de gran respecte. Es poden distingir dues famílies principals d'objectes: els nkisi, més precisament els nkondi, aquests famosos fetitxes amb claus, representacions masculines, agressives i esfereïdores, i els phemba (pemba), escultures estètiques als antípodes dels primers, pacífics, que evoquen forces espirituals.
La paraula kikongo phemba es tradueix com 'el color blanc' o 'puresa' en referència a la terra blanca (caolinita) que és un signe de fertilitat a l'àrea. John M. Janzen (1979) interpreta el nom com a referent a 'el qui dona fills virtuosos'. Un xiquet phemba és un nen nkisi concebut màgicament, un emissari fràgil del món dels esperits. L'estàtua phemba es divideix en dos grups: mares que broden o sostenen els nadons, i mares que alleten. Els estils tan diferents de les escultures de phemba il·lustren variacions regionals i fins i tot personals sobre el mateix tema.
La producció de maternitats Pemba va assolir el punt àlgid en el període esclavista del comerç triangular, quan s'albirava la possible extinció del poble kongo. La meitat dels 12 milions d'esclaus deportats transatlàntics eren poblacions bantús que passaren per ports situats entre les costes actuals del Gabon i les de l'oceà Índic, i per l'antic port d'embarcament d'esclaus de Loango.Stacey Jean Muriel Sommerdyk, Trade and the Merchant Community of the Loango Coast in the Eighteenth Century, University of Hull, Thesis submitted for the Degree of Doctor of Philosophy, maig 2012.
Plàstica Les figures Pemba són l'encarnació antiga de la bellesa femenina. Se solen representar en estil seminaturalista, amb molta cura en la representació dels detalls culturals. L'art Pemba es regeix per diversos cànons. L'eficàcia d'una estàtua de maternitat depén de la dignitat de la figura i la seua joventut (demostrada per la fermesa dels pits) i de les joies, que realcen la bellesa i l'estatus.
Es tracta d'estàtues de fusta, de 25 a d'alçada, que representen una dona nua amb l'esquena recta, asseguda en un pedestal amb les cames encreuades. Les figures de Pemba no solen mostrar-se agenollades o dretes. Duen un xiquet a la falda, en posició reclinada, amb el cap a l'esquerra de la mare (rarament a la dreta), que li'l sosté amb la mà esquerra i recolza la mà dreta sobre les seues cames. Rarament el xiquet està assegut a la cuixa esquerra de la mare. Els pits de la mare solen ser prominents. A vegades, el nadó mama del pit esquerre o el toca amb la mà. La mare mai no mira el nadó. El cap de la mare sovint és cobert amb una gorra reial o un casquet anomenat mpu (un petit tocat redó que cobreix el crani o la part superior del cap) decorat amb baixos relleus poc profunds de formes geomètriques. A voltes, el tocat pren la forma d'un frontal en ventall, que duplica l'alçada del cap. La mare pot dur altres ornaments com ara collarets, polseres als braços, canells i turmells, i un cordó a la part superior del tors.
El cap de la mare, amb el port orgullós, és desproporcionat respecte a la resta del cos. Recolza sobre un tors normalment recte. El tocat cònic o semitruncat, portat tant per hòmens com per dones, emmarca una cara amb una expressió curosament composta. La boca, habitualment oberta, amb dents esmolades (un marcador cultural entre el poble yombe, els incisius centrals esmolats deixen un espai rectangular). Els ulls de vidre incrustats veuen més enllà d'aquest món. Les escarificacions en relleu formen patrons geomètrics al coll, l'esquena i les espatles. En la vida real, es fan fregant una substància medicinal no identificada sobre talls superficials a la pell de manera que, a mesura que es guareixen, produeixen cicatrius suaus i brillants amb formes definides. Aquest mètode d'escarificació queloide s'ha fet servir perquè les dones de tan sols deu anys siguen més atractives físicament i per augmentar el plaer sexual, ja que una dona sense escarificacions podria convertir-se en objecte de burla.Koffi Agbodjinou, op. cit.
L'equipament extern consisteix en os, metall (sobretot claus de tapisseria), fragments, vidre, espills i altres materials naturals.
Simbolisme Els Pemba no fan referència a cap deïtat específica del panteó Kongo.Koffi Agbodjinou, op. cit. Sovint es planteja la idea que representen un avantpassat mític o l'esposa d'un rei. Els Pemba són figures universals i simbòliques de les dones en el seu paper de guardiana de la vida. Les societats Yombe i Kongo són matriarcals i matrilineals. Les dones tenen un paper social, polític i religiós important perquè el llinatge es transmet per la sang de la mare.
Les escarificacions en relleu al pit i l'esquena, les dents llimades, els adorns amb perles i el tocat prominent identifiquen la figura com una dona d'estatus d'elit. El tocat prominent de la mare també el duu el nadó que té a la falda. Els fragments de vidre col·locats als ulls de la figura indiquen el paper commemoratiu de l'escultura. Les superfícies reflectants com el vidre suggereixen la superfície de l'aigua, un vincle simbòlic amb el regne ancestral. La cosmologia kongo considera l'aigua com el mitjancer que separa el món dels vius del més enllà. Els collarets de petxines de cauris simbolitzen la riquesa, mentre que els collarets de dents de lleopard representen la força física i el poder. Com el mpu, una gorra teixida amb fibres de pinya o ràfia, els collarets són un atribut alt. Originàriament, una pàtina cobria el Pfemba. El seu color rogenc reflectia condicions de transició, com el naixement o el pas al més enllà. El Pfemba s'inclina cap endavant, i això indica que és fort però flexible com una palmera i que és capaç de veure pels ulls coberts de vidre o "per l'aigua cap al món dels esperits". El cordill de kitanda que la Pfemba porta damunt dels pits significa equilibri i ordre.
L'escultura de maternitat s'emprava en rituals de culte a la fertilitat femenina per a evitar els perills per a les mares durant el part i per protegir la salut del nadó, i també es col·locava en santuaris per a honorar les mares ancestrals d'un llinatge. La representació de l'escena de la lactància materna recorda la primacia del paper femení. Aquesta fertilitat es vincula a collites abundants i a la benevolència dels elements de la natura.
Sorgeix la pregunta de si el nadó és mort o viu. Alguns nadons es representen alletant o amb les cames doblegades, una clara indicació de la seua vitalitat, mentre que d'altres estan estirats a la falda de la mare amb les cames rectes i esteses. Els xiquets amb les cames rectes serien morts, mentre que els vius tindrien les cames doblegades pels genolls.
Art contemporani Amb Materna, una pintura de la sèrie New Fetishes, l'artista congolés Frédéric Trigo Piula destaca les tensions culturals creades per la introducció de la llet condensada artificial ensucrada importada als mercats de l'Àfrica subsahariana. Aquesta llet tendeix a substituir-ne la materna, que proporciona els primers anticossos que protegiran el nounat contra els patògens i, per tant, contra les malalties. La figura tradicional Kongo que alleta, al centre de la composició, així com les llaunes de llet i les espelmes incandescents escampades al seu voltant, suggereixen una cerimònia ritual.
Igual que les figures de maternitat Pemba, el tema central n'és una dona jove amb un posat orgullós, forta i sana, que simbolitza la maternitat i totes les responsabilitats comporta. També és la mare ancestral, la mare del poble o del grup ètnic, protectora del llinatge Kongo, representada pel nadó que nodreix i protegeix gelosament. L'obra aconsegueix una fusió afroeuropea tot barrejant elements de la cultura occidental moderna amb els de la cultura tradicional africana.
Galeria de fotos
Referències
Vegeu també Nkisi Nkondi
Categoria:Angola Categoria:Escultures