La Gran plana hongaresa (també coneguda com Alföld o Gran Alföld, o ) és una plana que ocupa la major part del territori modern d' Hongria . És la part més gran de la plana pannònica (tanmateix, la Gran Plana Hongaresa no formava part de l'antiga província romana de Pannònia). El seu territori es va reduir significativament a causa de l'ajust dels seus límits oriental i meridional per les noves fronteres polítiques creades després de la Primera Guerra Mundial quan es va signar el Tractat de Trianon el 1920.

Límits miniatura|Alföld miniatura|Pous al Parc Nacional d'Hortobágy Puszta, amb estable Els seus límits són els Carpats al nord i a l'est, les muntanyes Transdanubianes i els Alps Dinàrics al sud-oest, i aproximadament el riu Sava al sud.

Geografia Plana a Sèrbia El seu territori cobreix aproximadament 52.000 km² d'Hongria, aproximadament el 56% de la seva superfície total de 93.030 km². El punt més alt de la plana és Hoportyó (183 m); el punt més baix és el riu Tisza. El terreny varia des de pla fins a planes ondulades.

Els escriptors hongaresos més importants inspirats i associats a la plana són Ferenc Móra i Zsigmond Móricz, així com els poetes Sándor Petőfi i Gyula Juhász .

Entre els científics hongaresos nascuts a la plana destaquen Zoltán Bay, físic; János Irinyi, químic, inventor del partit silenciós; János Kabay, farmacòleg; Gábor Kátai, metge i farmacèutic; i Frigyes Korányi, metge i pneumòleg.

El riu més important de la plana és el Tisza.

Les ciutats i pobles notables amb banys medicinals són Debrecen, Berekfürdő, Cserkeszőlő, Gyula, Hajdúszoboszló, Orosháza, Szentes i Szolnok.

Entre els festivals i programes culturals característics de la regió hi ha el (Festival Csángó) a Jászberény, el (Festa de la cirera dolça) a Nagykörű, el (Festival de Goulash) a Szolnok, l' (Fira del Pont) al Parc Nacional d'Hortobágy, els a Ópusztaszer, el (Teatre a l'aire lliure) a Szeged, el (Jocs de Castell) a Gyula, el (Carnaval de flors) a Debrecen i al (Festival de la Sopa Bullida de Pescadors) a Baja California. miniatura|Una granja a la Gran plana hongaresa, segle XIX, de Géza Mészöly miniatura|Parc Nacional d'Hortobágy a la Gran Plana Hongaresa amb ovelles Racka La part de la plana situada a Hongria comprèn les zones següents: Mezőföld Sárrét Tolna Drávamellék Kiskunság Jászság Plana del Pest Plana Heves Borsodi-Mezőség Bodrogköz Tiszahát Szatmár Plain Maros-Körös köze Körös-vidék Nagykunság Hortobágy National Park Hajdúság Nyírség

Plana a Croàcia El terme s'utilitza a Sèrbia per designar la porció hongaresa de la plana pannònica .

La part de la plana de Pannònia a Sèrbia es divideix principalment en 3 grans àrees geogràfiques: Bačka, Banat i Srem (Sirmia), la majoria de les quals es troben a la província de Vojvodina.

Plana a Eslovàquia El terme s'utilitza rarament a Croàcia, i normalment s'associa allà amb la geografia d'Hongria.

Algunes parts de la Croàcia pannònica es poden considerar una extensió d' Alföld, en particular l'Eslavònia oriental i les parts connectades de Sirmia.

Plana a Ucraïna La porció de la plana situada a Eslovàquia es coneix com la Terra Baixa Eslovaca Oriental.

Plana a Romania La part de la plana situada a Ucraïna es coneix com la Terra Baixa de Transcarpàcia.

Plana a Hongria A Romania, la plana (rom. câmp o câmpia, del lat. campus) inclou les regions de Banat i Crişana. Es coneix en romanès com La plana occidental.

Història miniatura|Autonomies locals (incloses Cumania i Jazygia ) al Regne d'Hongria a finals del segle XIII miniatura|János Tornyai : Ennuvolat sobre la Gran plana hongaresa

Cultura prehistòrica Durant l'era prehistòrica, la Gran Plana Hongaresa va ser un lloc de canvis culturals i tecnològics, així com un important punt de trobada de cultures de l'Europa oriental i occidental. És una regió de gran importància arqueològica per a les principals transicions culturals europees.

L'agricultura va començar a la Gran Plana Hongaresa amb la cultura Körös del neolític antic, situada a l'actual Sèrbia, entre el 6000 i el 5500 aC, seguida el 5500 aC per la cultura de la ceràmica lineal, que més tard es va convertir en la cultura agrícola dominant d'Europa. La cultura de la ceràmica lineal va ser seguida per la cultura Lengyel al neolític final, entre el 5000 i el 3400 aC.

Durant l'edat del bronze primerenc (2000-1800 aC), la creixent demanda de minerals metàl·lics a Europa va donar lloc a les noves xarxes comercials paneuropees i intercontinentals. Durant aquest període, les cultures de la Gran Plana Hongaresa van incorporar molts elements d'altres cultures de l'edat del bronze, del Pròxim Orient, l'estepa i l'Europa Central.

Durant els primers anys de l'edat del ferro (primer mil·lenni aC), una variant de la cultura Hallstatt centreeuropea va habitar la Transdanúbia, mentre que les cultures preescita i posteriorment escites es van trobar a la regió oriental de la Gran Plana Hongaresa.

El 2014 es va publicar un important estudi de l'ADN dels enterraments de la Gran Plana Hongaresa. El registre de 5.000 anys va indicar canvis genòmics significatius a principis del Neolític, l'Edat del Bronze i l'Edat del Ferro, amb períodes d'estabilitat entremig. El genoma neolític més antic era similar al d'altres caçadors-recol·lectors europeus i, sorprenentment, no hi havia evidència de persistència de lactasa en aquell període. Les mostres més recents, de l'Edat del Ferro, van mostrar una influència genòmica oriental contemporània dels ritus funeraris de l'estepa introduïts. També hi va haver una transició cap a una pigmentació més clara.

Migracions i conquestes nòmades La plana hongaresa es va convertir en el cor dels nòmades euroasiàtics, ja que en el seu entorn natural era similar a l'estepa pònticocàspia . La plana havia format la base dels huns, àvars, magiars, cumans, jasz i altres tribus nòmades de l'estepa euroasiàtica.

Referències

Categoria:Articles amb traduccions sense revisar Categoria:Geografia d'Hongria