Urbs va ser una revista publicada per la Cambra Oficial de la Propietat Urbana de la comarca de Reus que va sortir de l'any 1956 al 1962. Va portar per subtítols Revista de la Cámara Oficial de la Propiedad Urbana de la Comarca de Reus el 1956, Sobremesa de interés local y comarcal els anys 1957 i 1958 i Revista de Reus entre el 1959 i el 1962.
Antecedents El seu precursor directe i immediat era el Boletín de la Cámara Oficial de la Propiedad Urbana de Reus que va sortir publicat el gener de l'any 1942 amb el número 1, avisant de que era la segona època, perquè aquella entitat havia publicat un full informatiu amb la mateixa capçalera des del 1920, que tractava de temes legals i notícies de caràcter intern pels associats. Però l'any 1955, es va iniciar un canvi, i s'hi van començar a incloure, sota la direcció de Josep Maria Guix Sugranyes (1911-1993), secretari de l'entitat, algunes seccions de textos i poemes de temàtica local, a més d'imatges i vinyetes humorístiques. Va evolucionar amb la creació de la revista URBS que incloïa el Boletín, primer com una secció de la revista i després com a una publicació individualitzada inclosa en el seu interior.
Característiques tècniques La revista va ser una publicació de la Cambra Oficial de la Propietat Urbana de la comarca de Reus, i tenia la redacció a la plaça de Catalunya, número 5, a la seu de la Cambra. El director era Josep Maria Guix Sugranyes, la periodicitat era mensual durant els anys 1956 a 1958 i sense periodicitat fixa des del 1959 al 1962. El nombre de pàgines era variable, entre 12 i 100, i els números extraordinaris en tenien entre 164 i 314. Es distribuïa per subscripció i s'enviava també a totes les Cambres de la Propietat de l'estat espanyol. Tenia unes mides de 16 x 24 cm. En un primer temps la impremta va ser «Gràfics Reus».
Col·laboradors Xavier Amorós explica que Guix Sugranyes va convocar a «tots els que anàvem escrivint» en diferents publicacions, que van acceptar les premisses del director i es van convertir en col·laboradors de la revista. El grup inicial estava format, a més de l'Amorós, per Josep Maria Arnavat, Rafael Vilà Barnils, Antoni Correig, Oleguer Huguet, mossèn Ramon Muntanyola, Josep Fort, un periodista reusenc corresponsal de La Vanguardia i Jordi Gebellí, i els il·lustradors Juli Garola, Ramon Ferran i Josep Torrell, i també els fotògrafs Estanis Pedrola Marimon, Manuel Cuadrada, Josep i Albert Prunera o Eduard Borràs.
Més tard s'hi van incorporar el metge Alexandre Frías, Ramon Oteo, el caricaturista Bon i Francesc Cubells i Florentí. De forma esporàdica també hi van publicar Ramon Amigó, Josep Banús i Sans, el metge Pere Barrufet, Cèsar Ferrater Pons, Josefina Ferrater Mestre, Josep Maria Fontana Tarrats, José Luis Martín Descalzo, Cèsar Martinell, Antoni Pedrol Rius, Octavi Saltor, Salvador Sedó, Josep Selva Vives, Josep Serra Pàmies, Salvador Vilaseca i Lluïsa Vilaseca.
Contingut A més de l'«Editorial», sempre escrita per Guix Sugranyes, hi havia seccions fixes, les «Cartas al Director», on es publicaven les cartes rebudes, «La Ciudad» on es parlava de fets culturals, urbanístics o successos a Reus, «La Comarca», més aviat amb informacions urbanístiques de les contrades vinculades a la Cambra de la Propietat, els articles anaven sense signar, «Atalaya reusense», visions de la ciutat escrites per Xavier Amorós mentre va col·laborar a la revista (1956-1959), «Reuseando», comentaris i crítiques sobre la ciutat, sense signar, però atribuïdes a Guix Sugranyes, «Preguntorio» on s'interpel·lava a l'Ajuntament sobre els problemes de Reus, i, com diu Amorós amb preguntes «d'un sidral esbravat», «Humor se escribe con H», vinyetes humorístiques de diversos il·lustradors, «Galeria de Reusenses Ilustres» fotografies de reusencs, sense indicar la procedència de les imatges, «Preguntando se va a … Reus», entrevistes amb personalitats de la ciutat, signades per Josep Fort, «Postales urbanas de Reus i de la comarca», descripcions literàries d'indrets, places i carrers de la ciutat i la comarca, amb textos de Josep M. Arnavat, Ramon Oteo, Xavier Amorós i Jordi Gebellí, «Poesia urbana de Reus i de la Comarca», amb les plomes dels poetes mossèn Ramon Muntanyola, Antoni Correig, Oleguer Huguet i Jordi Gebellí, «Recuerdos reusenses de medio siglo», les col·laboracions explicant les seves vivències i records, de Josep Cubells i Florentí, que hi va escriure fins a la seva mort l'any 1958.
Xavier Amorós diu, quan explica perquè va deixar de col·laborar a la publicació, que la revista tenia un contingut «cada dia més fanatitzat», amb una febre patriòtica «exclusivament localista i personalitzada» pel seu director. Només guardaven les formes, diu Amorós, les col·laboracions d'Antoni Correig i de Ramon Muntanyola, les postals en prosa de Ramon Oteo i les aportacions escasses de persones que vivien fora de Reus.
Números extraordinaris Van sortir alguns números especials, segons Amorós «realment insòlits», el de juny-juliol de 1957 de 163 pàgines, dedicat a la Tronada, i el de juny-juliol de 1959, dedicat al campanar de Reus, de 312 pàgines. Per fer el número de la Tronada, Guix Sugranyes va contactar amb una gran quantitat de persones, que li van enviar petis textos, de vegas des «només quatre ratlles» diu Amorós, però de personatges destacats: Carles Soldevila, Julio Casares, Josep Maria de Porcioles, Alberto Insúa, Noel Clarasó, Julio Palacios, Joaquim Maria de Nadal, Pedro Laín Entralgo, Melchor Fernández Almagro, Gregorio Marañón, Camilo José Cela, Joan Ventosa i Calvell, José Maria Pena, Hugo Wast, i altres. I per número extra del campanar va demanar col·laboració dels reusencs «de dins i de fora», i hi va afegir totes les publicacions que coneixia sobre el tema del campanar, a més de la col·laboració de «los reusenses de hoy», que en sumaven 46, i al final un text de Guix Sugranyes titulat «Campanario y símbolo de Reus». Amorós acaba dient que les dues revistes «estaven malgirbades i mal impreses», per les contínues rectificacions i els canvis que hi feia el director.
Llengua Amorós diu que el grup inicial «ens vam comprometre a col·laborar en tots els números. Ja sabíem quin era el preu: la prosa havia de ser inexorablement en castellà i el català només s'autoritzava per als versos. […] La poesia era tolerada sense restriccions d’espai». Es van publicar també, en format facsímil, alguns textos en català editats feia anys, cosa que la censura va permetre, com ara el capítol 'La Tronada' d'Antoni de Bofarull, que estava inclòs en el seu llibre Costums que's perden y recorts que fugen (Reus de 1820 a 1840), i l'article escrit en català de Bernat Torroja, Reus (Reddis), publicat a la revista L'Avens, núm. 11, el novembre de 1889.
Finalització Urbs es va acabar el segon semestre de 1962. Al seu últim número avisava de que el 27 de desembre se celebraria un «Consell de Testament» i convocava a tots els col·laboradors, subscriptors i anunciants, que consistiria, segons l'anunci, en una conferència del seu director, amb el títol de «Lo que cuesta hacer una revista: balance de mis años de URBS», i a la fi l'Orquestra de Cambra de Reus (de la que Amorós diu que no en va sentir a parlar mai més) donaria un concert, on segurament s'interpretaria «La Patètica: opus 13» de Beethoven, i segons Carme Puyol s'havia d'interpretar el Rèquiem de Heinrich Schutz.
La Cambra Oficial de la Propietat Urbana en conserva una col·lecció completa consultable. També es troba a la Biblioteca del Centre de Lectura i a la Biblioteca Central Xavier Amorós.
Referències
Categoria:Premsa històrica de Reus