Les sis de La Suiza (originalment en castellà Las seis de La Suiza) és el nom amb el qual es coneix un cas judicial a Espanya que involucrà a sis sindicalistes de la CNT condemnades per una campanya de protesta contra la pastisseria La Suiza, a Xixón, en defensa d'una treballadora embarassada que va denunciar abusos laborals. El conflicte, que va començar en 2017 com una acció sindical, va derivar en un procés penal que va acabar amb condemnes a presó ratificades pel Tribunal Suprem en 2024. El cas va generar un debat públic sobre els límits de l'acció sindical, la criminalització de la protesta laboral i el paper de la justícia en els conflictes entre ocupadors i organitzacions obreres.
El 31 de març de 2026, el Consell de Ministres aprovaria l'indult per a les sis sindicalistes després de complir una condemna de tres anys i mig de prisió.
Antecedents En 2017, una treballadora embarassada de la Pastisseria La Suiza de Xixón, a Astúries, va denunciar assetjament laboral i sexual contra l'amo del negoci i aquest va interposar una demanda contra la treballadora per denúncia falsa, sent totes dues sobresegudes. Prèviament, l'amo de l'establiment havia denunciat a la parella de la treballadora per danys, per un altercat succeït amb anterioritat.
Davant la situació laboral i personal que estava vivint en el seu treball, aquesta va acudir a la CNT, que va tractar de mediar entre tots dos, per a finalment iniciar una campanya de mobilitzacions en l'exterior del local i de repartiment de pamflets. Les concentracions de protesta es van repetir fins que el negoci va tancar definitivament, després que el local on se situava la pastisseria portés anunciat en portals immobiliaris des d'almenys un any abans de l'inici del conflicte.
Procés judicial L'amo de l'establiment va denunciar les accions de protesta iniciades pel sindicat. Al gener de 2021, la treballadora implicada i altres set sindicalistes que van participar en les protestes van ser jutjats per uns delictes de coaccions greus i obstrucció a la justícia. La Fiscalia de Gijón va demanar per a cadascun d'ells dos anys i mig de presó, a més d'una indemnització per a l'empresa de 60.000 euros. La defensa de l'acusació va ser representada pel exjuez de l'Audiència Nacional Javier Gómez Bermúdez.
Al juny d'aquest any, els vuit acusats van ser condemnats pel Jutjat penal núm. 1 de Gijón a dos anys de presó pel delicte de coaccions greus i a un any i sis mesos addicionals per un delicte contra l'administració de justícia, en intentar les condemnades arribar a un acord amb l'empresari. La condemna total, de tres anys i sis mesos de presó per a cadascuna d'elles, un any més del que sol·licitava la fiscalia, implicava la possibilitat d'ingressar presó. A més, se'ls va imposar una indemnització conjunta a l'amo de la pastisseria de 125.428 euros. Segons el jutge encarregat del cas, Lino Rubio Mayo, conegut com el Justiciero de Poniente per casos com el de Carner i Morala de Naval Gijón que va inspirar la pel·lícula Los lunes al sol, les accions van causar un mal desproporcionat i van ser determinants per al tancament definitiu de La Suïssa. Documents aportats durant el procés van demostrar que la pastisseria estava anunciada per al seu traspàs com a negoci en funcionament en portals immobiliaris des d'un any abans de l'inici del conflicte per "canvi de domicili", però finalment es va vendre com a local per una suma menor. L'administració de l'empresa va declarar haver tingut uns resultats nets de menys de 20.000 euros en l'exercici de l'any anterior.
Nou mesos després, la condemna va ser ratificada en apel·lació l'Audiència Provincial d'Astúries per a sis dels acusats, absolent a dos dels condemnats. En 2024, el Tribunal Suprem va confirmar la condemna de tres anys i mig de presó que li havia estat imposada a les sis persones sindicalistes de CNT per delictes de coaccions i obstrucció a la justícia. Al novembre d'aquest any, el Tribunal Constitucional va desestimar el recurs d'empara que havia presentat la defensa de les sis treballadores, mentre que la CNT va anunciar que elevaria el cas al Tribunal Europeu de Drets Humans.
Al juny de 2025, el jutge Rubio Mayo va desestimar la petició de suspensió de la condemna a presó en contra del posicionament de la defensa i de la Fiscalia, en considerar que no existia penediment per part de les condemnades per haver estat el sindicat CNT qui va abonar la indemnització per responsabilitat civil per a l'empresari. Això va esgotar les possibilitats de recurs de les sis de La Suïssa en els tribunals d'Espanya.
Suports rebuts i petició d'indult Al llarg del cas es van produir diverses mostres de suport, accions i manifestacions a nivell regional, nacional i internacional demanant l'indult de les sis de La Suïssa. Al febrer de 2023 es va crear el grup de suport Sofitu (suport, en asturià). A més, arran de la sentència del Tribunal Suprem, es va crear al juliol de 2024 la Plataforma d'Advocades en Defensa de l'Acció Sindical.
Al juny de 2025, Esquerra Unida va realitzar una petició d'indult de les condemnades que va ser aprovada pel Consell del Govern del Principat d'Astúries. La vicepresidenta segona del Govern d'Espanya i ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz, va fer costat a títol personal la petició per considerar que la condemna és un intent de criminalitzar els drets dels treballadors i qüestionar el dret a vaga. A més, més de 22 organitzacions sindicals van donar suport a la petició d'indult i centenars d'associacions es van unir a diferents manifestacions de protesta.
El 9 de juliol de 2025 es va decretar l'ingrés immediat a la presó de les sis persones condemnades. L'endemà, les sis es van personar voluntàriament en el centre penitenciari d'Astúries per al seu ingrés a la presó. Una setmana després, van obtenir el tercer grau penitenciari.
El Consell de Ministres aprovaria el dimarts 31 de març de 2026 l'indult per a les sis sindicalistes després de complir una condemna de tres anys i mig de presó després de participar en protestes enfront d'una pastisseria. Després de nou mesos de reclusió i trobar-se en règim de semillibertat, la mesura de gràcia va posar fi al cas.
Referències
Categoria:Sindicalisme Categoria:Repressió política