Carrutxa és una possessió del terme municipal de Sant Joan, a Mallorca, situada entre les possessions de Tagamanent i Son Gual, a les terres planes de conreu entre la carretera de Sant Joan a Algaida (Ma-3230) i el torrent de Son Gual. Documentada per primera vegada el 1387, fou durant segles una explotació dedicada a la vinya, els figuerals, els cereals i la ramaderia ovina, amb un celler que produïa vi de qualitat a partir de ceps moscatells i calops.
Toponímia Carrutxa és un topònim de Sant Joan documentat des del primer segle posterior a la Conquesta. Al Llibre del Repartiment hi figuren dos rafals amb noms semblants —Rahal Carrucx Arraya Azagari i Rahal Carrux Almazen Huart Min Aciyara—, corresponents a les porcions reial i del paborde de Tarragona dins el terme de Sineu, diferenciats pels seus posseïdors originals.
Es considera amb força seguretat un mossarabisme, atès que el so tx no existeix en àrab. Entre les etimologies suggerides hi ha quadruvium ('quatre camins'), tot i que es valora com a dubtosa. Coromines vincula el topònim amb altres noms afins com Carrossa (Artà), Carrús (Elx) o Carroig (Bellús), però admet que poden tenir orígens diferents.
La possessió Carrutxa consta el 1387 i l'alqueria Carrutxella el 1414. Del primer en derivà el segon, nom antic de l'actual possessió de Son Gual, seguint el patró habitual a Mallorca pel qual les finques segregades d'una possessió mare rebien un sufix diminutiu.
Història Al territori de Carrutxa s'hi localitza una necròpoli del període talaiòtic, considerada, juntament amb la de Son Gil, una de les més interessants del terme de Sant Joan. El municipi compta amb més de quaranta jaciments arqueològics documentats, encara que la majoria es troben en mal estat de conservació.
Durant el domini islàmic de Mallorca (902–1229), el territori de Sant Joan es trobava a la zona sud del juz' de Ŷiŷnaw-Biṭra. La població es distribuïa per alqueries i rafals. La pervivència del topònim Carrutxa evidencia la continuïtat de les antigues unitats d'explotació agrícola.
La possessió està documentada des del 1387.«Carrutxa». Gran Enciclopèdia de Mallorca, vol. III, p. 182. Les cases, en la seva configuració actual, daten dels segles al . El 1667, Carrutxa pertanyia a Jeroni Alemany, ciutadà militar de Mallorca. La finca comptava amb cases, celler i molí de sang, i era dedicada a vinyes, figuerals, conreus de cereals i ramaderia ovina. El 1863, Carrutxa tenia una extensió de 78 hectàrees i pertanyia a Miquel Alemany, la qual cosa indica que la finca es mantingué en mans de la mateixa família durant almenys dos segles.
Arquitectura El conjunt arquitectònic segueix una planta en U organitzada al voltant d'un espai central on hi ha una cisterna amb elements de marès. El cos principal, ubicat al costat nord-occidental, consta de dues plantes cobertes amb teula àrab i murs acabats en verd. Les dues façanes contrasten: la davantera combina tipologies d'obertures diferents entre pisos, mentre que la posterior opta per una composició simètrica amb tres accessos i tres finestres. Entre els elements interiors més rellevants hi ha les connexions de llinda entre les dues naus, una escala de doble tram i una pica encastada sota un arc rebaixat vora l'entrada. La part posterior de la planta baixa complia funcions ramaderes.
A cada costat de l'espai central s'aixequen cossos secundaris disposats transversalment. Un d'ells servia de magatzem i estable, amb paviment empedrat i una ampliació posterior en carreus. L'altre combina funcions de pallissa i compta amb un cos annex acabat en verd i cobert amb teula àrab.
Les edificacions es troben en estat dolent i abandonades. Al llarg del temps s'ha renovat el forjat de la planta pis amb bigues i blocs de formigó, s'han renovat algunes cobertes de les dependències auxiliars i s'han afegit una porxada i un aljub a la part posterior de les cases.
Referències
Categoria:Possessions de Mallorca Sant Joan