miniatura|Interior de la Taverna d'Antonio Sánchez (Madrid) Una taverna és un establiment d´hostaleria d´antiga tradició, que serveix menjar i beguda de forma opcional. S'admet com a sinònim de cantina, bodega.. com a ús altern per a hostal, o bar Al segle ja no està associat al tipisme de la ciutat, lloc o regió on es troba, per efecte de la creació de cadenes de marques o firmes de restauració.
Etimologia Taverna és un terme llatí (amb plural tabernae ), que designava un tipus de local comercial, obert al carrer, de les ciutats de la Roma antiga. Solia trobar-se als baixos d'un edifici (insula), i disposar d'un únic espai amb volta. La seva funcionalitat variava segons el tipus d'activitat comercial a què es dediqués. Així, en un thermopolium o termopoli, es donaven menjars calents, mentre en un pistrinum es venia pa, i a les fulonica teixits, etc.
Origen històric Com a establiments públics, es documenten locals similars ja cap a l'any 1700 a. C. S'han trobat proves de l'existència d'un menjador públic durant l'Egipte antic l'any 512 a. C.
La taverna romana ( thermopolium o taverna vinària) pot considerar-se el seu precedent directe més antic , pel fet que s'hi servia vi calent. Habemus pullum, piscem, pernam, panem («Tenim pollastre, peix, carn, pa»), podia llegir-se al menú d'una d'aquestes tavernes.
La seva expansió mundial pot quedar referida per exemples com les cadenes de restaurants del tipus Billy Goat Tavern, o el Fraunces Tavern o Taberna Fraunces, museu i restaurant històric de Manhattan.
A la península ibèrica miniatura|Picadors en una taverna andalusa al peu de la Alhambra de Granada, en un oli costumista pintat en 1842 per Wilhelm Gail. Les tavernes, relatores d'un capítol important de la idiosincràsia del poble espanyol, freqüents escenaris en la literatura de la novel·la picaresca i glossades en poemes i cobles d'autors clàssics (com Jorge Manrique amb les Coplas a una beoda que tenía empeñado un brial en la taberna o diversos passatges del Libro del buen amor de l'arxipreste de Hita), conserven a Espanya un bagatge cultural d'arrel popular que testimonien nombrosos (i potser innombrables) establiments del ram. Deixant al marge l'explotació gastronòmica que modernes cadenes o signatures d'hostaleria fan del concepte ‘taverna’, cal anotar en el llibre de les tavernes històriques espanyoles, locals com van ser o continuen sent La Taverna Rubi de Segòvia, fundada en 1861; el Rovell de l'Ou a Barcelona;
Tavernes cordoveses A Còrdova, es conserva la tradició històrica de la taverna andalusa en gairebé un centenar d'establiments tipus fundats en molts casos fa més de segle i mig. Una de les més antigues és la Taverna La Fuenseca, situada a la cruïlla entre els carrers de Juan Rufo y Conde de Arenales, els orígens dels quals es remunten a mitjans del , al regnat d'Isabel II, quan el general Narváez ocupava la presidència del Consell de Ministres. A part d'aixó, després de la conquesta de Còrdova per Ferran III “el Sant”, Rei de Castella, el solar on ara s'erigeix la Fuenseca va acollir la primera missa catòlica a la ciutat.Ja el 1721, el manual enciclopèdic Córdoba monumental artística e histórica'esmenta 142 tavernes a la capital cordovesa, cens que el 1875 va assolir els 174 establiments tavernaris oberts al públic De la llarga llista poden triar-se com a referència, i una mica a l'atzar: la Taberna Sociedad Plateros I, Taberna El Seis, Taberna del Potro, Taberna Casa Salinas, Taberna Casa Almoguera, Taberna El Gallo, Taberna La Parra, Taberna La Paz (en San Agustín), Taberna La Verdad, Taberna Curro Navarro, Taberna El Pellejero y la ‘Casa Pepe’a la Judería o la taverna El Pisto de San Miguel. Tot i que la llista és molt més llarga, doncs, com deia la popular copla:
Tavernes madrilenyes miniatura|Taverna del a Madrid. A part de Los Gabrieles, que va ser tablao i la «Capella Sixtina» de la història madrilenya, han d'esmentar-se la Taverna d'Antonio Sánchez (1787) o la Taverna Carmencita (1854), entre moltes altres. Benito Pérez Galdós, en una conferència escrita per ell però llegida pel seu amic Serafín Álvarez Quintero a l'Ateneu de Madrid en 1915 i titulada “El Madrid mismo de la juventud, recordado cincuenta años después”, el cronista passa revista al Madrid que ell va viure en la seva joventut, entre 1865 i 1885. I quan descriu el carrer de Toledo, escriu Galdós que «tot el carrer era vermell, no precisament per l'escorxador ni per la sang revolucionària, sinó per la pintura exterior de les 88 tavernes (les va comptar) que existien des de laPlaza de la Cebada fins a la Puerta de Toledo».
Iconografia de les tavernes flamenques Una de les més riques iconografies de l'ambient tavernari a Flandes es recull en la seva producció pictòrica al llarg dels segles i xviii, dins de l'àmbit de la pintura de gènere als Països Baixos, que després tindria certa continuïtat temàtica en els motius costumistes recollits pel Romanticisme, o sèries com les tavernes de micos de l'escola de David Teniers el Jove.
Projecció cultural En un context més popular, podrien esmentar representacions contemporànies als mitjans de comunicació com la taverna de Moe dels Simpson, clàssics com La taverna errant de G. K. Chesterton, o La taverna fantàstica d'Alfonso Sastre, o el còmic Històries de taverna galàctica. Una llarga llista d'exemples relacionats de la literatura, el cinema o la música –que no cal ni adequat reproduir aquí– completaria l'univers tavernari. També ha quedat una àmplia representació al refranyer.
Referències
Bibliografia
Categoria:Bars