Irene Solsona i Fagés (Vila-sana, 24 de novembre de 1933 – Lleida, 2 de juny de 1985) fou una pintora i pedagoga catalana. Treballà a més en altres disciplines com ceràmica (fang), tapís o treball amb fusta. Es formà a l’Escola de Magisteri de Lleida i amplià els estudis a l'Escola Massana de Barcelona, a l’Escola d’Art de Tarragona i Llotja, on es va especialitzar en pintura. El 1957 exposà una col·lecció d'olis al Cercle de Belles Arts de Lleida. Després d’un període a Barcelona en contacte amb ambients artístics, retornà a Lleida, on obrí amb la seva germana Rosa Maria Solsona un estudi d’art que, des de 1970, incorporà docència basada en el model d’aules-taller. Impulsà la difusió de les arts plàstiques a les comarques de Lleida i la participació juvenil en activitats artístiques. Col·laborà amb les escoles d’estiu de Rosa Sensat i Jaume Miret, el Museu d’Art de Catalunya, l’Institut de Ciències de l’Educació de Lleida, les Escoles Alba, Òmnium Cultural i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. L'any 1983, Irene Solsona, juntament amb la seva germana Rosa M. Solsona i Pepito Isanda de Mollerussa, va guiar l'equip de Treballs manuals de l'Associació de Dones en la construcció dels gegants Bernat (2,76 m) i Elisenda (2,75 m) per a l'Ajuntament del Palau d'Anglesola. A la ciutat de Lleida, al sector proper a la carretera de Torre-serona i al Secà de Sant Pere, hi ha un carrer dedicat a Irene Solsona.
Referències
Categoria:Artistes lleidatans Categoria:Morts a Lleida Categoria:Morts el 1985 Categoria:Artistes del Pla d'Urgell Categoria:Pedagogs lleidatans Categoria:Nascuts el 1933