Una tríada nuclear és una estructura de força militar triple formada per míssils balístics intercontinentals (ICBM) terrestres d'
abast global, míssils balístics llançats des de submarins (SLBM) i bombarders estratègics amb bombes i míssils nuclears. En termes més generals, de vegades es pot utilitzar per referir-se a qualsevol força nuclear amb bases terrestres, marítimes i aèries, i un abast més limitat. Els països construeixen tríades nuclears per eliminar la capacitat d'un enemic de destruir les forces nuclears d'una nació en un atac de primer cop, cosa que preserva la seva pròpia capacitat de llançar un segon cop i, per tant, augmenta la seva dissuasió nuclear.
Se sap que quatre països tenen una tríada nuclear: els Estats Units, Rússia, l'Índia i la Xina. Mentre que els EUA i l'URSS (l'estat predecessor de Rússia) van adquirir tríades com a part de la cursa d'armament nuclear de la Guerra Freda, posant en funcionament els SLBM durant la dècada de 1960, l'Índia va aconseguir una tríada viable el 2018 i la Xina el 2020.
França tenia una tríada nuclear, però el 1996 França va abandonar els seus bombarders estratègics, els míssils S3 basats en silos subterranis IRBM i els SRBM Hadès. Tot i convertir-se en la tercera potència nuclear el 1952, el Regne Unit mai va operar una tríada.
Pakistan i probablement Israel posseeixen armes en una estructura de tríada, però cap té un abast estratègic real en les tres "potes".
Components d'una tríada nuclear estratègica Mentre que l'estratègia nuclear tradicional sosté que una tríada nuclear proporciona el millor nivell de dissuasió contra un atac, la majoria de les potències nuclears no tenen el pressupost militar per mantenir una tríada completa. Els únics dos països que han aconseguit mantenir una tríada nuclear forta durant la major part de l'era nuclear són els Estats Units i Rússia. Les tríades inclouen:
Avions bombarders: Avions que transporten armes nuclears, incloses bombes de gravetat o míssils balístics o de creuer llançats des de l'aire (ALBM o ALCM), per al seu ús contra objectius terrestres o marítims. Míssils terrestres de diversos abastos (MRBM, IRBM o ICBM): vehicles de llançament impulsats per un coet de combustible líquid o sòlid que viatgen principalment en una trajectòria balística (caiguda lliure). Submarins de míssils balístics (SSBN): Míssils nuclears llançats des de vaixells o submarins (SLBM). Es classifiquen sota un paraigua de vaixells i submarins que són capaços de llançar un míssil balístic.
La tríada permet a una nació llançar un atac nuclear per aire des de terra o mar. Els Estats Units van construir la seva tríada per maximitzar la probabilitat que poguessin prendre represàlies per a un primer atac. Tenir tres potes també protegeix contra les noves tecnologies, com ara un sistema de defensa antimíssils enemic. També dóna al comandant en cap la flexibilitat d'utilitzar diferents tipus d'armes per a l'atac adequat, alhora que manté una reserva d'armes nuclears a salvo d'un atac de contraforça.
Les armes nuclears tàctiques, també conegudes com a armes nuclears no estratègiques, s'utilitzen en la guerra aèria, terrestre i marítima. El seu ús principal en un paper de combat no estratègic és destruir les forces militars a la zona de batalla. Però, depenent de l'objectiu en l'era nuclear actual, no es compten per a l'estatus de tríada a causa de la possibilitat que molts d'aquests sistemes es poguessin utilitzar com a armes estratègiques. Durant la Guerra Freda, era fàcil assenyalar quines armes nuclears eren tàctiques. Cada tipus d'arma tenia diferents capacitats que eren més adequades per a diferents missions. S'han desenvolupat i desplegat míssils aire-aire, coets, míssils terra-aire, petits coets aire-terra, bombes i municions de precisió amb ogives nuclears. Les forces terrestres han inclòs projectils d'artilleria nuclear tàctica, coets terra-superfície, mines terrestres, càrregues de demolició d'enginyeria nuclear mitjanes i petites que es poden transportar per l'home, i fins i tot rifles sense retrocés transportats per humans o muntats en vehicles. Les forces navals han portat armes que inclouen coets navals amb armes nuclears, càrregues de profunditat, torpedes i projectils d'artilleria naval.
Referències
Categoria:Armes de destrucció massiva