Andrònic Ducas o Dux (, Andrónikos Dukas / Dux; mort cap al 910) fou un general i rebel romà d'Orient en el temps de l'emperador Lleó VI el Savi (r. 866-912). És el primer membre de la il·lustre nissaga dels Ducas conegut pel seu nom. La seva rivalitat amb el poderós eunuc Samones conduí a la seva revolta i posterior deserció als àrabs el 906-907. Morí a l'exili a Bagdad.

Biografia Andrònic Ducas és el primer membre de la família dels Ducas la vida del qual es coneix en cert detall. Possiblement era fill del primer Ducas documentat, un funcionari actiu vers el 855, però no se sap res del seu origen i la seva joventut. Andrònic és esmentat per primera vegada el 904, quan ja tenia la dignitat de patrici i havia estat nomenat general. El novembre o desembre d'aquell any sortí en campanya contra els àrabs juntament amb Eustaqui Argir i obtingué una important victòria contra les forces de Mopsuèstia i Tars a la vora de Germanicea. Aleksandr Vassíliev planteja la possibilitat que fos una campanya punitiva pel saqueig de Tessalònica, segona ciutat de l'imperi, pels àrabs uns mesos abans. Després de la seva victòria probablement fou ascendit a domèstic de les escoles, és a dir, comandant en cap de l'exèrcit. El 906 fou enviat a la costa egea per ajudar la flota dirigida per Himeri a repel·lir una gran expedició naval àrab. Tanmateix, Andrònic patia per la seva integritat després de rebre cartes de Constantinoble que l'avisaven que Himeri tenia ordres de detenir-lo i cegar-lo. Els cronistes relaten que aquestes cartes eren el resultat de les intrigues de l'influent camarlenc de Lleó, l'eunuc Samones, d'orígens àrabs. Samones havia guardat rancúnia a la família Ducas des que Constantí Ducas, fill d'Andrònic, l'havia enxampat intentant fugir a la seva terra natal uns anys abans. La insistència d'Himeri no feu altra cosa que alimentar les suspicàcies d'Andrònic, que es negà a embarcar-se al vaixell almirall d'Himeri. Fos com fos, Himeri salpà amb les seves pròpies forces i el 6 d'octubre s'anotà una gran victòria sobre la flota àrab. Andrònic, que temia ser castigat per desobeir les ordres de l'emperador, es retirà a l'est amb la seva família i els seus protegits i s'emparà de la fortalesa de Cabal·la, prop d'Iconi.

S'hi atrinxerà durant sis mesos. Lleó envià el nou domèstic de les escoles, Gregoràs Iberitzes, parent polític dels Ducas, per convèncer-lo de rendir-se. Tanmateix, Andrònic fou assabentat que el seu amic, el patriarca Nicolau I el Místic, que esperava que pogués fer de mitjancer, havia estat deposat el febrer del 907. Així doncs, decidí fugir i demanà socors als àrabs. A mitjans de primavera del 907, una força àrab li vingué en auxili i trencà el setge de Cabal·la. Escortats pels àrabs, Andrònic i la seva família travessaren la frontera i passaren per Tars de camí a la capital abbàssida de Bagdad. La fugida d'Andrònic Ducas és un episodi particular: alguns estudiosos, com ara Aleksandr Vassíliev i Romilly Jenkins, creuen que demostra que hi havia una conspiració real contra Lleó, que hauria comptat el patriarca Nicolau i possiblement Himeri entre els seus participants. D'altres, com ara Demétrios Polemis i Shaun Tougher, rebutgen aquesta interpretació i analitzen els fets des de la perspectiva de la seva rivalitat amb el poderós Samones. Veuen les accions d'Andrònic com mesures purament defensives: la seva negativa a cooperar amb Himeri l'havia posat en una situació insostenible.

Malgrat la deserció d'Andrònic (o justament a causa d'ella, tenint en compte que els enemics més perillosos de l'imperi en aquell temps, Lleó de Trípoli i Damià de Tars, eren romans renegats), Lleó estava decidit a fer-lo tornar. No s'hi pot obviar el paper de la simpatia personal: Lleó, que tenia una estima evident pel seu general, escrigué un poema lamentant la seva deserció. Així doncs, li trameté un missatge secret amagat dins d'una espelma per prometre-li que no patiria represàlies si tornava. Tanmateix, Samones s'assegurà que el missatge caigués en mans del visir del califa, cosa que desacredità el general a ulls dels àrabs. Andrònic fou empresonat a Bagdad i obligat a convertir-se a l'islam. Probablement morí allí mateix poc després. Constantí, en canvi, reeixí a escapar-se poc després i tornà a l'Imperi Romà, on fou indultat per Lleó i tornat a posar al capdavant d'exèrcits.

Llegat Les gestes d'Andrònic i Constantí, que el 913 feu un intent fallit de prendre el tron que li costà la vida, passaren a formar part de l'imaginari popular i foren una de les fonts d'inspiració del poema èpic Dígenes Acrites.

Referències

Bibliografia

Categoria:Romans d'Orient del segle IX Categoria:Romans d'Orient del segle X Categoria:Morts el 910 Categoria:Ducas Categoria:Generals romans d'Orient d'Anatòlia Categoria:Domèstics de les escoles Categoria:Desertors romans d'Orient Categoria:Conversos a l'islam des del cristianisme Categoria:Morts a Bagdad Categoria:Nascuts al segle IX