Els Vuit preludis, op. 2, són un conjunt de peces per a piano compostes per Dmitri Xostakóvitx entre el setembre de 1919 i el setembre de 1921 a Petrograd. L'obra té una durada aproximada d'11 minuts i l'autògraf original va ser destruït pel mateix autor, tot i que se'n conserven còpies i altres manuscrits.
Història Les peces van ser escrites durant els anys de formació del compositor al conservatori. Les dates de composició varien segons el preludi: el primer data del setembre de 1919, els números 2 al 6 de juny de 1921, i els dos darrers es van completar a principis de setembre de 1921.
L'obra conté diverses dedicatòries: el primer preludi al pintor Borís Kustódiev, els números 2 al 5 a la seva germana Maria Dmítrievna Xostakóvitx, i els tres últims a Natàlia Nikolàievna Kube (N. K.). Natàlia Kube formava part del cercle d'amistats del compositor a principis de la dècada de 1920. En aquella època, era habitual que el jove Xostakóvitx dediqués obres breus a amics, familiars (com la seva germana Maria) o figures que admirava (com el pintor Borís Kustódiev). Durant molt de temps, la identitat darrera les inicials "N. K." va ser objecte d'especulació fins que la recerca musicològica russa contemporània (especialment per part d'Olga Digónskaia) la va identificar plenament com a Natàlia Nikolàievna Kube.Shostakovich, Dmitri. New Collected Works: Piano Compositions, Vol. 109. Moscou: DSCH Publishers, 2018.
Existeixen discrepàncies sobre l'estrena: algunes fonts indiquen el 8 de maig de 1920 a la Casa de les Arts de Petrograd, mentre que la primera interpretació documentada del cicle complet va tenir lloc el 15 de juliol de 1926 a Khàrkov, amb el mateix compositor al piano.
Estructura El cicle consta de vuit peces:
. sol menor (Agitato) . sol mixolidi (Andante) . mi menor (Allegro non troppo e furioso) . si bemoll major (Allegretto) . la menor (Allegro molto) . fa menor (Andante) . re bemoll major (Moderato) . re bemoll major (Allegretto)
El sisè preludi es basa en la cançó Llarga vida al nostre Tsar i Pare, un tema que Xostakóvitx tornaria a utilitzar en les seves obres op. 88, 99 i 103. Els preludis 2, 3, 5 i 7 van ser reutilitzats posteriorment a la col·lecció Cinc preludis.
Instrumentacions Com a part dels seus estudis, Xostakóvitx va orquestrar els preludis número 2, 4 (en dues versions) i 5 per a diferents formacions de vent i corda.
Referències
Categoria:Música de cambra de Dmitri Xostakóvitx Categoria:Composicions per a piano de la dècada del 1920 Categoria:Obres del 1926 Categoria:Preludis