Una constel·lació d'internet per satèl·lit és una constel·lació de satèl·lits artificials que proporcionen servei d'internet per satèl·lit. En particular, el terme ha arribat a referir-se a una nova generació de constel·lacions molt grans (de vegades anomenades megaconstel·lacions) que orbiten en òrbita terrestre baixa (LEO) per proporcionar servei d'internet de baixa latència i amplada de banda (banda ampla). A partir del 2020, el 63% de les llars rurals de tot el món no tenien accés a internet a causa dels requisits d'infraestructura dels cables subterranis i les torres de xarxa. Les constel·lacions d'internet per satèl·lit ofereixen una solució de baix cost per ampliar la cobertura.
Història Tot i que durant anys hi ha hagut serveis d'internet per satèl·lit més limitats disponibles a través de satèl·lits de comunicació geoestacionaris que orbiten en òrbita geoestacionària, aquests han tingut un ample de banda força limitat (no de banda ampla), una latència elevada i s'han proporcionat a un preu tan relativament alt que la demanda dels serveis oferts ha estat força baixa.
A la dècada del 1990, es van proposar i desenvolupar diverses constel·lacions d'internet per satèl·lit LEO, incloent-hi Celestri (63 satèl·lits) i Teledesic (inicialment 840, posteriorment 288 satèl·lits). Aquests projectes es van abandonar després de la fallida de les constel·lacions de telefonia per satèl·lit Iridium i Globalstar a principis dels anys 2000.
A la dècada del 2010, l'interès per les constel·lacions d'internet per satèl·lit va ressorgir a causa de la disminució del cost dels llançaments a l'espai i l'augment de la demanda d'accés a internet de banda ampla. Les constel·lacions de satèl·lits d'internet estan planificades per empreses privades com OneWeb (constel·lació OneWeb), SpaceX (Starlink), Amazon (Leo),Amazon lays out constellation service goals, deployment and deorbit plans to FCC, Caleb Henry, SpaceNews, 8 July 2019, accessed 19 September 2019. i la russa Roscosmos (Sfera) i la xinesa (Hongwan, 2018, o projecte nacional d'internet per satèl·lit, 2021). A finals del 2018, s'havia proposat el llançament i la col·locació de més de 18.000 satèl·lits nous en òrbites LEO entre el 2019 i el 2025. Això és més de deu vegades més satèl·lits que la suma de tots els satèl·lits actius a l'espai a març del 2018. Propostes més recents per al 2020 podrien portar aquesta xifra a més de 100.000.
Un any després de l'inici del desplegament de la primera constel·lació d'internet per satèl·lit (Starlink, que va començar a llançar-se a finals del 2019 i va iniciar la prova beta de la xarxa a finals del 2020; OneWeb va iniciar el desplegament de satèl·lits durant el primer semestre del 2020), es va començar a entendre millor la disrupció competitiva en els models de negoci establerts de les empreses de satèl·lits. A principis del 2021, els tres operadors de satèl·lits europeus més grans (SES, Eutelsat i Hispasat), que fins aleshores havien evitat desenvolupar i desplegar una constel·lació d'internet per satèl·lit de banda ampla amb fons privats, van informar a la Comissió Europea que estarien disposats a invertir en el desenvolupament d'un projecte d'aquest tipus si la Unió Europea també hi invertia fons governamentals. Les tres empreses s'havien centrat anteriorment en la prestació de serveis de comunicació des de les òrbites GEO i MEO, mentre que els proveïdors d'internet per satèl·lit més nous han estat desplegant les seves constel·lacions exclusivament en òrbites LEO. El març de 2025, SES, el més gran dels tres operadors, va signar una associació amb el proveïdor de serveis directes a dispositius per satèl·lit (D2D) Lynk Global per encaminar el trànsit entre la constel·lació LEO de Lynk i els satèl·lits i passarel·les MEO de SES per permetre el lliurament segur de dades en temps real i reduir els requisits d'infraestructura terrestre.
El 2018, el govern rus va establir el programa de la constel·lació Sfera ( Sphere ), que constava de 162 satèl·lits, que proporcionaven connectivitat a Internet de banda ampla, retransmissió de missatges, transmissió de vídeo i serveis de teledetecció. L'octubre de 2022 es va llançar un satèl·lit de demostració anomenat Skif-D technology.
Disseny Els sistemes proposats varien molt pel que fa al nombre de satèl·lits, els tipus d'òrbites i l'arquitectura de telecomunicacions (en particular, la presència o absència d'enllaços entre satèl·lits). Els dissenys dels sistemes s'han analitzat mitjançant mètodes estadístics i simulacions per estimar el rendiment total. La naturalesa dinàmica de la xarxa és particularment difícil, ja que els satèl·lits LEO solen passar per sobre d'una ubicació determinada en menys de 10 minuts.
Potencial Per a distàncies continentals (més de 3.000 km), s'espera que les xarxes d'internet per satèl·lit LEO puguin proporcionar una latència més baixa que els enllaços de fibra òptica. S'espera que això es mantingui fins i tot sense enllaços entre satèl·lits, utilitzant només relés d'estacions terrestres. Es diu que les noves xarxes poden "competir potencialment amb els proveïdors d'Internet actuals en molts entorns".
Problemes i crítiques Els crítics s'han oposat a l'augment de la contaminació lumínica per a l'astronomia, a l'augment de la possibilitat de col·lisions de satèl·lits que provoquin deixalles espacials i, en general, a la manca de neteja al final de la seva vida útil per al nombre creixent de satèl·lits que es convertirien en deixalles espacials.
Els astrònoms han estudiat els efectes potencials que tindria l'augment de l'ús de satèl·lits en òrbita terrestre baixa sobre els Very Large Telescope que utilitzen exposicions d'imatges ultra amples, com ara el Simonyi Survey Telescope de 8,4 metres utilitzat en el projecte Legacy Survey of Space and Time a l'Observatori Vera C. Rubin. Van descobrir que entre el 30 i el 40% de les exposicions podrien veure's compromeses durant les primeres i últimes hores de la nit. Un estudi va descobrir que les observacions del crepuscle es veuen particularment afectades per l'òrbita terrestre baixa i que la fracció d'imatges amb ratlles preses durant el crepuscle ha augmentat de menys del 0,5% a finals del 2019 al 18% a l'agost del 2021 a causa dels satèl·lits SpaceX Starlink. Els astrònoms també han expressat la seva preocupació per l'impacte que tindran les constel·lacions d'internet per satèl·lit en la radioastronomia.
Calen més investigacions per determinar l'impacte de (entre altres coses) la contaminació lumínica en diversos llocs, comunitats, pobles indígenes i altres formes d'observació.
Mitigació en astronomia Un informe del taller SATCON1 del 2020 va concloure que els efectes de les grans constel·lacions de satèl·lits poden afectar greument alguns esforços de recerca astronòmica i enumera sis maneres de mitigar els danys a l'astronomia. El 2022, la IAU va anunciar el Centre per a la Protecció del Cel Fosc i Silenciós de la Interferència de les Constel·lacions de Satèl·lits per coordinar o agregar mesures per mitigar aquests efectes perjudicials. L' AAS manté un document actual que fa un seguiment dels progressos recents en aquest camp.
Governança espacial miniatura|El creixement de tots els objectes rastrejats a l'espai al llarg del temps mostra un augment recent de satèl·lits actius Les directrius de l'ONU i la norma ISO 24113 sobre la mitigació de les deixalles espacials "animen" les organitzacions a fer voluntàriament el següent:
Limitar les deixalles alliberades durant les operacions normals Minimitzar el potencial de ruptures en òrbita Eliminació posterior a la missió Prevenció de col·lisions en òrbita
Un estudi suggereix que les polítiques podrien ajudar a assolir l'objectiu de la mitigació de les deixalles i la sostenibilitat espacial. Un equip de científics va esbossar la justificació d'una governança que reguli l'actual externalització lliure dels costos i riscos reals, tractant l'espai orbital al voltant de la Terra com un "ecosistema addicional" o una "part comuna del medi humà" que hauria d'estar subjecta a les mateixes preocupacions i regulacions que, per exemple, els oceans de la Terra. L'estudi conclou que necessita "noves polítiques, normes i regulacions a nivell nacional i internacional".
Federació de Xarxes de Satèl·lits en Òrbita Creuada Existeixen molts operadors de satèl·lits a LEO, MEO i GEO. De manera similar a Internet, que és una xarxa de xarxes, les xarxes de satèl·lits de diferents operadors també poden formar xarxes federades de xarxes de satèl·lits.
Constel·lacions Operacional Megaconstel·lacions Amazon Leo: la constel·lació d'Amazon constarà de 3.236 satèl·lits que operaran en tres capes orbitals. El servei va començar el 2025. Guowang/SatNet: un projecte xinès de megaconstel·lació creat per SatNet, una empresa recolzada pel CAST. Es preveu que estigui format per més de 13.000 satèl·lits al final del projecte. G60/Qianfan: un projecte xinès de megaconstel·lació desenvolupat per Shanghai Spacecom Satellite Technology (SSST) per desplegar 14.000 satèl·lits el 2030. La primera fase consta de 1.296 satèl·lits per proporcionar cobertura global; 648 d'aquests s'han de llançar a finals del 2025 per proporcionar cobertura de xarxa regional. El primer llançament va ser el 6 d'agost de 2024. El segon lot de satèl·lits es va llançar el 15 d'octubre de 2024. Starlink, una filial de SpaceX, la seva constel·lació de satèl·lits proporciona Internet d'alta velocitat i alguns serveis telefònics. El servei regular va començar el 2021.
Constel·lacions més petites BlueBird: una constel·lació centrada en serveis telefònics d'AST SpaceMobile, en col·laboració amb AT&T i Verizon Constel·lació estatal xinesa (Chinasat): una constel·lació d'internet per satèl·lits operativa propietat del govern de la Xina Globalstar: una constel·lació operativa de 24 satèl·lits en òrbita terrestre baixa (LEO) per a telefonia per satèl·lit i comunicacions de dades de baixa velocitat, que cobreix la major part de la massa terrestre del món. El llançament de la constel·lació de segona generació es va completar el 6 de febrer de 2013. Iridium: una constel·lació operativa de 66 satèl·lits interconnectats en una òrbita polar, utilitzada per proporcionar serveis de telefonia per satèl·lit i dades de baixa velocitat sobre tota la superfície de la Terra. Iridium NEXT, una constel·lació de segona generació dels satèl·lits de comunicacions, es va completar l'11 de gener de 2019. O3b mPOWER: proporciona cobertura a la major part del món amb un servei llançat el 2024. Satèl·lits construïts per Boeing Lynk Global: una constel·lació de satèl·lits que connecta satèl·lits a telèfons mòbils amb l'objectiu de donar cobertura als dispositius mòbils tradicionals de baix cost. Constel·lació OneWeb: el 2023 es va fusionar amb Eutelsat, i la xarxa de 648 satèl·lits es va completar a finals del 2024. Orbcomm: una constel·lació operativa que s'utilitza per proporcionar serveis globals de monitorització d'actius i missatgeria des de la seva constel·lació de 29 satèl·lits de comunicacions LEO que orbiten a 775 quilòmetres Viasat, Inc. — un proveïdor actual de satèl·lits de banda ampla que ofereix antenes fixes, mòbils terrestres i aèries
Referències
Categoria:Satèl·lits artificials Categoria:Internet