miniatura|Palestins desplaçats es reuneixen per rebre aliments d'una organització benèfica a Deir al-Balah, Franja de Gaza (juny de 2024). La població de la Franja de Gaza patí una fam conseqüència d'un bloqueig israelià durant la guerra de Gaza entre el 22 d'agost de 2025 i el 19 de desembre de 2025. La prohibició d'entrar a Gaza productes bàsics i ajuda humanitària, així com els atacs aeris que van destruir infraestructures alimentàries com ara fleques, molins i botigues d'aliments, van provocar una escassetat generalitzada de subministraments essencials. L'ajuda humanitària també fou bloquejada per protestes a les fronteres i els ports. El creixent col·lapse social a Gaza, inclosos els saquejos, també van ser identificats com un obstacle per a la provisió d'ajuda.
L'agost de 2025, les projeccions de la Classificació Integrada de la Fase de la Seguretat Alimentària (IPC) mostraven que el 100% de la població experimentava "alts nivells d'inseguretat alimentària aguda", i es preveia que el 32% s'enfrontaria a nivells catastròfics de la Fase 5 el 30 de setembre de 2025. El 22 d'agost de 2025, l'IPC digué que la fam s'estava produint en una de les cinc governacions de la Franja de Gaza: concretament, la governació de Gaza, que inclou la ciutat de Gaza. L'IPC afegí que, durant el mes següent, era probable que la fam també es produís tant a la governació de Deir al-Balah com a la de Khan Yunis. L'IPC no tenia dades suficients sobre la governació del nord de Gaza per a una classificació, però conclogué que les condicions eren probablement similars o pitjors que a la governació de Gaza. En les properes 6 setmanes a partir del 16 d'agost, s'esperava que el nombre de persones a la Fase 5 de l'IPC augmentés de 500.000 a més de 640.000.
El 22 d'octubre de 2025, el Tribunal Internacional de Justícia dictaminà que Israel estava obligat a garantir aliments suficients als habitants de Gaza i a permetre que l'UNRWA operés a Gaza. El 19 de desembre, el Tribunal Penal Internacional publicà un informe que declarava que ja no hi havia fam a Gaza després de les millores en el lliurament d'aliments després de l'alto el foc, però advertí que la situació continuava sent "molt fràgil", amb 100.000 persones que encara s'enfrontaven a "condicions catastròfiques", tot i que es preveia que aquest nombre disminuís a 1.900 a l'abril de 2026. A data de gener de 2026, els habitants de Gaza van rebre prou ajuda humanitària per satisfer les seves necessitats alimentàries bàsiques per primera vegada des de l'inici de la guerra.
Abans de la guerra de Gaza miniatura|Mapa de la Franja de Gaza amb les fronteres controlades per Israel i Egipte i la zona de pesca limitada a l'abril de 2019. Israel ha imposat restriccions al moviment i a les mercaderies a la Franja de Gaza des de principis dels anys noranta. Després que Hamàs prengués el poder el 2007, Israel intensificà significativament les restriccions de moviment existents i imposà un bloqueig total al moviment de mercaderies i persones dins i fora de la Franja de Gaza.
Rhoda Howard-Hassmann argumentà el 2016 que "l'empobriment completament planificat" ha estat una política a llarg termini d'Israel per a la Franja de Gaza. Segons Sara Roy, una destacada experta en l'economia de Gaza,L'actual profanació de Gaza és l'última etapa d'un procés que ha pres formes cada cop més violentes al llarg del temps. En els cinquanta-sis anys, transcorreguts des que va ocupar la Franja el 1967, Israel ha transformat Gaza d'un territori políticament i econòmicament integrat amb Israel i Cisjordània en un enclavament aïllat, d'una economia funcional a una de disfuncional, d'una societat productiva a una d'empobrida. També ha allunyat els residents de Gaza de l'esfera de la política, transformant-los d'un poble amb reivindicacions nacionalistes a una població la majoria de la qual necessita alguna forma d'ajuda humanitària per mantenir-se.A principis dels anys 2000, la Franja de Gaza fou testimoni d'un període de tensions creixents que tingué un impacte profund en els seus sectors econòmic i agrícola. Durant aquest temps, un nombre relativament petit de colons israelians vivien a la Franja de Gaza, però controlaven una part important dels valuosos recursos del territori. Els colons tenien accés a aproximadament el 25% de la Franja, una zona que incloïa el 40% de la terra cultivable de Gaza, així com una part substancial dels seus recursos hídrics, cosa que limitava la disponibilitat de terra i aigua per a la població palestina. Després que Israel retirés els seus assentaments de la Franja de Gaza el 2005, es van celebrar eleccions palestines el 2006, que guanyà Hamàs. En resposta als resultats de les eleccions, Israel designà el partit governant i la Franja de Gaza com a "entitat hostil", implementant un bloqueig juntament amb sancions i restriccions econòmiques. Com a part del bloqueig, Israel imposà restriccions a les importacions de combustible per cuinar i gas a Gaza. Es van generar llistes de restriccions basades en el que Israel defineix com a béns de "doble ús", articles que podrien tenir usos militars que amenacen la seguretat d'Israel. Aquestes mesures són impugnades internacionalment i criticades per agreujar les condicions econòmiques i de vida a Gaza.
Abans del bloqueig, la població de Gaza era d'1,6 milions, atesa per 400 camions que transportaven mercaderies a la Franja cada dia. Segons la nova política, segons l'ONG israeliana Gisha, Israel proposà permetre l'entrada de només 106 camions per lliurar mercaderies. En les dècades següents, el nombre de camions humanitaris als quals es permeté l'entrada a Gaza varià, depenent de diversos factors com la situació política, les qüestions de seguretat, els acords entre Israel i les autoritats palestines i les intervencions d'organitzacions internacionals. Per obtenir permís per importar qualsevol mercaderia a la Franja, s'havia de proporcionar proves que eren indispensables, cosa que sovint causava retards i complicacions en el subministrament d'ajuda humanitària. Sota el segon mandat de Netanyahu, Israel permeté esporàdicament més ajuda humanitària, però la endurí durant els conflictes amb Hamàs i la Jihad Islàmica Palestina. El bloqueig es mantingué per assegurar el control de facto sobre Gaza, juntament amb una assistència econòmica i humanitària limitades per evitar la reocupació israeliana.
Es van fer càlculs precisos per determinar el requisit calòric mínim per evitar la malnutrició a la Franja de Gaza, i els càlculs resultants van formar la base per a la determinació per part d'Israel del nombre de camions per al subministrament d'aliments del 2007 al 2010.: "In 2007, the Israeli Ministry of Health calculated in precise detail a minimum basket of food for the people in Gaza that was sufficient for subsistence without the development of malnutrition. This ration included 140 grams of flour, 70 grams of rice and of potatoes, 232 grams of meat, 279 grams of vegetables, and 40 grams of legumes. Together with allocations for fruit, milk, oil and sugar, the total amounted to 1,886 grams per person per day, significantly less than the average daily food consumption by Israelis. These estimates were used by the Ministry of Defence to calculate the 'Daily humanitarian portion required to enter Gaza Strip', which were applied until 2010." Dov Weissglas, assessor de l'aleshores primer ministre israelià Ehud Olmert, explicà: "Hem de fer-los molt més prims, però no prou per morir", la idea era "posar els palestins a dieta, però no fer-los morir de fam". El càlcul exclogué factors com el col·lapse de l'agricultura a causa del bloqueig que essecà l'accés als mercats de llavors.
Comunicacions diplomàtiques publicades posteriorment per WikiLeaks van revelar que Israel havia informat els Estats Units el 2008 que, si bé prendria mesures per prevenir una crisi humanitària, tenia la intenció de mantenir l'economia de Gaza a la "vora del col·lapse". Els habitants de Gaza s'enfrontaven a la pobresa extrema a causa del bloqueig; el 2020, segons un informe de Steven Devereux de l' Institut d'Estudis del Desenvolupament (IDS), "més de la meitat dels residents de Gaza van sobreviure per sota del llindar de la pobresa, dos terços patien inseguretat alimentària i tres quartes parts van rebre ajuda internacional, ja fos en diners en metàl·lic o en aliments".
L' informe Goldstone descobrí que durant la guerra de Gaza del 2008-2009, la invasió d'Israel havia causat una destrucció deliberada i massiva del sector agrícola de Gaza. Israel també declarà zones prohibides el 30% de la terra més cultivable de la Franja. Després del 2012, la Creu Roja aconseguí un acord per permetre als agricultors de Gaza cultivar cultius de diverses altures, en zones respectivament de 300 metres a 1 quilòmetre de la tanca fronterera fortificada d'Israel. No obstant això, tant els cultivadors com els seus dispositius de reg rudimentaris sovint estaven exposats a foc de franctiradors i metralladores automatitzades, i els cultius al llarg de la línia d'armistici van ser, sense previ avís, ruixats amb l'herbicida Roundup de Monsanto. De la mateixa manera, Israel imposà restriccions severes a la pesca dins de les aigües de Gaza (les 20 milles nàutiques acordades en virtut dels Acords d'Oslo es van reduir unilateralment a nou), amb zones pescables delimitades amb boies. El 2009, Israel reduí encara més aquest límit a 3 milles nàutiques, amb el resultat que el 85% de les aigües de pesca de Gaza van ser bloquejades per vaixells de guerra israelians. Segons sembla, els vaixells de guerra israelians van disparar contra pescadors locals fins i tot dins d'aquestes zones.
A l'agost de 2023, es informà que 12.076 camions carregats de mercaderies autoritzades van entrar a Gaza, cosa que reflecteix una lleugera millora en el volum de mercaderies permeses al territori en comparació amb períodes anteriors. Malgrat aquestes entrades, el volum de mercaderies seguí sent insuficient, atès l'augment del 60% de la població des del 2007 i les creixents necessitats de la població de Gaza.
L'impacte humanitari del bloqueig es veu agreujat per les hostilitats recurrents, que no només provoquen taxes de víctimes elevades, sinó que també degraden encara més la ja fràgil infraestructura de Gaza. Les Nacions Unides i diverses organitzacions de drets humans han demanat repetidament l'aixecament del bloqueig i un augment de l'accés humanitari per alleujar el patiment dels residents de Gaza. La situació del 2023, on la regió ha estat testimoni del nombre més alt de víctimes mortals des del 2005, subratlla la necessitat urgent d'una solució integral i duradora a la crisi humanitària a Gaza.
Inici de la crisi miniatura|Nena palestina de quatre anys que morí per desnutrició i manca de tractament (agost de 2024).
Després de l'atac del 7 d'octubre, Israel anuncià el 9 d'octubre que bloquejava l'entrada d'aliments i aigua a Gaza. Com que Gaza ja depenia principalment de l'ajuda alimentària, les repercussions es van notar immediatament. El 18 d'octubre, Alia Zaki, portaveu del PMA, declarà que la població de Gaza estava en risc de morir de fam. Tres dies després, l'ONU publicà un comunicat en què deia que les reserves d'aliments estaven gairebé esgotades. El 23 d'octubre, Cindy McCain, directora executiva del PMA de l'ONU, declarà que la gent "literalment moria de fam en aquest mateix moment".
El 27 d'octubre, un portaveu del PMA declarà que els aliments i altres subministraments bàsics s'estaven esgotant. El 3 de novembre, funcionaris de l'ONU van declarar que la dieta mitjana dels gazaus consistia en només dues peces de pa al dia, i ActionAid declarà que més de mig milió de gazaus s'enfrontaven a la mort per inanició. L'11 de novembre, Corinne Fleischer, directora regional de l'Orient Mitjà del PMA, declarà que "centenars de persones fan cua durant hores cada dia per obtenir racions de pa a les fleques", ja que la gent s'estava veient "cada cop més a prop de la inanició".
Danys