Roman Apol·lònovitx Simòvitx (Snyatyn, comtat del mateix nom , Regne de Galítsia i Volodímir, Àustria-Hongria, 28 de febrer de 1901 — Lviv, RSS d'Ucraïna, 30 de juliol de 1984) va ser un compositor, activista i professor ucraïnès. Artista Honorífic d'Ucraïna (1954) i professor al Conservatori de Lviv (1963).

Biografia Nascut el 28 de febrer de 1901 a Snyatyn, a l'actual regió d'Ivano-Frankivsk. Tres anys més tard, la família es va traslladar a Kitsman, a la regió de Txernivtsi, on el seu pare treballava com a professor en un gimnàs. Allà Roman va rebre la seva educació primària i secundària. L'educació musical no va ser sistemàtica i finalment es va interrompre a causa de la Primera Guerra Mundial.

Després del col·lapse de l'Imperi Austrohongarès, Simovich va tornar amb els seus pares a Snyatyn, on es va graduar de l'institut el 1919. Va participar en clubs corals i de teatre, i va continuar els seus estudis musicals. Aquesta etapa inclou els seus primers intents creatius, que es van perdre.

Entre 1921 i 1925 va estudiar a l'Escola Superior d'Agricultura de Berlín i després va ingressar al Conservatori de Cracòvia per a dues especialitats. Mentre estudiava al conservatori, va escriure diverses romances i peces per a piano. El 1929, Simòvitx es va traslladar a Txecoslovàquia per continuar els seus estudis al Conservatori de Praga a la classe de composició d'O. Shin i a la facultat de piano, on es va graduar el 1933. També es va graduar a l'Escola de Mestratge Superior de Praga amb el professor Vítězslav Novák. La tesi del compositor va ser l'obertura per a l'orquestra simfònica Carnaval.

Després de tornar a la seva terra natal entre 1936 i 1939, Simòvitx va ensenyar piano i teoria musical a l'Institut de Música Mykola Lysenko de Drohobych, i més tard a Stanislaviv. Aquest període inclou un gran nombre dels seus arranjaments de cançons populars ucraïneses per a cor, una sonata per a piano, una peça per a violoncel i violí, i el poema simfònic A la llum. Ja en aquesta obra, el compositor va intentar expressar el desig de llibertat del poble ucraïnès.

Entre 1939 i 1942, Simòvitx va treballar com a editor musical al comitè de ràdio i com a professor a l'Escola de Música Stanislavski. Durant l'ocupació alemanya, va tenir grans problemes amb els diners, es va traslladar a Lviv i va començar a ensenyar a l'Escola Professional.

Un punt d'inflexió important en la vida de Simòvitx va arribar després de l'ocupació soviètica de Lviv. El compositor va escriure obres alegres en diversos gèneres. Ja a la sonatina per a piano, escrita el 1944, utilitza hàbilment les entonacions de les cançons populars ucraïneses. A la segona meitat de la dècada de 1940, Simòvitx va passar a la creació de grans formes musicals i hi va treballar fins als darrers dies de la seva vida.

Simòvitx va completar la Primera Simfonia Hutsul el maig de 1945. El contingut de la simfonia es basa en la vida quotidiana d'una persona, els seus pensaments i sentiments generats pel seu entorn. La Simfonia Hutsul una de les poques obres del compositor on es poden reconèixer cançons hutsul específiques, enregistrades per l'autor a una dona hutsul gran del poble de Kosmach. A la Segona Simfonia (la simfonia Lemko), la culminació de la música folklòrica de la regió de Lemko. És difícil reconèixer-hi certes cançons, però l'estil de l'art lemko es percep immediatament.

En aquestes simfonies, especialment a la Hutsul, una de les principals és la imatge de les muntanyes dels Carpats. A l'obra de Simòvitx, els Carpats esdevenen una imatge personificada de persones amants de la llibertat que viuen als seus vessants. Això ho confirma el poema vocal-simfònic Als Carpats, escrit per a cor i orquestra el 1949 amb lletra d'Oleksa Iúsxenko. Alhora que treballa en aquest poema, el compositor treballa en la finalització del ballet La pipa de Dovbush, iniciat el 1946. El llibret d'aquest ballet està dedicat a la Segona Guerra Mundial.

Els avenços en la simfonització de la dansa popular ucraïnesa, Simòvitx els va plasmar en la suite simfònica Hutsulka, formada principalment per danses populars ucraïneses: arkan, kolomýika i kozàtxok. A la base hi ha melodies populars originals desenvolupades pel compositor.

Des del 1945, Simòvitx va ensenyar instrumentació, composició i diverses altres disciplines teòriques al Conservatori Lysenko de Lviv: harmonia, solfeig i anàlisi de formes. Les qüestions d'instrumentació i les funcions del timbre en la partitura orquestral van ser al centre de l'activitat pedagògica de Simòvitx. El 1951, va rebre el títol de professor associat.

A la primavera de 1950, Simòvitx va començar a escriure una obra important, la Tercera Simfonia, Primavera, i també va crear el poema simfònic Dovbush.

miniatura|La tomba de Roman Simòvitx al cementiri de Litxakivski

Els temes històrics són un aspecte important a la Quarta Simfonia Heroica, dedicada a Severín Nalivàiko, el poema simfònic Maxim Krivonis, una fantasia per a piano, que encarna la imatge de Petrò Konaixevitx. Pel centenari del naixement d'Ivan Frankó, el compositor escriu un poema simfònic En memòria d'Ivan Frankó, on el tema principal esdevé la melodia de L'etern revolucionari de Mikola Líssenko.

El 1957, Simòvitx va escriure una altra obra famosa, la Cinquena Simfonia Muntany. El 1959, es va escriure la cantata Flor de felicitat i llibertat sobre els versos de Iuri Xkrumeliak. Aquesta obra conclou el període de l'obra del compositor, en què preval el principi del gènere, el to optimista i alegre.

Les obres de les dècades de 1960 i 1970 revelen una nova faceta de l'obra del compositor: la línia èpico-dramàtica del simfonisme, que apareix a la Sisena Simfonia, i en gran manera a la Setena Simfonia i al Poema Patètic. Aquestes obres es caracteritzen per la dinàmica del desenvolupament, l'acumulació de tensió i un ampli abast simfònic. Els temes-imatges esdevenen participants dels esdeveniments: creixen fins a la tragèdia, s'inclinen cap a la tristesa i floreixen amb un somriure. Una persona senzilla amb totes les seves dificultats i alegries és l'heroi de les obres de Simòvitx dels darrers anys.

Simòvitx va morir el 1984 i va ser enterrat al cinquè camp del cementiri de Litxakivski a Lviv.

Les fonts musicològiques relacionades amb l'obra de Simòvitx són modestes, la majoria no es poden atribuir a la investigació científica. Una aproximació més detallada i profunda a la seva herència creativa com a compositor es pot trobar a les tesis de diploma dels estudiants de l'Acadèmia Nacional de Música de Lviv.

Obres Ballet La pipa de Dovbush (1948, llibret d'Oleksandr Guerinovitx).

7 simfonies Hutsul (1945) Lemki (1947) Primavera (1951) Heroica (1954) Muntanyenca (1955) Sisena (1965) Setena (1972)

Poemes simfònics Maksym Krivonis Dovbush A la memòria d'Ivan Franko Obertures i suites simfòniques Concert per a flauta i orquestra simfònica (1953)

Música de cambra Quartet de corda, dos trios Obres per a piano: dues sonates, una sonatina, tres suites, variacions, rondó i fantasia Obres per a violí i violoncel amb piano Variacions per a arpa Obres per a cor mixt amb orquestra i a cappella

Referències

Bibliografia Bílynska, M. L. Roman Apollonovytx Símovytx, a: Música soviètica ucraïnesa, núm. 2. — Kíiv: Radianski Kompozýtor, 1962, p. 87–92. Teréxtxenko, A. K. Roman Símovytx. Retrats creatius de compositors ucraïnesos. — Kíiv: Muzýtjna Ukraïna, 1973. Porokh, L. I. Alguns trets de la dramatúrgia i l’estil de les obres simfòniques de R. Símovytx. Treball de diploma. Dir. N. V. Xvets. — Lviv, 1992. Lupii, Hryhorii. Museu històric i cultural de Lviv «Cementiri de Lytxakiv»: guia''. — Lviv: Kamenyar, 1996, p. 247. Iarema Iakubiak. El do del simfonista i pedagog // Postup. — 27 febrer 2001

Categoria:Professors del Conservatori de Lviv Categoria:Alumnes del Conservatori de Praga Categoria:Morts a Lviv Categoria:Morts el 1984 Categoria:Persones de l'óblast d'Ivano-Frankivsk Categoria:Compositors de Praga Categoria:Compositors txecs nascuts al segle XX Categoria:Compositors ucraïnesos nascuts al segle XX Categoria:Compositors ucraïnesos morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1901