El Fons Sobirà de Tecnologia de la UE (EU-STF) és un instrument financer proposat per a la Unió Europea destinat a proporcionar finançament sostingut per al manteniment, la seguretat i la resiliència dels components crítics de programari de codi obert (OSS) utilitzats a l'economia digital i el sector públic d'Europa.
La proposta s'inspira en l'Agència Sobirana de Tecnologia d'Alemanya, que ha recaptat més de 24,6 milions d'euros per a infraestructures digitals obertes. També es va esbossar en un estudi de viabilitat del 2025 encarregat per GitHub i publicat per OpenForum Europe, el Fraunhofer ISI i l'Institut Universitari Europeu. Els partidaris consideren la iniciativa com un element central de l'impuls de la UE per la "sobirania digital" i més ciberseguretat.
Fons Els responsables polítics i els analistes de la indústria descriuen l'estat del manteniment de programari de codi obert crític com una "fallada de mercat" o una "crisi silenciosa". Si bé s'estima que el programari de codi obert és present en el 96% de totes les bases de codi i contribueix amb un mínim de 65.000 a 95.000 milions d'euros anuals a l'economia de la UE, el treball de manteniment de molts components fonamentals està crònicament infrafinançat. Les dades citades a l'estudi de viabilitat van trobar que un terç dels mantenidors de programari de codi obert no són remunerats i molts projectes crítics són mantinguts per equips petits i sobrecarregats de treball de tres persones o menys.
Aquesta dependència de comunitats amb pocs recursos per a béns públics digitals essencials s'ha identificat com una vulnerabilitat sistèmica i un risc estratègic per a la infraestructura digital i la ciberseguretat d'Europa. La proposta situa l'EU-STF com una manera de solucionar aquest dèficit a escala, donant suport a la capacitat d'Europa per complir amb les noves regulacions com la Llei de ciberresiliència.
Proposta El mecanisme EU-STF proposat té com a objectiu proporcionar finançament públic sostingut i específic per a tecnologies fonamentals per sota de la capa d'aplicació, en lloc de duplicar els instruments existents de la UE que se centren principalment en la innovació. Les activitats del fons se centrarien en:
Identificació de les dependències de codi obert més crítiques de la UE. Proporcionar inversions a llarg termini en manteniment, seguretat i millora. Enfortiment de l'ecosistema de codi obert, que inclou el suport a particulars, organitzacions sense ànim de lucre i empreses.
Disseny i pressupost L'estudi del 2025 proposava una contribució pressupostària mínima de 350 milions d'euros del proper Marc Financer Plurianual de la UE per al període 2028-2035, amb l'expectativa que això aprofités el cofinançament dels governs nacionals i la indústria.
Així es descrigueren set criteris clau de disseny per al fons, inspirats en models existents que han tingut èxit:
Finançament mancomunat: Permetre que la UE, els governs nacionals i la indústria (com Mercedes-Benz i SAP) contribueixin a un fons de finançament únic. Baixa burocràcia: implementació de processos d'aplicació senzills i informes mínims per reduir la càrrega sobre els mantenidors. Independència política: garantir un enfocament continu en el manteniment de la tecnologia fonamental, en lloc de pivotar en funció de les tendències polítiques. Finançament flexible: la capacitat de finançar els col·laboradors independentment de la seva residència a la UE, sempre que el treball beneficiï la societat i l'economia de la UE. Enfocament comunitari: Prioritzar la col·laboració amb la comunitat de codi obert per definir les necessitats i dissenyar els processos de finançament. Alineació estratègica: Demostrar un impacte positiu clar en els objectius estratègics de la UE, incloent-hi la competitivitat i la ciberseguretat. Transparència: Mantenir uns estàndards elevats en les decisions de governança i finançament.
Relació amb els programes nacionals El concepte s'inspira directament en el Fons Sobirà de Tecnologia d'Alemanya, administrat per l'Agència Sobirà de Tecnologia. El fons alemany, establert pel Ministeri Federal d'Afers Econòmics i Acció Climàtica, va invertir més de 23 milions d'euros en aproximadament 60 projectes de codi obert entre el 2022 i el 2024. Aquestes inversions es van dirigir a tecnologies fonamentals com ara cURL i GNOME.
L'EU-STF pretén escalar aquest model d'inversió pública específica en l'àmbit paneuropeu, allunyant-se dels esforços nacionals fragmentats o aïllats de la UE.
Recepció La proposta ha rebut el suport de les principals empreses tecnològiques i observadors polítics. GitHub, que va encarregar l'estudi, va defensar públicament el fons, assenyalant que podria ajudar Europa a establir una "tercera via" única en la política tecnològica, emfatitzant la transparència i el valor públic, separada dels monopolis de plataforma dels Estats Units i els models centralitzats de la Xina. Els líders de la indústria, com ara Mercedes-Benz, SAP, Nextcloud i altres, també han expressat el seu suport al concepte.
Els comentaristes han assenyalat que la manca de finançament específic i dedicat de codi obert en el pressupost multibillionari proposat per la UE per al període 2028-2035 és un "descuit flagrant, però reversible", que converteix la proposta de l'EU-STF en una intervenció crítica i oportuna. Altres han suggerit que iniciatives com el Fons Sobirà de Tecnologia de la UE reflecteixen una interpretació estreta de la "sobirania digital" que pot menystenir les dimensions cíviques i democràtiques de la governança tecnològica.
Kent Walker, director jurídic de Google, va advertir, però que la política de "sobirania digital" de la Unió Europea podria resultar contraproduent per a la seva pròpia competitivitat en restringir l'accés a tecnologies avançades estrangeres en un moment de ràpida evolució, especialment en l'àmbit de la intel·ligència artificial. Davant l'impuls de Brussel·les per reduir la dependència dels gegants tecnològics estatunidencs, Walker advocà per una "sobirania digital oberta" basada en la col·laboració i la interoperabilitat.
Vegeu també Llei de ciberresiliència
Referències
Categoria:Economia de la Unió Europea Categoria:Articles amb traduccions sense revisar