fou una religiosa italiana.
Biografia Va néixer a Sepino, al Molise, el 1574 o 1575, en una família d'origen humil. Primera donzella d'un mercader de Campobasso, es va traslladar a Nàpols després de la seva mort i va tenir un fill que va abandonar a l'hospital de la Basílica de la Santissima Annunziata Maggiore. Havent esdevingut terciària franciscana, va guanyar gran fama entre la gent de Nàpols, tant que molts dels seus seguidors la consideraven una santa. El seu seguiment aviat va créixer tant que a Di Marco s'hi van unir el pare Aniello Arciero, que supervisava els aspectes religiosos de la seva obra, i Giuseppe de Vicariis, que supervisava els aspectes organitzatius del que s'estava convertint en una petita congregació religiosa.
El 1607, el tribunal napolità del Sant Ofici va presentar una demanda contra Di Marco per verificar la seva santedat. En concloure aquest primer judici, el pare Aniello Arciero va ser obligat a tornar a Roma, mentre que Di Marco va ser confinada al monestir de Sant Antoni de Pàdua a Nàpols. Però la fama i el seguiment de la monja no van disminuir, tant que el comissari del Sant Ofici de Nàpols, Deodato Gentile, va decidir transferir-la al monestir femení de Cerreto Sannita.
Després d'un altre període de residència forçada al monestir de Santa Chiara a Nocera dei Pagani, el 1611 finalment se li va permetre tornar a Nàpols, on va gaudir de gran fama i va ser considerada una santa pels seus seguidors. En aquest punt de l'afer Di Marco, els teatins van intervenir, considerant-la heretge, o potser tement que la seva popularitat eclipsés la de l'altra santa Orsola Benincasa. D'aquesta oposició, van néixer dos partits, un partit oposat a Di Marco, liderat pels teatins i recolzat pel Sant Ofici romà, i l'altre amb un caire antiromà, format pels jesuïtes i alguns representants del virrei de Nàpols propers a la monja. Per raó d'aquest enfrontament, el 1614 es va organitzar una reunió entre Di Marco i Benincasa, en la que el Sant Ofici romà va defensar la seva convicció sobre la naturalesa diabòlica de les pràctiques de Di Marco.
El conflicte entre les dues congregacions va continuar amb queixes contra Di Marco fetes pels seus antics seguidors, però la situació va romandre sense resoldre per a ambdues parts. En aquest punt, Deodato Gentile, que també era nunci apostòlic al Regne de Nàpols, va intervenir. Primer va empresonar Giuseppe de Vicariis i després va organitzar el trasllat forçat de Di Marco a Roma, on seria jutjada com a heretge pel Sant Ofici de Roma. Jutjada i condemnada pel Sant Ofici, també per haver organitzat orgies, el 12 de juliol de 1615, Di Marco, juntament amb de Vicariis i Arciero, va abjurar a l'església de Santa Maria sopra Minerva. Condemnada a cadena perpètua, va morir empresonada al Castel Sant'Angelo.
A la literatura Sebastiano Vassalli va escriure la novel·la Io Partenope, centrada en la figura de Giulia Di Marco
Referències
Bibliografia Istoria di suor Giulia Di Marco e della falsa dottrina insegnata da lei, dal padre Aniello Arciero, e da Giuseppe De Vicariiis, n° 243 VIII, F. II- n° 263 VIII, B.45 –n°292 X, B.56. Le congreghe sessuali: inquietante storia di uno scandalo nella Napoli del 1600, di Antonio Arduino, ECIG, 1985, 159 pg. , La Carità Carnale. Istoria di suor Giulia Di Marco, Antonio Vigilante, Rainoneditore, 2006, 104 pg. (4) Io, Partenope (romanzo di Sebastiano Vassalli).
Enllaços externs
Categoria:Religiosos italians Categoria:Persones de la província de Campobasso Categoria:Morts a Roma Categoria:Processats per la Inquisició italians