La Filikí Eteria (en , 'Societat d'Amics'), també coneguda com a Societat Amiga, Societat de Companys o fins i tot Reunió d'Amics, fou fundada el 1814 a Odessa. Era la més important de les societats secretes que sorgiren de la difusió de les idees de les Revolucions americana i francesa dins la societat balcànica romanesa, sèrbia i, especialment, grega sota el domini otomà: hi ha la societat Frăția (Fraternitat) als principats de Moldàvia i Valàquia, la Skoupchina (Assemblea) sèrbia de Milos Obrenovic i sobretot la l'objectiu de la qual és la independència de Grècia.Florin Constantiniu, "Au nom des mêmes idéaux: de Bolivar à Ypsilantis et à Vladimirescu", in Magazin istoric, 1981 (en romanés).
La Filikí Eteria fou tant una manifestació del sentiment nacional grec com la causa que transformà aquest sentiment nacional en insurrecció. Tingué un començament difícil, pel que fa al reclutament i a les finances. Tot i que no va aconseguir convéncer Ioannis Kapodístrias perquè la dirigís, Alexander Ypsilantis ho va acceptar l'abril del 1820.
Tingué un paper decisiu en la preparació i realització de la Guerra d'Independència de Grècia. Per iniciativa de la Filikí Eteria començà la revolta als principats de Moldàvia i Valàquia i al Peloponnés. L'1 de gener del 1822, la independència grega es va proclamar en l'Assemblea Nacional reunida a Epidaure. Quinze dies més tard, la bandera de l'Hetàiria fou substituïda per la bandera grega blava i blanca. La societat fou dissolta.
Origen i influències Fins i tot abans de la publicació del Cant de guerra (Thurios, 1797) del poeta grec Rigas Fereos o de la Història eslavobúlgara (1762) de Païssi de Hilendar, un monjo búlgar del monestir de Khilandar a Atos, les aspiracions de la "nació ortodoxa" sota domini otomà es manifesten en quatre etapes:Khristo Gandev, "От народност към нация" (De l'ètnia a la nació), éd. Sciences et Arts, Sofia, 1980.
Inicialment, els cristians ortodoxos que es rebel·laren contra el domini otomà van formar grups de kleftes i haiducs, a mig camí entre el brigantaggio i el bandolerisme social; en la segona etapa, a finals del segle XVIII, el ressò de la Revolució Francesa despertà l'entusiasme dels intel·lectuals cristians dels Balcans i el seu desig d'emancipació. Els seus activistes, de tots els orígens, es reagruparen a principis del segle XIX en societats revolucionàries secretes, de les quals la Filikí Eteria era la millor estructurada; el grec n'és la llengua comuna i el lema és ελευθερία ή θάνατος, libertatea sau moartea o свобода или смърт: llibertat o mort. Aquest segon període, "transnacional", acaba en les dècades dels 1820 i 1830 amb la Guerra d'Independència de Grècia, la Revolució Moldavovalàquia i, poc després, amb les reformes de l'Imperi otomà; El tercer període s'estén des de mitjan segle XIX fins a la Guerra russoturca de 1877-1878 i es caracteritza per la separació lingüística dels revolucionaris i per una manifestació d'identitats i aspiracions cada cop menys religiosa i més nacional. Els <i>comitadjis</i> búlgars aspiraven a recrear un gran estat búlgar seguint el model dels descrits per Païssi de Hilendar, els combatents del IMRO van desenvolupar la idea de l'autonomia macedònica dins del marc otomà, mentre que els grecs, havent aconseguit la independència del seu país, ara volien expandir-lo per unir tantes poblacions de parla grega com fos possible sota la seua bandera. Aquesta separació, però, i les rivalitats que generà, sobretot a Macedònia, no els van impedir romandre units contra l'Imperi otomà fins a la Primera Guerra Balcànica; El quart període, ja anunciat pel Congrés de Berlín (1878), es manifesta en la Segona Guerra Balcànica: d'ara endavant els moviments són clarament rivals i el bàndol religiós ha desaparegut en favor del bàndol nacional que ha esdevingut exclusiu, en part a causa de l'encreuament als Balcans de tendències paneslaves sostingudes per Rússia, tendències pangermàniques sostingudes per Àustria i Alemanya, a les quals s'oposen l'Imperi britànic i francés, cadascuna d'aquestes grans potències instrumentalitzant el nacionalisme d'un o altre dels pobles balcànics.
A Grècia, a la darrera part del segle XVIII, Rigas Fereos va escriure moltes obres literàries i polítiques. Al principi servia als fanariotes que governaven els principats danubians de Moldàvia i Valàquia. Després es va establir a Viena, on va conéixer la comunitat grega. El seu Thuriis (Cançó de Guerra) del 1797 contenia un jurament contra la tirania i una crida a tots els pobles dels Balcans a lluitar-ne en contra. També va redactar una proposta constitucional per a Grècia i una confederació balcànica. Francmaçó, concebia la idea de crear una societat secreta que treballàs per la independència grega i balcànica en general. Va comptar amb la intervenció de Bonaparte després de les seues victòries a Itàlia. Fins i tot intentà contactar-lo a Venècia el 1797, abans de ser arrestat i executat el 1798. Es diu que va establir una Etería a Viena a la dècada del 1790. alt=gravure sépia : portrait d'un homme moustachu|miniatura|Nikolaos Skoufas El 1809, els grecs de París organitzaren una societat d'ajuda mútua per a tots els grecs de l'estat francés. El seu símbol de pertinença era un anell d'or gravat amb els emblemes de l'associació. Athanasios Tsakalof, un dels fundadors de la Filikí Eteria, n'era membre. Una altra societat també utilitzava un anell com a símbol de pertinença: l'Eteria de Filomusos tenia com a objectiu preservar les antiguitats gregues i proporcionar educació intel·lectual i moral a la població. Aquesta Associació d'Amics de les Arts, com a vegades també es coneixia, cresqué aviat a Grècia i a fora. Fins i tot reclutà membres d'entre els participants del Congrés de Viena, i l'emperador Alexandre I fou un dels seus donants més generosos, d'ací l'ambigüitat que va mantenir més tard l'Etería Filomusa pel que fa al suport del sobirà rus. Els seus membres duien un anell d'or i els donants un anell de bronze.
El 1813, Emmanouíl Xánthos, un altre fundador de la societat, fou iniciat en la maçoneria durant una estada a Lèucada. Aquesta iniciació li donà la idea de crear una societat secreta per tal de reunir "tots els kapitanioi dels kleftes i els armatols, així com els altres dirigents de totes les classes de grecs, a Grècia o en altres llocs, amb la finalitat, a llarg termini, d'alliberar la pàtria." Aquesta nova societat secreta, la fundà a Odessa Nikólaos Skoufás,Nikólaos Skoufás (1779 de prop d'Arta - 1819) fou farmacèutic, secretari comercial i barreter. Athanásios TsakálofAthanásios Tsakálof (1788 Ioannina -1851), després d'haver estat empresonat per Véli, fill d'Alí Paixà, se'n va a París, on comença estudis de medicina. ). Algunes fonts el consideren d'origen búlgar. i Emmanouíl XánthosEmmanuel Xánthos (1772 Patmos -1852) era, el 1810, empleat d'un comerciant d'Odessa. El 1812, crea una companyia especialitzada en el comerç de l'oli d'oliva amb dos associats de Constantinoble, però fa fallida. S'inicia en la francmaçoneria en una estada a Lèucada . el de setembre del 1814.
Organització Jerarquia i iniciació alt=photographie d'une plaque commémorative avec du texte|esquerra|miniatura|Extracte del jurament dels membres de l'Heteria. "Jure, en nom del veritable Déu, romandre fidel en totes les coses a l'Heteria durant tota la meua vida, no revelar absolutament res dels seus secrets i tractes, i no donar a ningú, ni familiar, ni confessor, ni amic, l'oportunitat de descobrir que n'estic informat. [...] Finalment, jure, sobre tu, oh, santa però desafortunada pàtria, sobre els turments infinits que has patit, sobre les llàgrimes amargues que els teus miserables fills han vessat i continuen vessant durant tants segles, sobre les llàgrimes que jo mateix vesse en aquest moment, i sobre la futura llibertat dels meus compatriotes, jure dedicar-me completament a tu, pàtria meua". Monument a Kolonaki Segons les fonts, els membres es dividien en tres, cinc o set classes:
els Germans (ἀδελφοποιητοί, adelfopiití) o βλάμηδες (vlámides) per als membres analfabets; Associats, recomanats o aprovats (συστημένοι, systiméni) per als alfabetitzats; els sacerdots (ἱερείς, ierís), que podien reclutar membres dels dos nivells inferiors; els pastors (ποιμένες, piménes), sovint els membres més rics; els arxipastors (ἀρχιποίμενες, arkipiménes);Solament en . els iniciats; els estrategues o dirigents dels iniciats; El Directorat Invisible (Ἀόρατη Ἀρχή, Aórati Arkhí). Inicialment, només els tres fundadors (Nikólaos Skoúfas, Athanásios Tsakálof i Emmanouíl Xánthos) constituïen aquest Directorat Invisible. D'altres s'hi van unir més tard. El principal avantatge de la invisibilitat era mantenir el rumor sobre els seus membres. Així, es podia suggerir que el mateix tsar Alexandre I de Rússia era el cap de l'Hetaria. Només els iniciats i els estrategues tenien dret al comandament militar.
La iniciació s'inspirava en rituals maçònics. Cada nou membre havia de fer un jurament sobre la fe ortodoxa i les icones sagrades, però el sacerdot oficiant explicava que rebia el nou membre "en virtut del poder que li havien donat els summes sacerdots dels Misteris d'Eleusis". Una altra forma d'iniciació es va inspirar en el que es feia entre els albanesos. Dos homes que volien convertir-se en germans intercanviaven les armes al voltant d'un altar, es donaven la mà i deien: "La teua vida és la meua, i la teua ànima és la meua." i juraven protegir la família i la llar mútuament durant la seua absència.
Yánnis Makriyánnis relata en les seues Memòries la seua iniciació per un pope, tresorer de l'Etaria, el 1819 o el 1820. Sembla que només era un jurament sobre icones per a no revelar res sobre la societat ni els signes de reconeixement dels membres.
Si només demanava un rifle i cinquanta cartutxos del Germà, el membre Aprovat havia de portar un signe distintiu (una creu sobre una mitja lluna). Se li feia aquest discurs: "Batalles per la fe i el país; prometeu odiar, perseguir i exterminar els enemics de la religió nacional i de la pàtria." L'objectiu de la societat (l'alliberament de Grècia) només es va revelar a partir del rang de sacerdot, però tots els membres sabien que havien de lluitar contra els otomans. Els estrategues rebien una espasa i se'ls deia: "La pàtria te la dona perquè la pugues fer servir per a ella." Els membres de la classe sacerdotal eren nombrosos. Aquest grau donava el dret a reclutar i conferir el grau de sacerdot a altres membres, però la contribució no era tan alta ni tan regular com en els graus superiors.Spiridon Trikoupis, Histoire de l'insurrection grecque., tome I.
Una organització secreta alt=image noir et blanc : lettres majuscules grecques en rond|miniatura|El segell de la societat El destí de Rigas Fereos havia servit de lliçó. El secret absolut esdevingué la regla d'operació. Tots els documents emesos per la societat estaven codificats, utilitzant codis diferents. Els certificats de membre es codificaven amb una simple substitució: 2 substituïa la lletra Θ, 8 les lletres Ω i Ο, 9 la Π , etc. Altres codis eren més complexos i alguns encara no s'han desxifrat. Els membres només eren coneguts per números (Theódoros Kolokotronis era el 118) o per un sobrenom (El bon caçador, El noble, El peresós, etc.). Les paraules útils per a preparar la insurrecció també s'amagaren: elefant per a vaixell gran; cavall per a vaixell petit, ballarins per a colla de kleftes, adulteri per a assassinat; humans durs per a anglesos; els ocupes per als turcs, valents per a grecs, etc.
Finançament