miniatura|Costat esquerre del mapa miniatura|Jerusalem al mapa El Mapa de Madaba, o Mosaic de Madaba, és un mosaic que es troba a l'església de Sant Jordi de Madaba, a Jordània. És la representació cartogràfica més antiga que es conserva de Terra Santa, i en concret de Jerusalem i la Decàpolis. Data de finals del .

Història El mapa mostra la Nea Ecclesia de Jerusalem. Procopi de Cesarea esmenta aquesta església i en diu que la va construir Justinià I, per tant entre el 527, començament del seu regnat, i el 561, data d'escriptura. Es disposa, però, d'informació encara més precisa, per una inscripció dedicatòria en grec gravada en un dipòsit al davall de l'església: "Aquesta és l'obra que el nostre pietíssim emperador Flavi Justinià havia dut a terme amb munificència, sota els auspicis del santíssim Constantí, sacerdot i hegumen, l'any 13 de la indicció."«Jérusalem: l'église Nea et le cardo», 14 març 2000 (en línia).Vegeu ací una fotografia de la inscripció. Per tant, el mosaic és posterior al 550.

A més a més, hi hagué activitat arquitectònica a Madaba sota el bisbe Joan IV, entre el 576 i la fi del segle. Altres elements com la tècnica emprada indiquen que el mosaic data de finals del .«Jérusalem: l'église Nea et le cardo», 14 mars 2000 (lire en ligne).

El mosaic fou creat per artistes desconeguts, segurament per iniciativa de la comunitat cristiana de Madaba, que era un bisbat en l'era cristiana romana d'Orient. Al , els musulmans omeia van fer eliminar alguns dels elements figuratius. El 614, Madaba fou conquerida pels perses. El 746, la ciutat va patir greus danys per un terratrèmol, i ara sense habitants, va decaure.

El 1894, el mosaic es va redescobrir durant les obres de construcció d'un lloc de culte ortodox al lloc de l'antiga església romana d'Orient. En les dècades següents, parts del mosaic patiren danys per incendis, esllavissades i els efectes de l'aigua i la humitat. Al desembre del 1964 la Fundació Volkswagen aportà pressupost per a la restauració del mosaic. El director del Rheinisches Landesmuseum de Trèveris, Heinz Cüppers, i l'especialista de l'Antic Testament Herbert Donner dirigiren els treballs de restauració de setembre a novembre del 1965.

Descripció El mosaic del terra és davant l'absis de l'església de Sant Jordi de Madaba, i no està orientat cap al nord sinó cap a l'est, de manera que la seua posició en un mapa correspon a les direccions reals del cel. El mosaic feia 21 m x 7 m i constava de més de dos milions de tessel·les. La mida actual n'és de 16 m x 5 m.

Representació topogràfica El mapa representa un territori que s'estén des del Líban al nord fins al delta del Nil a Egipte al sud, i des de la mar Mediterrània fins als deserts orientals. Mostra, entre altres coses, la mar Morta amb dos vaixells; ponts, que connecten les ribes del Jordà, en què naden els peixos que tornen de la mar Morta; un lleó —quasi irrecognoscible per les tessel·les afegides deliberadament pels iconoclastes— caçant una gasela al desert de Moab; la ciutat de Jericó, marcada per palmeres, Betlem i altres llocs bíblics. miniatura|El mapa identifica dos llocs on seria "Enon, on Joan batejava". El representat (anomenat Sapsafas al ae) es considera improbable pels historiadors, que prefereixen Aenon, a prop de la ciutat de Salim a Samaria, tal com indica l'Evangeli atribuït a Joan. Aquesta ubicació correspon millor al segon lloc anomenat "Aenon, prop de Salem, que també és Salumias". També es representa un lleó (irrecognoscible) caçant una gasela El mapa s'emprava per a ajudar els pelegrins a trobar el camí a Terra Santa. Tots els trets geogràfics estan etiquetats amb explicacions en grec. En una combinació de perspectiva cavallera i vista cartogràfica, 156 pobles i viles s'hi representen i anomenen.

L'element més extens i detallat n'és la representació topogràfica de Jerusalem, al bell mig del mapa. El mosaic mostra edificis significatius de la ciutat vella de Jerusalem. El mapa representa la Porta de Damasc, la Porta del Lleó, la Porta Daurada, la Porta de Sió, el Sant Sepulcre, la Torre de David i el . La topografia precisa de la ciutat fa que el Mapa de Madaba siga un dels registres més importants que es conserven de la Jerusalem romana d'Orient. Les representacions detallades de les ciutats de Flavia Neapolis (Nablus), Ascaló, Gaza, Pelúsion i Al-Karak són úniques i quasi de la mateixa qualitat que els plànols de la ciutat.

Importància científica El Mapa de Madaba és el primer mosaic geogràfic de la història de l'art. És de gran importància per a identificar llocs bíblics i verificar-ne l'existència. Així, l'estudi del mapa ha ajudat a resoldre la qüestió de la ubicació d'Ascaló (al mapa "Asqalan"). El 1967, unes excavacions arqueològiques van desenterrar l'església de Nea i el cardo maximus«Jérusalem: l'église Nea et le cardo», 14 març del 2000 (en línia). de Jerusalem, al lloc on estaven representats al Mapa de Madaba.

Còpies del mosaic Una còpia del mosaic de Madaba es troba en la col·lecció de l'Institut Arqueològic de la Universitat de Göttingen. La van fer el 1965 uns arqueòlegs del Rheinisches Landesmuseum de Trier durant els treballs de restauració a Madaba. Una altra reproducció del mapa, feta per estudiants de l'Escola de Mosaics de Madaba, es pot veure al vestíbul de L'Akademisches Kunstmuseum de Bonn. Una tercera reproducció es troba al cardo de Jerusalem.

Notes i referències

Categoria:Jaciments arqueològics de Jordània Categoria:Mosaics Categoria:Mapes Categoria:Història de Jerusalem