Howieson's Poort és una de les cultures lítiques prehistòriques de l'edat de pedra mitjana del sud d'Àfrica. Pren el nom del jaciment arqueològic de Howieson's Poort, una balma a prop de Grahamstown, a Sud-àfrica. Un estudi publicat el 2008 indica que aquesta cultura va durar uns 5.000 anys, entre els anys 65.000 i 59.500 abans de la nostra era.

Els humans d'aquest període, com els autors de la Cultura de Stillbay precedent, deixaren vestigis que indiquen la seua capacitat simbòlica i per bescanviar objectes.

Howiesons Poort es caracteritza per eines que presenten característiques semblants a les del paleolític superior, un període que no comença fins a 25.000 anys més tard, uns 40.000 abans de la nostra era. Howiesons Poort s'ha descrit com una fàcies cultural que és "tan "moderna" com "no moderna"". Es troba en molts jaciments de Sud-àfrica, així com a Namíbia i Zimbàbue.

Història { "type": "ExternalData", "service": "page", "title": "ROCEEH/Howiesons_Poort.map" } Les restes lítiques de Howiesons Poort les va descriure el 1927 P. Stapleton, un jesuïta que ensenyava al St Aidan's College; i John Hewitt, zoòleg i director del Museu d'Albany.

El nom de les fàcies el van proposar A. J. H. Goodwin i Clarence van Riet Lowe el 1929 per a designar les restes que havien descobert. Fins a la dècada dels 1970, Howiesons Poort es considerava una variant del magosià, i per tant intermèdia, cronològicament i tecnològica, entre l'edat de pedra mitjana i la tardana.

Els avanços en els mètodes de datació han permès determinar que Howiesons Poort començà al voltant del 64,8 ka AP i acabà al voltant del 59,5 ka AP. Aquestes dates corresponen a l'estadi isotòpic 4, un episodi àrid marcat per un descens del nivell de la mar al sud d'Àfrica.

En la seqüència de l'edat de pedra mitjana sud-africana, Howiesons Poort va succeir Stillbay després d'un hiatus de 7.000 anys.

Tecnologia Howiesons Poort es caracteritza per uns certs tipus d'eines. Les més destacables són components d'armes compostes. Aquestes peces a vegades s'anomenen segments, mitja lluna o micròlits. Consten de segments geomètrics de fulles que s'enganxen a les tiges dels projectils amb un adhesiu fet d'ocre escalfat i resina vegetal. Els residus orgànics conservats a les puntes d'aquests estris mostren no sols que estaven enganxades, sinó també que s'usaven com a components d'armes de caça.

Els nivells de Howiesons Poort de la Cova de Sibudu han tret a la llum la punta de projectil ossi més antiga coneguda fins ara. La presència d'un alt percentatge d'ossos de petits antílops (duiquer blau) s'ha interpretat com a prova de l'ús de trampes.

A Howiesons Poort, les roques de gra fi com el silcret i els minerals com el quars constitueixen una proporció més gran que les restes que a les indústries del paleolític inferior o de l'edat de pedra posterior. Les eines de Howiesons Poort no semblen tenir una forma gaire diferent de les de l'edat de pedra posterior, en particular de les de la Cultura Wilton. Són més grans que les de l'edat de pedra posterior, però més petites que les eines de fulla i escates típiques d'altres fàcies de l'edat de pedra mitjana. També s'han descrit com a "plenament del paleolític superior en pràcticament tots els sentits tecnològics i tipològics". Les indústries de Howiesons Poort semblen ser una anomalia no sols per la seua aparició molt primerenca, sinó també perquè les segueixen indústries de l'edat de pedra mitjana molt similars a les que van precedir Howiesons Poort. Aquest canvi sembla ser gradual.

Simbolisme Igual que Stillbay, Howiesons Poort es caracteritza per restes que testimonien el pensament simbòlic, com ara blocs d'ocre gravats o perles fetes de closca d'ou d'estruç i petxines. L'ús de l'ocre és particularment freqüent i divers, i s'ha interpretat com un reflex d'una cultura simbòlica de complexitat creixent.

S'ha observat que "l'ocre no solament es recollia i duia al jaciment, sinó que també hi ha proves del seu ús en forma de pols gràcies al descobriment de llapis de colors d'ocre amb facetes polides. L'ocre podria haver tingut molts usos, però és possible que s'utilitzés per a la pintura corporal i, per tant, tingués una funció simbòlica".

Desaparició La fi del Howiesons Poort ha plantejat interrogants. Lyn Wadley assenyalà, per exemple, que "si la producció de fulles amb respatller a Howiesons Poort fou un marcador important de la modernitat conductual, és difícil explicar per què hauria durat més de 20.000 anys abans de ser substituïda per la tecnologia "premoderna".

S'ha suggerit que les fulles dorsals tenien un paper en el bescanvi de regals en forma d'equip de caça. Aquests intercanvis haurien cessat amb un canvi cultural i la fabricació d'aquestes eines s'hauria aturat. Aquesta idea es recolzava en el fet que el transport de matèries primeres a llargues distàncies (que aquesta mena de bescanvi hauria fomentat) es redueix després de Howiesons Poort.

És poc probable que el final de Howiesons Poort estiga vinculat al canvi climàtic, perquè no sembla estar correlacionat amb un fet d'aquest tipus. Segons Z. Jacobs i els seus col·legues, "Tot i que el final de Howiesons Poort va ocórrer durant un període d'escalfament climàtic, també ho va fer la recent i darrera MSA a Sibudu. Stillbay i post-Howiesons Poort no es poden correlacionar de manera fiable amb un episodi temperat o fred. Per això, és impossible identificar cap tendència climàtica particular que estiga associada de manera significativa i específica a una indústria MSA. Stillbay coincideix si fa no fa amb la supererupció del volcà Toba a Sumatra i amb el final de les grans sequeres a l'Àfrica tropical, mentre que Howiesons Poort no està associat a cap fet conegut d'aquest tipus". Els factors ambientals poden haver estat responsables de l'ocupació i abandonament episòdics de les balmes, però no van ser necessàriament la força impulsora del canvi tecnològic. La causa d'aquests dos esclats d'innovació tecnològica, propers però separats en el temps, continua sent un enigma, i també la raó de la seua desaparició. Tots dos són contemporanis del coll d'ampolla genètic que es va produir entre fa 80.000 i 60.000 anys i de les posteriors expansions de les poblacions humanes modernes, tant dins com fora d'Àfrica".

Jaciments Sud-àfrica: coves del riu Klasies balma de Howieson’s Poort cova de Sibudu cova de Peers Diepkloof Nelson Bay Boomplas cova Border Umhlatuzana cova Rose Cottage cova de Hearths Sehonghong, Moshebi's Shelter /Ntloana Tsoana Montagu Duinefontein Namíbia cova Apollo 11 Aar l Bremen IC Haalenberg Pockenbanck Zimbaue Matopos: Nswatug

Referències

Categoria:Cultures arqueològiques del Paleolític mitjà Categoria:Història d'Àfrica