L'Agència de Defensa Antimíssils (MDA) és un component del Departament de Defensa dels Estats Units responsable de desenvolupar una defensa integral contra els míssils balístics. Va tenir els seus orígens en la Iniciativa de Defensa Estratègica (SDI), que va ser establerta el 1983 per Ronald Reagan i que estava dirigida pel tinent general James Alan Abrahamson. Sota l'Oficina de Ciències i Tecnologia Innovadores de la Iniciativa de Defensa Estratègica dirigida pel físic i enginyer Dr. James Ionson, la inversió es va fer predominantment en recerca bàsica en laboratoris nacionals, universitats i a la indústria. Aquests programes han continuat sent fonts clau de finançament per als principals científics de recerca en els camps de la física d'altes energies, materials avançats, recerca nuclear, supercomputació/computació i moltes altres disciplines crítiques de la ciència i l'enginyeria, un finançament que dóna suport indirectament a altres treballs de recerca de científics de primer nivell i que era políticament més viable finançar amb assignacions per a la defensa nacional.85-25: National Policy on Transfer of Scientific, Technical and Engineering Information, Security Innovation for Estate Protection Va canviar el seu nom a Organització de Defensa contra Míssils Balístics el 1993 i, el 2002, a Agència de Defensa contra Míssils L'actual director és el tinent general Heath A. Collins.
Els ràpids canvis en l'entorn estratègic a causa de la ràpida dissolució de la Unió Soviètica van portar, el 1993, a Bill Clinton a centrar-se en els míssils balístics de teatre i amenaces similars, i a canviar-li el nom a Organització de Defensa de Míssils Balístics, BMDO. Amb un altre canvi a un enfocament més global fet per George W. Bush, el 2002 l'organització es va convertir en l'Agència de Defensa de Míssils.
L'Agència de Defensa de Míssils és parcialment o totalment responsable del desenvolupament de diversos sistemes de defensa de míssils balístics (BMD), incloent-hi el Patriot PAC-3, l'Aegis BMD, el THAAD i el sistema de defensa de mig recorregut terrestre amb un cost de 246.000 milions de dòlars.
També van liderar el desenvolupament de nombrosos altres projectes, com ara el Multiple Kill Vehicle i el més recent Multi-Object Kill Vehicle, l'Interceptor d'Energia Cinètica i el Làser Aerotransportat. Com a hereu del treball de l'SDI i el BMDO, l'MDA continua finançant la recerca fonamental en física d'altes energies, supercomputació/computació, materials avançats i moltes altres disciplines científiques i d'enginyeria.85-25: National Policy on Transfer of Scientific, Technical and Engineering Information, Security Innovation for Estate Protection
Declaració de missió miniatura|200x200px|Llançador de míssils antibalístics THAAD L'MDA publica actualment la següent declaració de missió:
"La missió de l'Agència de Defensa de Míssils (MDA) és desenvolupar i desplegar un sistema de defensa de míssils per capes per defensar els Estats Units, les seves forces desplegades, aliats i amics dels atacs de míssils en totes les fases de vol."
La Llei d'Autorització de Defensa Nacional es cita com la font original de la missió de l'MDA:
"La política dels Estats Units és mantenir i millorar un sistema de defensa antimíssils per capes eficaç i robust, capaç de defensar el territori dels Estats Units, els aliats, les forces desplegades i les capacitats contra l'amenaça dels míssils balístics, cada cop més complexa i en desenvolupament, amb un finançament subjecte a l'autorització anual d'assignacions pressupostàries i a l'assignació anual de fons per a la Defensa Nacional contra Míssils. Llei d'Autorització de Defensa Nacional (Llei Pública 114–328)"
Missió internacional miniatura|300x300px|L'Arrow 3 és un míssil antibalístic hipersònic exoatmosfèric, finançat, desenvolupat i produït conjuntament per Israel i els Estats Units. Els sistemes de defensa contra míssils balístics (BMDS) han de ser capaços d'operar en diferents regions del món per garantir l'èxit de la missió MDA. L'estratègia internacional va ser aprovada pel director de la MDA el 2007. L'estratègia general per als esforços internacionals és:
Divulgació: Comunicar la importància de la defensa antimisils promovent el BMDS a tot el món compartint informació amb aliats i socis. Capacitat i interoperabilitat: Identificar i integrar els sistemes dels EUA i dels socis per crear un sistema global de defensa antimíssils. Promoure la interoperabilitat entre els aliats. Tecnologia: Identificar i avaluar possibles tecnologies internacionals en suport de les capacitats del BMDS. Inversió: Identificar i executar oportunitats d'inversió amb aliats i socis. Força laboral: Formar una força laboral qualificada per executar l'Estratègia Internacional de la MDA.
A partir del 2017, MDA treballava en instal·lacions a Alemanya, Romania, Polònia, Japó, Qatar, Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units.
Possibles amenaces contra els Estats Units Els sistemes de míssils balístics que utilitzen propulsió avançada amb propel·lent líquid o sòlid són cada cop més mòbils, precisos i capaços d'atacar objectius a distàncies més llargues i estan proliferant a tot el món.
L'Iran actualment disposa de míssils de curt i mitjà abast amb sistemes de guia. El llançament per part de l'Iran d'un míssil balístic de combustible sòlid de mitjà abast demostra la seva capacitat per impactar en objectius a Israel i al sud d'Europa. L'Iran també va llançar amb èxit el vehicle de llançament espacial Safir el 2 de febrer de 2009. Aleshores es va especular que el desenvolupament d'un ICBM no es quedava gaire enrere. Els serveis d'intel·ligència informen que es podria haver construït un míssil entre el 2010 i el 2015, potser amb l'ajuda de tecnologia russa i nord-coreana. L'Iran també va desenvolupar recentment un míssil balístic hipersònic el 2022, que es pot moure quinze vegades la velocitat del so i pot arribar a objectius nord-americans i europeus, així com al continent nord-americà, en 15 minuts. Corea del Nord desplega actualment un míssil balístic Nodong capaç d'impactar al Japó i a Corea del Sud, i està desenvolupant un nou míssil balístic d'abast intermedi (IRBM) que podria arribar a Guam i a les Illes Aleutianes. També van demostrar amb èxit les tecnologies d'organització i separació necessàries per llançar un ICBM Taepo-Dong 2, que té la capacitat d'arribar als Estats Units. El míssil Taepodong es va provar per primera vegada el 2006 i va fallar 40 segons després de començar el vol. Els míssils nord-coreans són notòriament poc fiables, i moltes de les proves de míssils de la RPDC han fallat, inclosos els llançaments més recents del Taepodong-2 el 2009 i el 2012, i un llançament fallit del BM25 Musudan el 2016. L'1 de gener de 2017, Corea del Nord va anunciar la seva preparació final per a una prova d'un ICBM, per primera vegada. El 6 de març de 2017, Corea del Nord va llançar quatre míssils des de Tongchang-ri, una coneguda base de míssils de llarg abast, a les 7:36 hora local, un dels quals va aterrar al Mar del Japó, i els tres míssils restants van aterrar a la zona econòmica del Japó. El 4 de juliol de 2017, Corea del Nord va llançar un míssil balístic que tenia el potencial de ser un ICBM. Va volar per l'espai i va aterrar al Mar del Japó. "El llançament continua demostrant que Corea del Nord representa una amenaça per als Estats Units i els nostres aliats", va dir un comunicat del Pentàgon. Síria ha estat identificada com a amfitrió de míssils balístics de curt abast (ja que adquireix equipament de Corea del Nord i l'Iran).
Categories miniatura|253x253px|Míssil terra-aire (SAM) MIM-104 Patriot amb capacitats de míssils antibalístics . L'MDA divideix els seus sistemes en quatre fases: impuls; ascens; curs mitjà; i terminal. Cadascuna d'aquestes correspon a una fase diferent del règim de vol dels míssils balístics. Cada fase ofereix diferents avantatges i desavantatges per a un sistema de defensa antimisils (vegeu defensa antimisils classificada per fase de trajectòria), i la geografia de cada zona defensada dicta els tipus de sistemes que es poden emprar. Es creu que el concepte d'enfocament de defensa flexible i per capes resultant millora l'eficàcia general de la defensa. Com més oportunitats tingui un sistema per neutralitzar una amenaça (per exemple, derrocant un míssil), més grans seran les possibilitats d'èxit.
Les activitats també s'han classificat com a activitats que compleixen els objectius d'un dels cinc "blocs". Per exemple, el "bloc 4.0" es va definir com a "Defensa dels aliats i les forces desplegades a Europa de les amenaces limitades de llarg abast iranianes i ampliació de la protecció de la terra dels EUA". Incloïa el complex de defensa antimíssils dels EUA a Polònia que s'havia de construir i el radar europeu de mig recorregut (EMR), actualment situat al lloc de proves de defensa antimíssils balístics Ronald Reagan a l'atol de Kwajalein, que s'havia de modificar i traslladar a la República Txeca.
El 17 de setembre de 2009, l'administració Obama va descartar el pla "bloc 4.0" a favor d'un nou anomenat "Enfocament Adaptatiu Europeu per Fases" (EPAA).
Fase d'impuls Pot interceptar míssils de tots els abastos, però la fase d'impuls del míssil només dura d'un a cinc minuts. És el millor moment per rastrejar el míssil perquè és brillant i calent. Els interceptors i sensors de defensa antimíssils han d'estar molt a prop del llançament, cosa que no sempre és possible. Aquesta és la fase d'intercepció més desitjable perquè destrueix el míssil al principi del vol en el seu punt més vulnerable i les restes normalment cauran sobre el territori de les nacions llançadores.
Fase d'ascens Aquesta és la fase posterior al vol motoritzat però anterior a l'apogeu. És significativament menys desafiant que les intercepcions en fase impulsora, menys costosa, minimitza l'impacte potencial de les restes i redueix el nombre d'interceptors necessaris per derrotar un atac de míssils.
Fase de mig curs Aquesta fase comença després que el propulsor es cremi i comenci a desplaçar-se per l'espai. Això pot durar fins a 20 minuts. Qualsevol runa que quedi es cremarà en entrar a l'atmosfera. Els sistemes de defensa antimíssils terrestres poden defensar-se contra míssils balístics de llarg i mitjà abast en aquesta fase. Els elements mòbils poden defensar-se contra míssils de mitjà i curt abast a mitja trajectòria.
Fase terminal Aquesta fase és l'última oportunitat per interceptar el cap de guerra. Això conté el punt d'intercepció (PI) menys desitjable perquè hi ha poc marge d'error i la intercepció probablement es produirà a prop de l'objectiu defensat.
Referències
Categoria:Defensa antimíssils