Gabarnmung (o Nawarla Gabarnmung, és a dir, 'ubicació del forat a la roca' en jawoyn)Bruno David et al., Nawarla Gabarnmang, a 45,180±910 cal BP Site in Jawoyn Country, Southwest Arnhem Land Platea, in Journal of Australian Archaeology 73 (1), 2011. és un jaciment arqueològic que conté art rupestre a Austràlia. És en una balma al sud-oest de la Terra d'Arnhem, al Territori del Nord.
La cova estigué habitada durant, si més no, 44.000 anys, cosa que el situa entre els jaciments datats per radiocarboni més antics d'Austràlia (entre els jaciments més antics coneguts hi ha Madjedbebe).
Els gravats rupestres més antics daten de fa més de 28.000 anys, i són l'art prehistòric més antic conegut a Austràlia, de moment. La cova ha estat freqüentada pel poble Jawoyn des de fa tant de temps com es té ús de raó, segurament fins a la dècada dels 1950;Robert Gunn, Bruno David, Jean-Jacques Delannoy et Margaret Katherine, The past 500 years of rock art at Nawarla Gabarnmang, central-western Arnhem Land, in Bruno David, Paul S. C. Taçon, Jean-Jacques Delannoy, Jean-Michel Geneste (dir.), The Archaeology of Rock Art in Western Arnhem Land, Australia, 2017. però la seua existència fou oblidada fins al seu redescobriment el 2006. Les excavacions en començaren el maig del 2010.
Descripció Gabarnmung és al nord (Top End) del Territori del Nord, dins de la Terra d'Arnhem. És una regió aïllada en les terres tradicionals del poble jawoyn, a l'est del Parc Nacional de Kakadu, i a uns 35 km a l'oest de Maningrida. Aquesta balma es va crear excavant un túnel per una paret rocosa erosionada naturalment, donant com a resultat un espai de 19 m x 19 m amb un sostre gairebé horitzontal aproximadament d'1,45 m a 2,45 m sobre el nivell del terra. La volta d'aquest sostre està sostinguda per 36 pilars modelats per l'erosió natural de les fissures de la roca. Les excavacions revelen que alguns pilars preexistents foren eliminats, d'altres remodelats i d'altres reubicats. Les marques d'eines al sostre i als pilars indiquen clarament que aquestes modificacions van tenir un doble propòsit: crear un espai habitable i facilitar l'eliminació de roques abocades en un pendent de tartera.
El terra és cobert amb una barreja de cendra, arena fina, llim i fragments de roca d'uns 70 cm de gruix, disposats en set capes horitzontals diferents. Oberta al nord i al sud, la balma està totalment protegida dels elements. Presenta pintures prehistòriques que representen peixos, com ara barramundis, i altres animals com ara ualabis, cocodrils, figures humanes i esperits. La majoria d'aquestes pintures adornen el sostre, però d'altres se'n troben a les parets i als pilars de la cova.
Excavacions i datació La Balma de Gabarnmung la van redescobrir Ray Whear i Chris Morgan, de l'associació Jawoyn, durant un vol en helicòpter el 15 de juny del 2006. Aquesta associació va contactar llavors amb dos ancians del poble jawoyn, Wamud Namok i Jimmy Kalarriya, que els digueren que el nom del lloc era Nawarla Gabarnmang (Nawarla significa 'lloc de' i Gabarnmang 'forat a la roca' en jawoyn, i els digueren que l'havien visitat de xiquets. També identificaren el clan Buyhmi com els propietaris tradicionals del lloc.Bruno David et al., Nawarla Gabarnmang, a 45,180±910 cal BP Site in Jawoyn Country, Southwest Arnhem Land Platea, in Journal of Australian Archaeology 73 (1), 2011.
El jaciment el va excavar per primera volta el maig del 2010 un equip dirigit per Bruno David de la Universitat de Monash, amb Jean-Michel Geneste del Centre Nacional de Prehistòria, Hugues Plisson del CNRS de la Universitat de Bordeus, Christopher Clarkson de la Universitat de Queensland, Jean-Jacques Delannoy del CNRS de la Universitat de Savoia i Fiona Petchey de la Universitat de Waikato.
Un fragment d'una destral de pedra polida descobert per aquest equip internacional es va datar del 355000 abans de la nostra era, i això la fa l'eina més antiga coneguda d'aquest tipus al món. Una capa de cendra adherida a una llosa de roca pintada que havia caigut a terra ha estat datada per radiocarboni de 27631 ± 717 anys abans de la nostra era, cosa que indica que el sostre fou pintat fa més de 28.000 anys. La datació per radiocarboni del carbó vegetal extret de la capa estratigràfica més baixa dona una edat mitjana de 35400 ± 410 anys abans de la nostra era. Les sis capes superiors es van dipositar en els 20.000 últims anys. Aquesta és la pintura rupestre datada de manera fiable més antiga d'Austràlia.
La datació per radiocarboni del carbó vegetal extret del fons de la capa estratigràfica més baixa del sòl dona una edat mitjana de 45.180 anys abans de la nostra era, que correspondria al començament de l'ocupació humana del jaciment.Bruno David et al., Nawarla Gabarnmang, a 45,180±910 cal BP Site in Jawoyn Country, Southwest Arnhem Land Platea, in Journal of Australian Archaeology 73 (1), 2011. Els jaciments veïns de Madjedbebe i Nauwalabila 1 donr llapis d'hematites facetats i estriats d'estrats datats entre fa 45.000 i 60.000 anys, cosa que indica que l'abric de Gabarnmung podria haver estat decorat des de la seua construcció més antiga.
El jaciment també inclou panells de pintures recents, datades per radiocarboni amb un interval de confiança calibrat en un 95% entre els anys 1433 i el 1631, i entre el 1658 i el 1952, la qual cosa corrobora les afirmacions dels ancians de Jawoyn sobre la freqüentació de la cova des de la memòria històrica.
Vegeu també Balma Prehistòria d'Austràlia
Notes i referències
Categoria:Territori del Nord Categoria:Paleolític Categoria:Història d'Austràlia Categoria:Jaciments arqueològics