Canteen Kopje és un jaciment arqueològic a l'aire lliure situat a Barkly West, a la província del Cap Septentrional de Sud-àfrica. Ha proporcionat indústries lítiques que daten del paleolític inferior i l'edat de pedra mitjana, així com evidències d'ocupació de l'edat de pedra tardana. Està catalogat com a Patrimoni Provincial. S'hi ha instal·lat un circuit de visitants i panells informatius. Més informació, amb exemples de restes lítiques del jaciment i una rèplica del crani de Canteen Kopje són al Museu Barkly West i al Museu McGregor de Kimberley.
Mines de diamants en formacions al·luvials El jaciment representa una de les primeres operacions mineres de diamants en formacions al·luvials (a diferència de la prospecció superficial) i va contribuir a la febre dels diamants que va patir l'àrea per part dels europeus al 1870. La mineria hi continuà fins a la primeria de la dècada dels 1940.
Descobriment de la importància arqueològica del jaciment La presència de restes del paleolític inferior a l'àrea van observar-la el coronel James Henry Bowker i Mary Elizabeth Barber durant les primeres operacions mineres de diamants. Alguns prehistoriadors destacats com ara Clarence Van Riet Lowe, Henri Breuil i J. Desmond Clark van descriure el jaciment.Babe, J. 1872. The South African Diamond Fields. New York: David Wesley. Breuil va arribar-hi el 1929 i de nou a la dècada dels 1940. Segons sembla, va assenyalar que "no sols hi ha prou restes [ací] per omplir un museu, sinó fins i tot per a construir-ne un amb aquestes restes".
Classificació i noves amenaces A causa tant de la història minera del jaciment com del descobriment de restes acheulianes, una porció d'unes 8,56 hectàrees de Canteen Kopje fou classificat com a Monument Nacional el 1948 i després com a Patrimoni Provincial l'any 2000.
La mineria es va reprendre a la dècada dels 1990, i Canteen Kopje fou gairebé destruït. Es va fer pressió per a eliminar la protecció patrimonial del jaciment, per a permetre la represa de la mineria de diamants per part de petites operacions independents. La comunitat local va reconéixer el valor patrimonial del jaciment i donà suport als esforços del Consell de Monuments Nacionals i del Museu McGregor per preservar-lo. Més tard es va fundar un museu a l'aire lliure i, alhora, es va obrir un nou Museu Barkly West.
El 2015, un nou projecte miner amenaçava el jaciment.
Recerca arqueològica i geològica a la dècada dels 1990 Peter Beaumont, del Museu McGregor, feu excavacions arqueològiques a la fi de la dècada del 1990. John McNabb, de la Universitat de Southampton, treballà amb Beaumont en l'anàlisi tecnològica de les indústries acheulianes.Babe, J. 1872. The South African Diamond Fields. Nova York: David Wesley. Alguns arqueòlegs de la Universitat del Witwatersrand hi realitzaren més excavacions (inclosa la datació isotòpica cosmogènica).
La interpretació arqueològica del jaciment implica comprendre els processos de formació del dipòsit en relació amb els pujols circumdants i el riu Vaal, el curs del qual ha variat al llarg del temps.
El 2007, s'explorà una seqüència de 9 m de gruix a través de les Hutton Sands i les formacions al·luvials subjacents per fer-ne la datació i una anàlisi detallada de l'evolució de les indústries lítiques. La part superior de les graves al·luvials proporcionà nivells acheulians amb nuclis de Victoria West (anomenats així per una ciutat del Karoo on s'identificà per primera vegada aquest tipus de nucli). La part inferior de la seqüència conté indústries acheulianes més senzilles i anteriors.
Les ocupacions posteriors de l'edat de pedra, documentades en la part superior de la seqüència o en la superfície, s'han estudiat per arqueòlegs de la Universitat de Witwatersrand i de Toronto.
El crani de Canteen Kopje El crani de Canteen Kopje fou trobat al 1925 i descrit en Nature per Robert Broom el 1929. Ha estat objecte d'una reavaluació que ha demostrat que s'inclou en la variabilitat de les poblacions khoisan de l'Holocé.
Referències
Categoria:Jaciments arqueològics de Sud-àfrica