miniatura|316x316px|Groton, Connecticut (30 de juliol de 2004) - El submarí d'atac nuclear més nou i avançat del país i el vaixell líder de la seva classe, el PCU Virginia (SSN 774), torna a la drassana de General Dynamics Electric Boat després de completar amb èxit el seu primer viatge en mar obert, anomenat proves de mar "alfa". El Virginia és l'únic combatent important de la Marina preparat per unir-se a la flota que va ser dissenyada tenint en compte l'entorn de seguretat posterior a la Guerra Freda i que incorpora les capacitats de lluita i operacions necessàries per dominar els litorals mentre es manté el domini submarí en mar obert. El Virginia i la resta de vaixells de la seva classe estan dissenyats específicament per incorporar tecnologies emergents que proporcionaran noves capacitats per fer front a les noves amenaces. El Virginia es lliurarà a la Marina dels Estats Units aquesta tardor. Fotografia de la Marina dels Estats Units per General Dynamics Electric Boat (PUBLICADA) La submarí classe Virgínia, o classe SSN-774, és una classe de submarí d'atac de propulsió nuclear amb capacitat de míssil de creuer en servei amb la Marina dels Estats Units. La classe està dissenyada per a un ampli espectre de missions en mar obert i litorals, incloent-hi la guerra antisubmarina i les operacions de recopilació d'intel·ligència. Està previst que substitueixin els submarins d'atac més antics de la classe Los Angeles, molts dels quals ja han estat donats de baixa, així com quatre variants de submarins amb míssil de creuer dels submarins de la classe Ohio. Després del desmantellament del submarí de la classe Los Angeles USS Helena (SSN-725) el 25 de juliol de 2025, la classe Virginia es va convertir en la classe de submarins activa més nombrosa del món.
Els submarins de la classe Virginia s'adquiriran fins al 2043 i s'espera que romanguin en servei fins almenys el 2060, i s'espera que els submarins posteriors operin fins a la dècada del 2070.
El 14 de març de 2023, el pacte de seguretat trilateral australià-britànic-americà conegut com a AUKUS va anunciar que la Royal Australian Navy compraria tres submarins de la classe Virginia com a mesura provisional entre la retirada dels seus submarins CollinsCollins de propulsió convencional. i l'adquisició dels futurs submarins de la classe SSN-AUKUS. Si l'SSN-AUKUS s'endarrereix, Austràlia tindrà l'opció de comprar dos submarins addicionals de la classe Virginia .
Història miniatura|Representació d'un submarí d'atac classe Virginia La classe es va desenvolupar amb el nom en clau Centurion, més tard rebatejat com a New SSN (NSSN). L'"Estudi Centurion" es va iniciar el febrer de 1991. El submarí de la classe Virginia va ser el primer vaixell de guerra de la Marina dels Estats Units amb el seu desenvolupament coordinat mitjançant tecnologia de visualització 3D com CATIA, que comprèn enginyeria assistida per ordinador (CAE), disseny assistit per ordinador (CAD), fabricació assistida per ordinador (CAM) i gestió del cicle de vida del producte (PLM). Tot i això, van sorgir problemes de disseny per a l'Electric Boat, i problemes de manteniment per a la Marina.
L'any 2007 s'havien dedicat aproximadament 35 milions d'hores de treball al disseny de la classe Virginia . La construcció d'un sol submarí de la classe Virginia ha requerit uns nou milions d'hores de treball, i més de 4.000 proveïdors. Es preveu que cada submarí faci entre 14 i 15 desplegaments durant la seva vida útil de 33 anys. miniatura|Perfil de l'USS Virginia (SSN-774) La classe Virginia estava pensada en part com una alternativa menys costosa al (1,8 dòlars). mil milions enfront de 2,8 dòlars mil milions), la producció de la qual es va cancel·lar després que només s'haguessin completat tres vaixells. Per reduir costos, els submarins de la classe Virginia utilitzen molts components "comercials disponibles" (COTS), especialment en els seus ordinadors i xarxes de dades. Les millores en la tecnologia de construcció naval han reduït els costos de producció per sota dels 1,8 dòlars mil milions de dòlars projectats per a l'any fiscal 2009.
En audiències davant dels comitès de la Cambra de Representants i del Senat, el Servei de Recerca del Congrés (CRS) i testimonis experts van declarar que la taxa d'adquisició anual d'un sol vaixell de la classe Virginia —que augmentaria a dos el 2012— resultaria en costos de producció unitaris excessius, però amb un complement insuficient de submarins d'atac. En una declaració del 10 de març de 2005 al Comitè de Serveis Armats de la Cambra, Ronald O'Rourke del CRS va declarar que, suposant que la taxa de producció es mantingui com estava previst, "les economies d'escala de producció per als submarins continuarien sent limitades o deficients".
El 2001, Newport News Shipbuilding i la General Dynamics Electric Boat Company van construir una versió a escala de quart d'un submarí de la classe Virginia anomenat Large Scale Vehicle II (LSV II) Cutthroat. El vehicle va ser dissenyat com una plataforma de proves assequible per a noves tecnologies.
La classe Virginia es construeix mitjançant un acord industrial dissenyat per mantenir tant GD Electric Boat com Newport News Shipbuilding, les dues úniques drassanes dels EUA capaces de construir submarins de propulsió nuclear. Segons l'acord actual, les instal·lacions de Newport News construeixen la popa, l'habitabilitat, els espais de maquinària, la sala de torpedes, la vela i la proa, mentre que Electric Boat construeix la sala de màquines i la sala de control. Les instal·lacions alternen el treball a la planta del reactor, així com el muntatge final, les proves, l'equipament i el lliurament.
O'Rourke va escriure el 2004 que, "En comparació amb una estratègia d'una iarda, els enfocaments que impliquen dues iardes poden ser més cars, però ofereixen possibles beneficis compensatoris". Entre les afirmacions de "beneficis compensatoris" que O'Rourke atribueix als partidaris d'un acord de construcció de dues instal·lacions hi ha que "permetria als Estats Units continuar construint submarins en una drassana, fins i tot si l'altra drassana esdevé incapaç de construir submarins permanentment o durant un període de temps sostingut a causa d'un esdeveniment catastròfic d'algun tipus", inclòs un atac enemic.
Per baixar el preu del submarí a 2 dòlars mil milions per submarí en dòlars de l'exercici fiscal 2005, la Marina va instituir un programa de reducció de costos per retallar aproximadament 400 dòlars milions del preu de cada submarí. El projecte es va anomenar "2 per 4 en 12", referint-se al desig de la Marina de comprar dos vaixells per 4 dòlars mil milions a l'exercici fiscal 2012. Sota la pressió del Congrés, la Marina va optar per començar a comprar dos vaixells per any a l'exercici fiscal 2011, cosa que significava que els funcionaris no podrien obtenir els 2 dòlars mil milions de dòlars abans que el servei comencés a comprar dos submarins a l'any. Tanmateix, el director del programa, Dave Johnson, va dir en una conferència el 19 de març de 2008 que el programa només costava 30 dòlars milions d'aconseguir els 2 dòlars objectiu de preu de mil milions, i assoliria aquest objectiu a temps.
Innovacions miniatura|, l'últim vaixell del Bloc I, a la cerimònia de posada en servei. Els seus pals avançats són visibles en aquesta imatge. La classe Virginia incorpora diverses innovacions que no es trobaven en les classes anteriors de submarins dels EUA.
Barreres tecnològiques A causa de la baixa taxa de producció de Virgínia, la Marina va entrar en un programa amb DARPA per superar les barreres tecnològiques per reduir el cost dels submarins d'atac, de manera que se'n poguessin construir més i mantenir la mida de la flota.
Conceptes de propulsió no restringits per un eix central. Armes emmagatzemades i llançades externament (especialment torpedes). Alternatives conformes a la matriu de sonars esfèrics existent. Tecnologies que eliminen o simplifiquen substancialment els sistemes de buc, mecànics i elèctrics existents dels submarins. Automatització per reduir la càrrega de treball de la tripulació per a tasques estàndard
Torres modulars unificades Els submarins de la classe Virginia són la primera classe on tots els pals comparteixen un disseny comú (el pal modular universal (UMM)), dissenyat per L3 KEO (anteriorment Kollmorgen). S'han maximitzat els components compartits i algunes opcions de disseny també es comparteixen entre diferents pals. El primer UMM es va instal·lar al , un submarí de la classe Los Angeles . L'UMM és un sistema integrat per allotjar, muntar i donar suport a antenes i sensors muntats al pal del submarí. Els UMM són els següents:
Màstil de snorkel Dos pals fotònics Dos pals de comunicació Un o dos pals de comunicació per satèl·lit d'alta velocitat de dades (SATCOM), construïts per Raytheon, que permeten la comunicació a una freqüència superalta (per a enllaç descendent) i a una freqüència extremadament alta (per a enllaç ascendent) Màstil de radar (amb radar de cerca i navegació de superfície AN/BPS-16) Màstil de guerra electrònica (AN/BLQ-10 Electronic Support Measures) utilitzat per detectar, analitzar i identificar senyals de radar i de comunicació de vaixells, avions, submarins i transmissors terrestres
Torres fotòniques miniatura|Un mariner utilitzant un comandament d'Xbox 360 per controlar els pals fotònics de l'USS Colorado el 2018. És el primer submarí que utilitza aquest comandament d'Xbox. La classe Virginia és la primera a utilitzar sensors fotònics en lloc d'un periscopi tradicional. La classe està equipada amb càmeres d'alta resolució, juntament amb sensors d'intensificació de llum i infrarojos, un telèmetre làser infraroig i una matriu integrada de Mesures de Suport Electrònic (ESM). Dos conjunts redundants d'aquests sensors estan muntats en dos pals fotònics AN/BVS-1 situats fora del buc de pressió. Els senyals dels sensors dels pals es transmeten a través de línies de dades de fibra òptica a través de processadors de senyals fins al centre de control. Les imatges dels pals es mostren en interfícies de pantalla de cristall líquid al centre de comandament.
El disseny dels primers periscopis òptics requeria que penetressin al buc de pressió, cosa que reduïa la integritat estructural del buc de pressió i augmentava el risc d'inundació, i també requeria que la sala de control del submarí estigués situada directament sota la vela/aleta. La implementació de pals fotònics (que no penetren al buc de pressió) va permetre traslladar la sala de control del submarí a una posició dins del buc de pressió que no necessàriament està directament sota la vela.
Els pals fotònics actuals tenen un aspecte visual tan diferent dels periscopis ordinaris que, quan es detecta el submarí, es pot identificar clarament com un vaixell de la classe Virginia . Com a resultat, els pals fotònics actuals seran substituïts per pals fotònics de perfil baix (LPPM), que s'assemblen més als periscopis tradicionals dels submarins.
En el futur, es podria instal·lar un pal fotònic panoràmic modular assequible no giratori, que permetria al submarí obtenir una vista simultània de 360° de la superfície del mar.
Propulsor A diferència d'una hèlix de pales tradicional, la classe Virginia utilitza propulsors de bombament-reacció de BAE Systems, desenvolupats originalment per als SwiftsureSwiftsure de la Royal Navy. El propulsor redueix significativament els riscos de cavitació i permet un funcionament més silenciós.
Sistemes de sonar millorats