, conegut com a Manolo Vital, fou un conductor d'autobús, sindicalista, militant comunista i activista veïnal vinculat al barri de Torre Baró (districte de Nou Barris, Barcelona). És conegut sobretot per l’acció reivindicativa del 7 de maig de 1978, quan va portar un autobús de la línia 47 fins a Torre Baró per demostrar que el transport públic hi podia arribar, en el marc d’una mobilització veïnal i organitzada. La seva figura esdevingué coneguda després de la pel·lícula El 47.

Biografia Durant dècades va mantenir viva la recerca del seu pare, assassinat durant la Guerra Civil a València d'Alcàntara, i va morir sense arribar a saber on eren les seves restes, que es van identificar el 2024 en una mina del municipi.

Va emigrar de jove a Barcelona i va treballar a la companyia municipal de transports, on va destacar com a sindicalista i impulsor de les aleshores clandestines Comissions Obreres. A Torre Baró va conèixer Carme Vila Olivé, que l'acompanyaria en la vida i en la lluita.

El 1970 va fundar i presidir la primera associació de veïns de Nou Barris: l’Associació de Veïns del Sector de Vallbona Trinitat, sorgida en el context de l’oposició popular a un pla urbanístic. Va impulsar la lluita per dur aigua potable a Torre Baró el 1972, impulsant el tall de l'Avinguda Meridiana.

Des de 1978 fins a 1994 va presidir l’Associació de Veïns de Torre Baró. El 6 de maig de 1978 va segrestar un autobús al Passeig Valldaura i el va portar fins a Torre Baró per demostrar que un autobús podia arribar-hi. Mig any després l'Ajuntament de Barcelona va acceptar que la línia 47 arribés a Torre Baró. L’acció va comptar amb suport veïnal i s’ha interpretat com a part d’una estratègia col·lectiva i organitzada del moviment veïnal i sindical de Nou Barris, amb presència de CCOO i del PSUC.

Va ser jutjat i acusat de segrest, i l’empresa el va amenaçar amb l’acomiadament, però la pressió veïnal va contribuir a la seva readmissió; posteriorment, el servei d’autobús al barri es va consolidar.

Reconeixements El 1997 l'Ajuntament de Barcelona li va concedir la Medalla d'Honor de Barcelona (àmbit Nou Barris) pel seu lideratge en la fundació i dinamització del moviment veïnal del districte. El 2024 l'Ajuntament va dedicar-li una parada d'autobús i va impulsar la denominació d'una rotonda/plaza al punt d'entrada del bus 47 al barri. El 2026 es va aprovar modificar el nom de la rotonda per incloure també el de la seva parella, l'activista Carme Vila.

En la cultura popular La seva figura ha estat recreada a la pel·lícula El 47 (dir. Marcel Barrena), que ha contribuït a popularitzar el relat de la lluita veïnal per la connexió de Torre Baró. Diversos articles han remarcat que el film posa el focus en l’episodi del 1978 i que simplifica o no explicita la militància política i sindical del protagonista. El 2024, l’Ajuntament va impulsar la dedicació d’una parada d’autobús i d’una rotonda amb el seu nom a l’entorn on el 47 va accedir a Torre Baró.

Referències

Categoria:Persones de Nou Barris Categoria:Sindicalistes barcelonins Categoria:Medalles d'Honor de Barcelona Categoria:Morts el 2010 Categoria:Persones de la província de Càceres Categoria:Nascuts el 1923