La Potentilla alchimilloides , en català peucrist, com l'Alchemilla alpina, és una espècie de planta dins el gènere Potentilla i la família de les rosàcies que viu als Pirineus.

Descripció Planta perenne, vivaç, herbàcia, però amb la soca més o menys llenyosa; amb tiges floríferes més llargues que les fulles basals i que poden arribar fer uns dos pams d'alçada. Com totes les potentil.les, els estams i carpels són nombrosos i té un segon calze extern (calicle) amb segments linear lanceolats, prims però aproximadament tant llargs com els sèpals normals. Els fruits són independents, constituït per un conjunt d'aquenis o núcules.

Pertany al grup de potentil.les amb fulles basals palmaticompostes amb 5-7 (algunes rares vegades 3) folíols verds fosc pel costat superior i blancs o grisos (amb pèls sedosos) per sota. Aquests folíols són majoritàriament enters, només amb algunes petites dents a l'àpex. Tot plegat fa que les fulles basals prenguin un aspecte molt semblant al que tenen les alquemil.les del grup alpina al que fa referència el seu epítet específic: alchimilloides. Fins i tot, es poden arribar a confondre aquestes dues espècies quan no tenen flors i tenen el mateix nom vulgar, d'altra banda ambigu (peucrist).

Les flors pentàmeres de color blanc apareixen reunides en una inflorescència erecta amb flors nombroses. Tenen cinc pètals emarginats (amb una petita escotadura a la part superior) i poden arribar a fer un cm de llarg.

Hàbitat i distribució La Potentilla alchimilloides és un oròfit propi de les muntanyes del SW del mediterrani. Viu principalment als Pirineus, tant a la part francesa com al sud. També s'ha trobat en alguns punts del sistema Ibèric (el Moncayo) i la serralada Cantàbrica, des de la frontera entre Burgos i Santander fins a la Vall d'Aran, Andorra, els Pallars i el Ripollès. Viu també en serres prepirinenques, arribant al Boumort, o a la serra de l'Obac o el Port del Comte i als voltants de Berga. Fora de la península ibèrica n'existeixen algunes poblacions a les muntanyes de l'Atlas, al Marroc, raó per la qual no pot ser considerada un endemisme ibèric. Als Països Catalans la trobem en fissures i replanets de roques preferentment calcàries de l'estatge subalpí i la part inferior de l'estatge alpí entre 170 i 2400m d'altiud.

Taxonomia Potentilla alchimilloides va ser descrita el 1782 pel naturalista i pirineista occità Philippe-Isidore Picot de Lapeyrouse

A la bibliografia consultada de vegades s'escriu P.alchimilloides (amb una i primer) i de vegades s'escriu P. alchemilloides (amb una e primer). La BDBC afirma que la primera és l'acceptada i per tant, P. alchemilloides (encara que per una única lletra) no seria correcta.

Les normes taxonòmiques són molt estrictes i encara que semblaria que una espècie semblant a l'Alchemilla hauria de dir-se, lògicament, alchemilloides, el que té més importància i prioritat absoluta és el nom tal com el va batejar la primera persona que va descriure aquesta espècie. En aquest cas, el que val és comprovar com va escriure exactament aquest nom en Lapeyrouse al número 1 (pàgines de la 212 a la 215) de la "Histoire et Mémoires de l'Academie Royale des Sciences, Inscriptions et Belles Lettres de Toulouse"(1782).

Per embolicar encara més la troca (i reforçar que el nom correcte és amb "i" primer), segons "Plants of the World Online" Potentilla alchemilloides Willd. ex D.F.K.Schltdl. (1816) seria un sinònim (no acceptat com a nom vàlid) de Potentilla geranioides var. geranioides un tàxon semblant que viu entre Turquia i Iran que tindria flors de color groc.

Referències

Categoria:Potentilla