La pita gorjablanca (Pitta vigorsii) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels pítids (Pittidae) endèmica d'Indonèsia L'hàbitat natural són els boscos humits de terres baixes subtropicals o tropicals. Està amenaçada per la pèrdua d'hàbitat.
Descripció Pitta vigorsii pot arriba a fer una longitud aproximada de 19 cm. El dimorfisme sexual no és pronunciat. Els adults tenen el cap i clatell negres, amb un supercili llarg i blanquinós que s'estén des del clatell fins a la base del bec. Les parts superiors són de color verd fosc, el carpó és de color blau turquesa i la cua és negra amb la punta verda. A les cobertores de les ales menors apareixen grans taques de color blau turquesa. Les plomes de vol són negres, les secundàries tenen vores blavoses i verdes, i les primàries una taca blanca a la base. La barbeta i la gola són blanquinoses, la resta de les parts inferiors són de color marró clar, amb una taca negre-escarlata al centre del ventre, i les cobertores subcaudals són de color vermell pàl·lid. L'iris és de color castany fosc. Les potes són de color rosa pàl·lid a marró vermellós i les urpes de color gris fosc. El bec és negre, amb una base de color camussa a la base de la mandíbula inferior. El bec dels ocells juvenils i immadurs també és negre, però amb la punta de color vermell ataronjat.
Distribució i hàbitat La pita gorjablanca és endèmica d'Indonèsia. Es troba al mar de les illes Banda, Watubela i les illes Kai, i s'estén fins a les illes Tanimbar: Babar, Sermata i les illes Barat Daya (Damar i Romang).
Estat de conservació La població s'estima entre 5.000 i 10.000 individus madurs. Tot i que té una població relativament petita, es troba en múltiples subpoblacions que s'estenen per tot el mar de les illes Banda. L'única amenaça (pèrdua d'hàbitat) probablement serà la causa de disminucions molt lentes, ja que l'espècie és força adaptable a la degradació dels boscos. Per aquestes raons, està catalogada com a espècie en risc mínim en la Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN.
Taxonomia La pita gorjablanca va ser descrita per primer cop l'any 1838 per l'ornitòleg anglès pel naturalista anglès John Gould amb el mateix nom binomial Pitta vigorsii i la localitat tipus "costa oriental d'Austràlia"; error, corregit l'any 1862 per Wallace per les illes Banda.
Anteriorment, la pita gorjablanca , la pita elegant (P. elegans) i la pita ornada (P. concinna) es classificaven com a pita elegant i es van separar en funció de diferències bioacústiques i de plomatge basades en un estudi de l'any 2020.
L'espècie és monotípica: no es reconeix cap subespècie.
Referències
Categoria:Pítids Categoria:Ocells d'Àsia