Els superportaavions de la classe Kitty Hawk de la Marina dels Estats Units van ser una millora incremental respecte als vaixells de la . Se'n van construir tres, tots a la dècada de 1960, (1961–2009), (1961–2003), i (1965–1996), així com la variant (1967–2007).

El vaixell principal de la classe, el Kitty Hawk, va ser donat de baixa el 2009, sent l'últim de la classe a deixar el servei actiu.

Portaavions Forrestal millorats Les majors diferències respecte als Forrestal són la major longitud i una col·locació diferent dels elevadors; dos són a proa de l'illa, un a popa de l'illa i un altre a la popa de babord. El moviment de l'elevador número 4 des de la proa fins a la popa de l'angle el feia útil per al moviment d'aeronaus, ja que l'elevador de la part davantera del Forrestal estava situat tant a la ruta d'aterratge com a la ruta de llançament de les catapultes de cintura.

Es van utilitzar tres drassanes diferents per construir els vaixells. El Kitty Hawk va ser construït a la New York Shipbuilding Corporation, el Constellation a la New York Naval Shipyard, l'America i el John F. Kennedy a la Newport News Shipbuilding. El John F. Kennedy és similar a les unitats anteriors en la disposició de la coberta de vol i la propulsió, però té prou diferències com per classificar-lo en la seva pròpia classe. La propulsió consistia en quatre turbines Westinghouse amb engranatges, , quatre eixos amb vuit Calderes Foster Wheeler.

Diferències de construcció i disseny El disseny inicial de la classe es coneixia com a SCB 127, i Kitty Hawk i Constellation es van completar per dissenyar l'SCB 127A.

Les tres primeres unitats es van construir amb un sistema de míssils terra-aire Terrier. Els llançadors de míssils de suport i els radars AN/SPG-55 ocupaven una gran quantitat d'espai, alhora que duplicaven les capacitats de les escortes de defensa aèria, i posteriorment es van retirar. El John F. Kennedy no tenia Terrier i es va construir amb el Sea Sparrow de curt abast, el Sistema de Míssils de Defensa Puntual Bàsic (BPDMS). Tots van ser finalment equipats amb el Sea Sparrow (NSSM) de l'OTAN i el Phalanx CIWS per a autodefensa. El 2001, el Kitty Hawk va rebre dos llançadors de míssils Rolling Airframe que substituïen l'equipament Sea Sparrow i Phalanx CIWS de proa. El conjunt de guerra electrònica SLQ-32 es va afegir com a part del Programa d'Extensió de la Vida útil (SLEP) del Kitty Hawk i el Constellation.

L'America va ser dissenyat dins del projecte SCB 127B i, per tant, tenia diverses diferències respecte a les unitats principals de la classe. En lloc de dues àncores davanteres, una a cada costat, l'America no tenia àncora a babord i una àncora addicional a popa, un canvi realitzat per adaptar-se al sonar AN/SQS-23. L'America va ser l'únic portaavions nord-americà posterior a la Segona Guerra Mundial que es va construir amb sonar, que però es va eliminar a principis dels anys vuitanta. També tenia una xemeneia estreta en comparació amb les unitats anteriors.

Classe de John F. Kennedy Originalment, el estava previst que fos el quart portaavions de la classe Kitty Hawk, però com que va rebre moltes modificacions en el marc del projecte SCB 127C, va formar la seva pròpia classe de vaixells i sovint es classifica com a classe d'un sol vaixell. El Kennedy va fer canvis de disseny similars pel que fa a les àncores per allotjar un conjunt de sonars, però el sonar mai es va instal·lar. També hi va haver una proposta per fer-lo funcionar amb propulsió nuclear en el marc del projecte competidor SCB 211A, però com que el Congrés no ho va autoritzar, el Kennedy es va construir com un portaavions de propulsió convencional. La seva xemeneia també era diferent i estava inclinada cap a fora borda per enviar el gas de la xemeneia lluny de la coberta de vol. L'extrem angulat de la cintura també era diferent del dels altres Kitty Hawks, ja que s'assemblava més al del Nimitz. El Kennedy també era 17 peus (5,2 m) més curt de longitud que els altres portaavions de la classe Kitty Hawk.

Desmantellament De 1987 a 1991, Kitty Hawk va ser revisada per 785 milions de dòlars en el marc del Programa d'Extensió de la Vida útil (SLEP) a la Drassana Naval de Filadèlfia. De 1990 a 1992, el Constellation va rebre els seus 800 dòlars extensió de la vida útil de milions també a Filadèlfia. El programa tenia com a objectiu afegir 15 anys a la vida útil dels vaixells. El John F. Kennedy no va ser revisat com a part del SLEP. En canvi, de 1993 a 1995, va rebre una indemnització de 491 milions de dòlars. Va ser el projecte final de la Drassana Naval de Filadèlfia abans del seu tancament. L'America havia estat programada per ser revisada en el marc del programa d'extensió de la vida útil després del Constellation, però va ser donada de baixa el 9 d'agost de 1996, durant un període de retallades pressupostàries després de la Guerra Freda. L'America estava en molt mal estat quan va ser donada de baixa i, per tant, malgrat la seva importància històrica, no es va mantenir com a actiu de donació. Va ser utilitzada com a objectiu de foc real i enfonsada el 14 de maig de 2005.

El Constellation va ser donat de baixa el 7 d'agost de 2003. El John F. Kennedy va ser donat de baixa el 23 de març de 2007. Només el Kitty Hawk va romandre en servei a principis de 2008 i va ser substituït per com a portaavions desplegat avançat al Japó. El Kitty Hawk va tornar als Estats Units després de la pèrdua de servei. Va ser donat de baixa el 12 de maig de 2009.

Galeria

Referències

Categoria:Portaavions de la Marina dels Estats Units d'Amèrica