L' avió furtiu (també anomenat avió amb tecnologia de sigil o stealth) és un tipus d'aeronau dissenyada per evitar la detecció per part dels sistemes radar, infrarojos, visuals i acústics mitjançant l'ús de diverses tecnologies avançades.
Tot i que cap avió és totalment invisible al radar, la tecnologia furtiva redueix dràsticament la secció eficaç de radar (RCS, per les seves sigles en anglès), cosa que permet a l'aparell realitzar missions d'atac o reconeixement amb una probabilitat de supervivència molt més alta en territori enemic.
Història i desenvolupament Els orígens de la tecnologia furtiva es remunten a la Segona Guerra Mundial, amb experiments alemanys com l'ala volant Horten Ho 229. No obstant això, el desenvolupament modern va començar durant la Guerra Freda.
L'avenç teòric: El físic soviètic Piotr Ufímtsev va publicar el 1962 un document on demostrava que el retorn del radar no depenia de la mida de l'objecte, sinó de la disposició de les seves arestes. L'aplicació pràctica: Els Estats Units van utilitzar aquestes teories per crear el programa secret Have Blue, que va portar al desenvolupament del Lockheed F-117 Nighthawk, el primer avió furtiu operacional l'any 1983. Evolució: Posteriorment van aparèixer el bombarder B-2 Spirit i caces de cinquena generació com l'F-22 Raptor i l'F-35 Lightning II.
Principis de disseny Per aconseguir la invisibilitat electromagnètica, els enginyers es basen en tres pilars fonamentals:
Forma geomètrica L'avió es dissenya amb angles tancats i superfícies planes (facetació) o corbes molt calculades per desviar les ones del radar cap a direccions diferents de la font emissora. Les arestes, les entrades d'aire i les derives solen estar alineades per concentrar el retorn del radar en pocs angles molt concrets.
Materials absorbents de radar (RAM) S'utilitzen pintures i materials compostos que absorbeixen l'energia de les ones de ràdio en lloc de reflectir-les. Aquests materials solen contenir partícules de ferro o polímers especials que converteixen l'energia electromagnètica en calor.
Reducció de la signatura tèrmica i acústica Infrarojos: S'amaguen les sortides dels motors i es refreden els gasos d'escapament per evitar que els sensors tèrmics detectin la calor dels motors. Soroll: S'utilitzen dissenys de motor que redueixen l'empremta sonora a llargues distàncies.
Limitacions i desavantatges L'ús de la tecnologia furtiu implica certs compromisos: Cost elevat: Tant el desenvolupament com el manteniment (especialment dels revestiments RAM) són extremadament cars. Càrrega interna: Per no trencar el perfil furtiu, les armes s'han de portar en bodegues internes, cosa que limita la capacitat de càrrega total.
Avions furtius destacats + Llista d'aeronaus furtiu destacades Model País d'origen Tipus Estat F-117 Nighthawk Atac al terra Retirat (2008) B-2 Spirit Bombarder estratègic Operatiu F-22 Raptor Caça de superioritat aèria Operatiu F-35 Lightning II / Multi Caça polivalent Operatiu Sukhoi Su-57 Caça polivalent Operatiu Chengdu J-20 Caça de superioritat aèria Operatiu
Referències
Bibliografia
Vegeu també Tecnologia furtiva Radar Contramesures electròniques
Furtiu Categoria:Tecnologia militar