Cinema de les cicatrius (; o també (; anglès: scar cinema) és un moviment cinematogràfic xinès que va sorgir a finals dels anys 1970 i va tenir el seu punt important els anys 80. El terme estableix un cert paral·lelisme amb la denominada literatura de les cicatrius i d'alguna forma fa referència a la idea de la cicatriu com a marca visible d'un passat traumàtic que continua influint en el present i que ha tingut una especial rellevància en diversos contextos culturals d'un país. Un dels casos més significatius son el moviments literaris i cinematogràfics apareguts a la Xina post Mao.
Context històric Com amb totes les altres manifestacions culturals, el cinema es va veure profundament afectat pels estralls de la Revolució Cultural (1966-1976). Després de la mort de Mao (1976), el Partit Comunista Xinès va iniciar una etapa d'obertura i reformes, inicialment en el període definit com la Primavera de Pequín (1977-1978) amb Hua Guofeng com a Secretari del Partit i més tard sota el primer ministre Deng Xiaoping. Això va permetre que la producció cinematogràfica que s'havia aturat durant un temps es pogués reiniciar gradualment amb una producció exclusiva d'obres ideològicament ortodoxes. Van ser els cineastes de la Quarta Generació els que van començar a plasmar les seves inquietuds formals en films que volien desvetllar els traumes soferts. Posteriorment els directors de la Cinquena Generació, formada principalment per cineastes que van néixer després de la fundació de la República Popular el 1949, i van arribar a la majoria d'edat durant el període de la Revolució Cultural, també van incorporar -se al moviment. Però el gènere cinematogràfic va ser de curta durada; arran de l'enduriment de l'aparell de control cultural del govern després de les protestes de la plaça de Tiananmen de 1989, moltes pel·lícules , independentment de la seva veracitat, van ser prohibides, almenys temporalment, i el gènere de la "cicatriu" va desaparèixer pràcticament de la producció cinematogràfica xinesa.
Característiques principals Els films més representatius del moviment tracten temes relacionats amb els traumes personals i socials causats per les polítiques represevises com van ser el Moviment anti-drtetà, la Banda dels Quatre, el Gran Salt Endavant i especialment la ja citada, Revolucio Cultural. En general els films utlitzen un estil narratiu i visual més realista, i més crític que les produccions oficialistes d'èpoques pasades. Els cineastes utilitzen narracions íntimes i a petita escala centrades en tragèdies individuals com a representacions microcòsmiques d'un trauma social massiu. En el seu moment el cinema de cicatrius va representar una ruptura amb el cinema tradicional xinès, molt carregat de propaganda ideològica i d'alguna forma va marcar un camí per a la modernització narrativa del cinema xinès i va influenciar a les futures generacions de cineastes.
Directors miniatura|133x133px|Tian Zhuangzhuang miniatura|102x102px|Xie Jin miniatura|120x120px|Wu Tianming miniatura|102x102px|Wu Yonggang Cal tenir en compte que la majoria dels primers directors del moviment eren autodidactes , amb poca formació acadèmica i pràcticament sense contacte amb la filmografía estrangera del moment. Un dels primers directors en plasmar la crítica als fets passats va ser Yang Yanjin amb el diptic Troubled Laughter i Narrow Street que a part dels aspectes relacionats amb el trauma dels anys recents, també va significar un cert manifest estètic representatiu de la nova generació.
Wu Yonggang i Wu Yigong van filmar Evening Rain que s'ha definit com una de les mostres més sensibles i emotives del cinema de les cicatrius, on la narració dels fets de la Revolució Cultural no inclou grans movilitzacions ni espectacles de masses sino que els interprets transmeten l'angoixa i la tensió extrema sense moure's de l'ambient opressiu d'un vaixell.
Un cas especial va ser el del director Wu Tianming, que durant la Revolució Cultural, gràcies a que feia d'actor no va ser enviat al camp per seguir el procés de reeducació com si que van seguir la majoria dels directors de l'època.
Però el cinema de cicatrius no va ser només un patrimoni dels cineastes de la Cuarta Generació. Realitzadors veterans com Li Jun amb Xu Mao and his Daughters, i especialment Xie Jin amb tres films, Legend of Tianyun Mountain, The Herdsman (Mu Ma Ren) i amb Hibiscus Town, considerada l'obra mestre del director i amb una narració centrada exclusivament en els fets de la Revolució Cultural, que el director va viure de primera mà quan va ser enviat a netejar els lavabos dels estudis de Shanghai (on ell hi havia treballat com a director) i desprès a un camp de reeducació.
Dels directors de la Cinquena Generació destaca Tian Zhuangzhuang amb el seu film The Blue Kite, que s´ha considerat com un dels exemples per excel·lència de la realització cinematogràfica de la Cinquena Generació i en particular, en relació a l'impacte que van tenir els esdeveniments polítics sobre els directors que van créixer als anys 50 i 60.El film va ser prohibit pel govern xinès després de la seva finalització, juntament amb una prohibició de deu anys de fer cinema imposada a Tian. Sota la seva tutela ens van formar molts dels directors de la Cinquena Generació.
Pel·lícules destacades +AnyTítol xinèsTítol anglès Director1979苦惱人的笑Troubled LaughterYang Yanjin1981小街Narrow Street1980天云山传奇Legend of Tianyun MountainXie Jin1981许茂和他的女儿们Xu Mao and his DaughtersLi Jun1981巴山夜雨Evening RainWu Yonggang i Wu Yigong1982牧马人The Herdsman (Mu Ma Ren)Xie Jin1983人生LifeWu Tianming1986芙蓉鎮Hibiscus TownXie Jin1993 蓝风筝The Blue KiteTian Zhuangzhuang1996活着To LiveZhang Yimou
Referències
Categoria:Cinema a la República Popular de la Xina Categoria:Cinema a la Xina