Tecnofeudalisme Àmbit Economia política, sociologia, tecnologia Conceptes relacionats Capitalisme de plataformes, Capitalisme de vigilància, Neofeudalisme Autors destacats Ianis Varufakis, Cédric Durand Origen del terme Inicis del segle XXI Definició breu Concepció que descriu el poder econòmic de les plataformes digitals com una forma de dominació equivalent a un neo-feudalisme basat en l'extracció de dades i rendes.
El tecnofeudalisme és un concepte utilitzat en l'economia política i sociologia per descriure un model emergent de poder basat en la concentració d'infraestructures digitals en mans de grans plataformes tecnològiques. Segons aquesta perspectiva, empreses com Google, Amazon o Apple exerceixen un control estructural sobre l'activitat econòmica i social que recorda certes formes de dependència pròpies del feudalisme, especialment pel que fa a l'extracció de rendes, el control de la producció i la limitació dels mercats.Varoufakis, Yanis. Technofeudalism: What Killed Capitalism. London: Bodley Head, 2023.Durand, Cédric. Techno-féodalisme. Paris: Zones, 2020.
El concepte de tecnofeudalisme (una variant de neofeudalisme) s'ha popularitzat en el debat acadèmic i mediàtic com una manera d'explicar la pèrdua de capacitat de decisió de governs, empreses i ciutadans davant de conglomerats digitals que administren infraestructures essencials per al funcionament de la societat contemporània.Zuboff, Shoshana. The Age of Surveillance Capitalism. London: Profile Books, 2019.
Característiques Canvi del concepte de «capital» El tecnofeudalisme suposa un canvi profund en la definició tradicional del capital. En el capitalisme industrial, el capital s'identificava principalment amb la propietat dels mitjans de producció (terra, maquinària, treball). En canvi, en el tecnofeudalisme el capital tendeix a adoptar la forma d'infraestructures digitals que organitzen, filtren i condicionen l'activitat econòmica. Les grans empreses digitals no produeixen béns de manera directa ni són propietaris dels mitjans de producció, sinó que controlen l'accés als mercats, administren dades massives i defineixen les normes sota les quals operen els consumidors, treballadors i empreses. miniatura|Iannis Varoufakis, un dels principals economistes promotors del concepte de tecnofeudalisme.
Concentració de poder Un nombre reduït de plataformes tecnològiques, sovint controlades per pocs propietaris, acaba concentrant un volum molt elevat de poder econòmic i social. Aquestes corporacions gestionen infraestructures que resulten indispensables per a la comunicació, el consum, la publicitat i l'accés a la informació. Diversos autors indiquen que aquest domini s'hi assembla al paper que exercien els senyors feudals sobre els territoris i les rutes de circulació, perquè les plataformes poden definir les normes de participació i poden limitar o permetre l'activitat de qualsevol actor que operi en els seus espais digitals.
Extracció de rendes A diferència del capitalisme industrial, que generava valor mitjançant el control dels mitjans de producció, el tecnofeudalisme obté beneficis mitjançant el control dels canals d'intermediació i l'explotació de dades. Aquesta capacitat d'extraure rendes dels capitalistes tradicionals (productors de béns i serveis) deriva de la posició dominant de les plataformes en poder fixar comissions, imposar condicions i monetitzar la informació generada pels usuaris que interactuen en les plataformes.
«Vassallatge» digital Els usuaris actuen com a «vassalls digitals»: no posseeixen ni controlen els espais on operen. Les plataformes estableixen les regles, modifiquen algorismes i limiten l'autonomia dels participants. Tant els usuaris com els venedors o els creadors de contingut han d'adaptar-se a unes regles que les empreses estableixen sense negociació col·lectiva. Les modificacions dels algorismes, les actualitzacions de política interna o els canvis en les condicions d'ús poden alterar de manera decisiva la visibilitat, l'abast o la viabilitat econòmica dels actors que depenen de la plataforma.
Opacitat del poder Les grans plataformes operen mitjançant sistemes de governança algorísmica que operen amb un grau elevat d'opacitat. Els algorismes determinen l'ordre dels resultats de cerca, la recomanació de continguts, la gestió del trànsit publicitari i, sovint, la visibilitat de productes o serveis. Aquest funcionament dificulta la supervisió pública i posa en qüestió la transparència dels processos de decisió, ja que els criteris utilitzats no solen ser accessibles fàcilment per a la ciutadania ni per als reguladors.
Desaparició del mercat tradicional El mercat digital està restringit. Les plataformes actuen com a espais privatitzats que controlen el contacte entre productors i consumidors. Els venedors i productors tradicionals han d'acceptar les condicions determinades pels algoritmes. Aquestes condicions (econòmiques, de visibilitat) són, sovint, no negociables. Aquest mecanisme converteix les plataformes en punts de pas obligat, limita la competència i condiciona l'accés al mercat pels consumidors.
Crítiques Una primera crítica assenyala que el tecnofeudalisme no constitueix un trencament amb el capitalisme, sinó una evolució d'aquest. Així, les plataformes tecnològiques continuen operant dins d'una lògica de mercat basada en la competència, la rendibilitat del capital i l'acumulació de beneficis, de manera que el terme «feudal» no seria apropiat.Srnicek, Nick. Platform Capitalism. Cambridge: Polity Press, 2016.
D'altra banda, el paral·lelisme amb el feudalisme medieval pot resultar analíticament imprecís. A diferència de les relacions de vassallatge feudal, les plataformes funcionen mitjançant contractes de dret privat, sistemes regulats i mercats oberts (tot i que poden estar fortament desequilibrats).
Una crítica destacada sosté que la categoria tecnofeudalisme pot desviar l'atenció de la lògica capitalista que estructura el poder de les plataformes. Així, l'ús del terme pot suggerir que el capitalisme ha arribat al seu final, quan, en realitat, les plataformes intensifiquen tendències pròpies del capitalisme, com ara l'extracció de valor, la concentració empresarial i la mercantilització de la vida quotidiana.Morozov, Evgeny. “Critique of Techno-Feudal Reason.” New Left Review, núm. 133/134, 2022.
Referències
Categoria:Sistemes econòmics Categoria:Teories socials