miniatura|Resultats de protecció contra la corrosió per a diversos gruixos i passivacions de recobriment mecànic de zinc, segons les condicions de prova ASTM B117 El zincat mecànic és un procés que aplica el recobriment mitjançant la soldadura en fred de partícules metàl·liques fines a una peça de treball. La galvanització mecànica és el mateix procés, però s'aplica a recobriments amb un gruix superior a .. S'utilitza comunament per solucionar problemes de fragilització per hidrogen . Les peces que se solen recobrir inclouen claus, cargols, femelles, volanderes, peces estampades, ressorts, grapes i components de ferro sinteritzat ..

Es realitza, tal com el seu nom indica, mecànicament, en impactar el metall que es vol dipositar contra la superfície del metall que es recobrirà, mitjançant boles de vidre de diferents mides en una campana rotatòria. Al contrari que el procés electrolític, pràcticament no hi ha possibles fonts de formació d' hidrogen en el procés i, quan apareix, ho fa sempre en molt petita quantitat concentrat a la superfície, situació que facilita la seva desorció espontània en poques hores sense arribar a crear problemes de fragilització.

El zincat mecànic és una de les tècniques al nostre abast que permet minimitzar l'absorció d'hidrogen i, en aquests moments, és una alternativa al zincat electrolític per al tractament de peces d' acer d'alta resistència com cargols, volanderes, femelles, fleixos, molls, etc. Va ser inventat per l'empresa Tainton a la dècada de 1950, va ser desenvolupat posteriorment per l'empresa 3M .

Procés El procés consisteix a polir les peces amb una barreja d'aigua, pols metàl·lica, medis abrasius i additius. Un cop introduïdes les peces i les esferes de vidre a la campana amb aigua, consta d'un desgreixat previ, (que pot ser realitzat en el mateix procés)amb tensioactius industrials biodegradables, un decapat amb inhibidors, un flaix de coure, un additiu i la pols de metall dúctil que es vol aplicar sobre l'acer, Els materials de zinc, coure i alumini .

El procés comença amb la desincrustació i eliminació de la brutícia de la peça. Això es pot fer al tambor o en un sistema de neteja independent. Després de la neteja, les peces es preparen barrejant-les amb aigua, un medi i un condicionador de superfícies. El condicionador de superfícies recobreix lleugerament la peça amb coure, mentre que el medi elimina qualsevol residu de pellofa de laminació o òxids . Finalment s'afegeixen a la barreja acceleradors, promotors i pols metàl·lica. Els acceleradors i els promotors proporcionen l'entorn químic adequat per al recobriment, com ara el manteniment d'un pH d'1 a 2 per evitar l'oxidació i promoure l'adhesió. El medi present a la barreja solda en fred la pols metàl·lica a la peça mitjançant impactes induïts pel tambor. En aquest punt, l'acabat superficial sol ser mat o semibrillant, encara que es pot millorar amb un polidor d'aigua. El temps necessari per a aquest procés és daproximadament 50 minuts.. Per a algunes peces amb recobriment fi, cal un passivat amb cromat . Finalment, la peça, passivada o no, s'asseca.

Al final del temps són separades les peces de les esferes de vidre. Les peces posteriorment són passivades per donar-li major protecció contra la corrosió . Els passivats actuals ja són totalment lliures de Cr VI. La variació de gruix del recobriment pot anar des de les 3 fins a les 75 micres . En passar de les 25 la seva denominació passa a ser galvanitzat mecànic.

Equipament L'equip bàsic necessari per al procés consta de:

una campana rotatòria, la qual pot ser de diferents mides, una tremuja vibratòria, un separador magnètic o garbell, un dipòsit per a les esferes de vidre, una assecadora centrífuga.

una campana rotatòria, la qual pot ser de diferents mides, una treva vibratòria, un separador magnètic o crib, un dipòsit per a les esferes de vidre, una secadora centrífuga.

Avantatges i desavantatges El major avantatge del procés és la seva capacitat per superar els problemes de fragilització per hidrogen, la qual cosa és important per a peces amb una duresa superior a HRC 40. Cal destacar que encara hi ha una certa fragilització de la peça.. Si bé aquest procés no causa problemes de fragilització per hidrogen, a diferència de la galvanoplàstia, ofereix una protecció equivalent contra la corrosió . L'ús del recobriment mecànic en lloc de la galvanoplàstia sobre peces endurides suposa un gran estalvi de costos, ja que aquest últim requereix un prerecobriment i un postrecobriment per superar els problemes de fragilització per hidrogen. A més, atès que el recobriment mecànic es realitza a temperatura ambient, no cal revingut de les peces endurides.

Un altre avantatge és que el recobriment mecànic recobreix uniformement totes les superfícies i elements, a diferència de la galvanoplàstia, que presenta problemes en recobrir les cavitats. El recobriment mecànic pot recobrir uniformement fins a 75 μm de gruix. Per recobriments més gruixuts, el recobriment mecànic és especialment rendible en comparació amb la galvanoplàstia, ja que el temps de cicle no augmenta gaire en aquests últims.

Un dels desavantatges és la limitació de la mida dels processos. Peces de treball amb un pes superior a poden danyar-se durant el procés, mentre que les peces planes i lleugeres tendeixen a enganxar-se entre si, per la qual cosa no es recobreixen correctament.

Referències

Bibliografia . . .

Categoria:Zinc Categoria:Processos industrials Categoria:Processos químics Categoria:Articles amb traduccions sense revisar