El Monument als castellers, també conegut com el Quatre de vuit del Vendrell és una escultura finalitzada el 1976 per l'escultor català Josep Cañas i Cañas dedicat als castellers. Està situat a l'Avinguda Jaume Carner, al Vendrell i representa un quatre de vuit.
Descripció L'escultura, de 7 metres d'alçada, està feta amb pedra calcària d'Ulldecona i pesa al voltant d'unes 200 tones. També hi ha una inscripció que diu «La xarxa d’arrels el tronc viril sosté i al cim l’infant, esperança d’un demà. Per l’ànsia de germanor que'l poble té, força, seny i equilibri s’han dat la mà.»
Història Construcció Josep Cañas ja havia mostrat interès a fer un monument als castells abans de la Guerra Civil espanyola. L'any 1935, mentre Cañas era a Londres becat per la Generalitat de Catalunya, va coincidir amb Pau Casals, que era allà de gira. Quan l'escultor li va parlar del Quatre de vuit, Pau Casals va voler-hi col·laborar, però la Guerra Civil va aturar el projecte.
Després del viatge que va fer a Mèxic entre el 1947 i 1955, amb els diners guanyats de la venda de pintures, es va poder plantejar fer el Quatre de vuit. A un local del Poble Espanyol, va fer el primer fang del castell, de set metres d'alçada i que després utilitzaria per fer el monument final.
L'associació Amics de la UNESCO, opositora al règim franquista i presidida per Pau Casals, es va interessar pel projecte i va donar-li suport. El 1969 es va enllestir la primera fase del monument, que incloïa la pinya i una part del cos dels segons. Per la pinya, d'una alçada de dos metres i mig, va necessitar dotze blocs de pedra de deu tones cadascun. Al cap de poc temps, l'associació es va veure obligada a tancar el local, fet que va dificultar la finalització de l'obra.
Tot i els intents per part de l'escultor i altres personalitats de revertir el tancament del local de la UNESCO, això no fou possible i l'obra quedà aturada durant uns anys. Les amenaces de Josep Cañas de llançar les pedres esculpides per les muntanyes d'Ordal va fer que els Nens del Vendrell s'oferissin a acabar l'obra posant les últimes pedres, fet que va permetre que el juny de 1976 s'acabés l'obra.
Inauguració El 4 de maig de 1969 es va inaugurar la base del monument, on participaren algunes autoritats i simpatitzants dels castells. S'hi va fer un discurs en català que parlava dels drets humans i llibertats. Tot i això, hi hagué menys participació de la prevista inicialment, ja que tota la propaganda impresa no va poder ser emesa per la clausura del local de la UNESCO a Catalunya.
El 8 de juny del mateix any, diverses colles castelleres van fer-ne també una inauguració en forma de pilars, on participaren els Castellers de Vilafranca, la Colla Vella dels Xiquets de Valls, els Minyons de l'Arboç, els Nens del Vendrell i els Castellers de Barcelona, que van fer-hi la seva primera actuació de la seva història. Els Castellers de Barcelona eren només 7 persones i van necessitar engrandir la pinya amb l'ajuda de la Colla Vella dels Xiquets de Valls.
miniatura|Detall de la pinya del Quatre de vuit, abans de les tasques de neteja.
El 12 d'octubre de 1976 es va inaugurar l'obra acabada al Camp del Francàs, al terme municipal del Vendrell, al costat de la carretera nacional i al límit amb Coma-ruga. La inauguració no va comptar amb cap autoritat, sense la presència d'alcalde ni de governador. L'any 1995 l'obra va ser moguda a la ubicació actual a l'entrada del Vendrell, i la inauguració del nou lloc fou el 22 de juliol.
Història recent L'octubre de 2020, l'Ajuntament del Vendrell va dur a terme unes tasques de neteja del monument, que s'havia enfosquit per la proximitat de les fulles dels arbres del seu voltant.
Vegeu també Llista de monuments castellers Llista de monuments del Baix Penedès
Referències
Enllaços externs Els castellers, obra de Josep Cañas i Cañas. Història del monument (1969-1995)
Categoria:Monuments castellers Categoria:Monuments històrics del Baix Penedès