Valeri Màxim (fl. 325–337) va ser un senador romà actiu durant el regnat de l'emperador Constantí I.
Biografia Valeri Màxim va ser membre de la gens patrícia Valèria del , i probablement fill de Valeri Màxim Basili, prefecte urbà de Roma el 319. Va servir com a vicarius orientis el 325 abans de ser nomenat prefecte del pretori d'Orient (en aquest moment no està creada la prefectura del pretori d'Orient com a tal, sinó que abarcaria més territori i més poder), probablement a finals del 326, quan l'emperador Constantí I va tornar d'Itàlia. Aquest va ser un nomenament inusual, ja que el càrrec de prefecte del pretori estava reservat per a membres de l'ordre eqüestre, no per a senadors, i mostrava la confiança de l'emperador en Valeri Màxim, permetent-li exercir el comandament sobre els extensos recursos d'Orient.Potter, David S., The Roman Empire at Bay: AD 180-395 (2004), pg. 389 Va continuar servint a Constantí en aquest càrrec fins a principis del 329 després que Constantí tornés de la Gàl·lia a Constantinoble.Martindale & Jones, pg. 590
Durant aquest període, el 327, Valeri Màxim va ser nomenat cònsol posterior, juntament amb Flavi Constanci. Després, a finals del 331, probablement va ser enviat a la Gàl·lia amb el cèsar Constanci, exercint com a prefecte del pretori de Constanci. Valeri Màxim el va servir allà fins a finals del 333 o principis del 334, quan Constanci va tornar a la cort del seu pare a Constantinoble.
Al voltant del 336, Valeri Màxim va ser nomenat prefecte del pretori per tercera vegada, aquesta vegada acompanyant el cèsar Dàlmaci a les províncies de la frontera danubiana, que li havien estat assignades com a territori que havia de gestionar, en la divisió administrativa de l'imperi planificada per Constantí. Va servir sota Dalmaci fins al 337, quan Valeri Màxim va ser substituït poc abans de l'assassinat de Dàlmaci arran de la mort de Constantí I.Martindale & Jones, pg. 591
S'especula que Valeri Màxim es va casar dues vegades. Christian Settipani ha especulat que el seu primer matrimoni podria haver estat amb Septimia Bassa, filla de Septimi Bas. Possiblement van tenir un fill junts, com suggereixen el seu segon nomen i cognom, anomenat Luci Valeri Septimi Bas. El seu segon matrimoni possiblement va ser amb una Vulcàcia, suposadament filla de Nerati Juni Flavià i la seva esposa Vulcàcia. S'ha postulat que van tenir dos fills, un fill, Valeri Màxim, i una filla, Valèria, que podria haver-se convertit al cristianisme a través del seu possible matrimoni, com avalen el nomina i el cognom d'un dels seus fills, amb Rufi Maecius Plàcidus, consularis vir l'any 370, fill de Postumi Rufi Festus Aviè i la seva esposa Maecia Plàcida.Settipani, Christian, Continuité gentilice et continuité sénatoriale dans les familles sénatoriales romaines à l'époque impériale, (2000) p. 229
Ascendència
Referències
Bibliografia Martindale, JR; Jones, AH M, The Prosopography of the Later Roman Empire, vol. I dC 260–395, Cambridge University Press (1971) Christian Settipani, , Linacre College, Oxford University, coll. «Prosopographica & Genealogica», 2000, 597 p. (ISBN 1-900934-02-7). Rita Lizzi Testa, Le trasformazioni delle élites in età tardoantica, L'ERMA di BRETSCHNEIDER, 2006, ISBN 8882653722, p. 351–352. Pierfrancesco Porena, Le origini della prefettura del pretorio tardoantica, L'ERMA di BRETSCHNEIDER, 2003, ISBN 8882652386, p. 407.
Categoria:Gens Valèria Categoria:Prefectes del pretori Categoria:Cònsols romans del segle IV