El joc del L (L Game) és un joc abstracte inventat per Edward de Bono per toca d'il·lustrar el pensament estratègic, aquella que es desplega davant un adversari intel·ligent i creatiu i que és de fet de la creativitat estratègica en el significat de «concurrencial».
El joc reutilitza molt idees comunes en matèria de joc d'estratègia, perquè es tracta d'un joc amb força poc material però tot i això força interessant de jugar.
El joc es juga amb un tauler de 4 x 4 caselles, una peça en forma de L de dimensions 3x2 per a cada jugador i 2 peces neutres que no pertanyen a cap dels dos, però que poden ser mogudes per qualsevol dels dos.
Cada jugador rep una peça en forma de L i dues fitxes neutres estan a la disposició dels dos jugadors. A cada volta de joc, el jugador ha de desplaçar d'entrada el seu L, després pot desplaçar una sola de les fitxes neutres. La L pot ser girada durant el moviment però de seguit s'ha de tornar a posar en una posició diferent de la precedent, per tant cobrint almenys una casella que no cobria abans. El perdedor és el primer jugador que no reïx a desplaçar el seu L cap a una nova posició.
Una estratègia elemental consisteix a utilitzar una fitxa neutra i la seva pròpia peça per blocar un quadrat en un racó, utilitzant l'altra fitxa neutra per impedir a la L de l'adversari de desplaçar-se cap a una posició en mirall. Una altra estratègia també elemental consisteix a utilitzar el seu L per a blocar una meitat de la taula a les dues fitxes a fi d'impedir a l'adversari de desplaçar-se en l'espai que roman.
Aquestes posicions sovint es poden atènyer si no s'arriba a situar una fitxa neutra en una de les vuit cases arqueres de la taula. Les cases arqueres són les vuit cases de la vora que no són al racó. A la volta següent, podrem utilitzar la fitxer de matar per formar un quadrat o utilitzar-la per blocar una posició de la vora mentre realitzem un quadrat o una mitja taula amb el seu propi L i l'altre fitxa neutra.
Comentari En una partida que oposa dos jugadors perfectes, ningú no pot guanyar i la partida és sense final. El joc del L és prou simple per ésser totalment resolt. Hi ha 2296 menes d'ordenar les quatre peces del joc, sense tenir en compte rotacions o simetries. Tot diagrama pot ser aconseguit al llarg de la partida.
Posicions guanyadores Un jugador perd quan es troba dins una de les 15 situacions descrites a sota. En cada una d'aquestes posicions, es constata que la L del perdedor toca un racó. center|miniatura|600x600px|Totes les posicions finals possibles (el blau guanya)
El vermell perdrà Si el vermell està en el seu torn de jugar en una les 14 situacions descrites a sota, perd davant un jugador que fa cap error. Per evitar de perdre, per tant, cal sempre girar en una de les 2267 situacions possibles.
El vermell juga però qualsevol que sigui la seva acció, el blau guanyarà si no comet cap error. Vet quí les 14 situacions en què el vermell ha d'evitar de trobar-se per no perdre. alt=Totes las posicions finals possibles (blau gunaya)|center|600x600px|Totes les posicions finals possibles (blau guanya) Fins i tot si els jugadors no juguen a la perfecció, poden romandre a la defensiva evitant prudentment de situar una fitxa neutra en position arquera.
Bibliografia Edward de Bono, The 5-day Course in Thinking, Penguin, 1967, p. 119-155, « The L Game : Stratégic Thinking ».
Enllaços externs Lloc de l'autor del joc del L
Categoria:Jocs de tauler